Accions

Recurs

Marx: la vida real determina la consciència

De Wikisofia

La revisió el 18:54, 15 oct 2017 per Jaumeortola (discussió | contribucions) (bot: - les quals han + les que han)
(dif.) ← Versió més antiga | Versió actual (dif.) | Versió més nova → (dif.)

Les premisses que partim no són bases arbitràries, ni dogmes; són bases reals que només en imaginació podem abstreure. Són els individus reals, la seva activitat i les seves condicions materials de vida, tant les que van trobar ja preparades com les que han pogut crear amb el propi esforç. Aquestes bases són, doncs, comprovables per via purament empírica.

La condició indispensable per a qualsevol història humana és, naturalment, l'existència d'individus humans vius. El primer fet a establir és, doncs, la constitució física d'aquests individus i la situació en la qual aquesta els deixa enfront de la naturalesa. No podem fer aquí, naturalment, un estudi a fons sobre la constitució física de l'home, ni sobre les condicions naturals –geològiques, orogràfiques, hidrogràfiques, climàtiques i unes altres– que la terra li ofereix. Tota història ha de partir d'aquestes bases naturals i de la seva modificació per l'esforç humà durant el seu transcurs.

Podem distingir els homes dels animals per la consciència, per la religió i per tot allò que es vulgui. Ells mateixos comencen a distingir-se dels animals en el moment que comencen a produir els seus mitjans d'existència, pas cap a davant determinat per la pròpia constitució física. Dedicant-se a la producció d'aquests mitjans d'existència, els homes edifiquen indirectament la seva pròpia vida material.

La manera segons la qual els homes porten a terme aquesta producció depèn, primerament, de la naturalesa dels mitjans ja posats a la seva disposició i que els cal reproduir. Convé no considerar aquesta activitat només com una reproducció de l'existència física dels individus; representa ja una forma determinada de l'activitat d'aquests individus, una forma establerta de manifestar la seva vida, una manera de vida fixada. La manera com els individus manifesten la seva vida, reflecteix exactament el que són. El que són coincideix, doncs, amb la seva producció, tant en allò que produeixen com en la manera amb què ho produeixen. El que són els individus depèn, doncs, de les condicions materials de la seva producció.

Aquesta producció apareix només amb el creixement de la població. Pressuposa, per part seva, l'establiment de relacions entre els individus. La forma d'aquestes relacions queda condicionada, al seu torn, per la producció [...].

El fet és, per tant, que determinats individus, productivament actius en una manera determinada, entren en unes relacions socials i polítiques determinades. L'observació empírica ha de mostrar en els fets de cada cas individual, sense mixtificació o especulació, la connexió de l'estructura social i política amb la producció. L'estructura social i l'Estat sorgeixen contínuament del procés vital d'individus determinats, però no tal com aquests individus són representats en la pròpia imaginació o en la d'uns altres, sinó tal com són en realitat, és a dir, com actuen, produeixen materialment i operen sobre unes bases i dins d'unes condicions i uns límits materials determinats i independents de la seva voluntat.

La producció d'idees, de concepcions i de consciència queda en principi directament i íntimament molt lligada amb l'activitat material i relació material dels homes; és el llenguatge de la vida real. Les representacions, el pensament i la relació intel·lectual dels homes apareixen encara, en aquesta etapa, com l'emanació directa del seu comportament material. Igual succeeix amb la producció intel·lectual, tal com és representada pel llenguatge de la política, de les lleis, de la moral, de la religió, de la metafísica, etc., de tot un poble. Són els homes els que produeixen les seves representacions, les seves idees, etc., però els homes reals, actius, condicionats per a un desenvolupament determinat de les seves forces productives i de les relacions corresponents, fins a les formes més vastes que puguin tenir. La consciència no pot ser res més que el ser conscient i l'ésser dels homes és el seu procés real de la vida. Si en tota ideologia els homes i les seves relacions ens apareixen invertides com en una càmera obscura, el fenomen és a causa del seu procés històric de vida, de la mateixa manera que la inversió dels objectes en la retina és deguda al seu procés de vida físic.

En contrast directe amb la filosofia alemanya, que descendeix del cel a la terra, ascendim aquí de la terra al cel. Dit d'una altra manera, no partim del que els homes diuen, s'imaginen i representen, ni d'allò que són segons les paraules, el pensament, la imaginació i la representació dels altres, per a arribar als homes de carn i os; no és així; partim dels homes en l'activitat real, a partir del seu procés de vida real, vam mostrar els desenvolupaments, reflexos i repercussions ideològiques d'aquest procés vital. Els fantasmes del cervell humà són sublimacions necessàries del procés material de la vida dels homes, el qual pot ser empíricament constatat i reposa sobre bases materials. La moral, la religió, la metafísica i tota una altra ideologia, juntament amb les formes de consciència corresponents, perden amb aquest fet qualsevol aparença d'existència autònoma. No tenen història, no tenen desenvolupament; són els homes els que, desenvolupant la seva producció material i les seves relacions materials, modifiquen juntament amb la seva existència real el propi pensament i els productes del propi pensament. No és mai la consciència el que determina la vida real, sinó que és la vida real allò que determina la consciència. Des del primer punt de vista, es parteix de la consciència com si fos l'individu vivent; des del segon, corresponent a la vida real, es parteix dels individus vius, reals i concrets i la consciència és considerada únicament com la seva consciència.

La ideologia alemanya, en F. Canals, Textos de los grandes filósofos: edat contemporània, Herder, Barcelona 1990, p.11-14.