Mostra la font per a Marx: el treball diferencia entre l'home i l'animal

{{PendentRev}}{{RecursWiki
|Tipus=Extractes d'obres
}}
{{RecursBase
|Nom=Marx: el treball diferencia entre l'home i l'animal.
|Idioma=Español
}}
La primera premissa de tota història humana és, naturalment, I'existència d'individus humans vivents. El primer estat de fet comprovable és, per tant, l'organització corpòria d'aquests individus i, com a conseqüència d'això, el seu comportament cap a la resta de la naturalesa. No podem entrar a examinar aquí, naturalment, ni la contextura física dels homes mateixos ni les condicions naturals amb què els homes es troben: les geològiques, les oro-hidrogràfiques, les climàtiques i les d'un altre tipus. Tota historiografia té necessàriament que partir d'aquests fonaments naturals i de la modificació que experimenten en el curs de la història per l'acció dels homes.

Podem distingir a l'home dels animals per la consciència, per la religió o pel que es vulgui. Però l'home mateix es diferencia dels animals a partir del moment en què comença a ''produir els seus ''mitjans de vida, pas aquest que es troba condicionat per la seva organització corporal. En produir els seus mitjans de vida, l'home produeix indirectament la seva pròpia vida material.

La manera com els homes produeixen els seus mitjans de vida depèn, abans de res, de la naturalesa mateixa dels mitjans de vida amb què es troben i que es tracta de reproduir. Aquest mode de producció no ha de considerar-se solament en tant que és la reproducció de l'existència física dels individus. És ja, més aviat, una determinada manera de l'activitat d'aquests individus, una determinada manera de manifestar la seva vida, una determinada ''manera de vida'' d'aquests. Tal com els individus manifesten la seva vida, així són. El que són coincideix, per tant, amb la seva producció, tant amb ''el que ''produeixen com amb la manera ''com ''produeixen. El que els individus són depèn, per tant, de les condicions materials de la seva producció.


__________________________________________________
{{Ref|Ref=K. Marx y F. Engels, ''La ideología alemana'', Grijalbo, Barcelona 1970, p. 19-20.|Títol=La ideología alemana|Cita=true}}'''Marx: el treball com a projecte'''.

El treball és en primer terme, un procés entre la naturalesa i l'home, procés en què aquest realitza, regula i controla mitjançant la seva pròpia acció el seu intercanvi de matèries amb la naturalesa. En aquest procés, l'home s'enfronta com un poder natural amb la matèria de la naturalesa. Posa en acció les forces naturals que formen la seva corporeïtat, els braços i les cames, el cap i la mà, per d'aquesta manera assimilar-se, sota una forma útil per a la seva pròpia vida, les matèries que la naturalesa li brinda. I a l'una que d'aquesta manera actua sobre la naturalesa exterior a ell i la transforma, transforma la seva pròpia naturalesa, desenvolupant les potències que hi dormiten  i sotmetent el joc de les seves forces a la seva pròpia disciplina. Aquí no ens ocuparem, perquè no ens interessen, de les primeres formes de treball, formes instintives i de tipus animal. Darrere de la fase en què l'obrer es presenta al mercat de mercaderies com a venedor de la seva pròpia força de treball, apareix, en un fons prehistòric, la fase en què el treball humà no s'ha desprès encara de la seva primera forma instintiva. Aquí, partim del supòsit del treball plasmat ja sota una forma en la qual pertany exclusivament ''a l'home''. Una aranya executa operacions que semblen a les manipulacions del teixidor, i la construcció de les bresques de les abelles podria avergonyir, per la seva perfecció, a més d'un mestre d'obres. Però, hi ha alguna cosa en la què el pitjor mestre d'obres avantatja, per descomptat, a la millor abella, i és el fet que, abans d'executar la construcció, la projecta en el seu cervell. Al final del procés de treball, brolla un resultat que abans de començar el procés existia ja en la ment de l'obrer; és a dir, un resultat que tenia ja existència ideal. L'obrer no es limita a fer canviar de forma la matèria que li brinda la naturalesa, sinó que, al mateix temps, hi realitza el seu fi que ell sap que regeix com una llei les modalitats de la seva actuació i al qual necessàriament ha de supeditar la seva voluntat. I aquesta supeditació no constitueix un acte aïllat. Mentre estigui treballant, a més de forçar els òrgans que treballen, l'obrer ha d'aportar aquesta voluntat ''conscient del fi'' a què anomenem ''atenció'', atenció que haurà de ser tant més reconcentrada com menys atractiu sigui el treball, pel seu caràcter o per la seva execució, per a qui el realitza, és a dir, com menys en gaudeixi l'obrer com d'un joc de les seves forces físiques i espirituals.}}

__________________________________________________
{{Ref|Ref=Karl Marx, ''El Capital, ''F.C.E., México, Vol. 1, 1973, p.130-131.|Títol=El Capital, |Cita=true}}
{{InfoWiki}}