Accions

Recurs

Marx. La mercaderia: el valor d'ús i el valor de canvi

De Wikisofia

La revisió el 13:24, 4 juny 2018 per Jaumeortola (discussió | contribucions) (bot: - subsistència, això és, + subsistència, és a dir,)
(dif.) ← Versió més antiga | Versió actual (dif.) | Versió més nova → (dif.)

La riquesa de les societats en les quals domina el mode de producció capitalista apareix com una gegantesca acumulació de mercaderies, i la mercaderia com la forma elemental d'aquesta riquesa. Per això el nostre estudi comença amb l'anàlisi de la mercaderia.

La mercaderia és, d'antuvi, un objecte exterior, una cosa que, per les seves propietats, satisfà necessitats humanes d'alguna classe. La naturalesa d'aquestes necessitats –el que procedeixin, per exemple, de l'estómac o de la fantasia– no fa a la cosa. Tampoc es tracta aquí de com satisfà la cosa la necessitat humana, si immediatament com a mitjà de subsistència, és a dir, com a objecte de gaudi, o per una marrada, com a mitjà de producció.

Tota cosa útil, com el ferro, el paper, etc., s'ha de considerar des de dos punts de vista, segons la qualitat i segons la quantitat.

La utilitat d'una cosa la converteix en valor d'ús. Però aquesta utilitat no és res que flotació en l'aire. Condicionada per les propietats del cos de la mercaderia, no existeix sense elles. Per tant, el cos mateix de la mercaderia, com a ferro, blat, diamant, etc., és un valor d'ús, un bé. Aquest caràcter seu no depèn que l'apropiació de les seves propietats útils li costi a l'home molt o poc treball. En considerar els valors d'ús es pressuposa sempre la seva determinació quantitativa, com, per exemple, dotzenes de rellotges, colzes de llenç, tones de ferro, etc. Els valors d'ús de les mercaderies subministren el material d'una disciplina especial, la merceologia. El valor d'ús no es realitza més que en l'ús o el consum. Són valors d'ús els que constitueixen el contingut material de la riquesa, qualsevol que sigui la forma social d'aquesta. En la forma de societat que hem de considerar constitueixen al mateix temps els portadors materials del valor de canvi.

El valor de canvi apareix de sobte com la raó quantitativa, la proporció en la qual es canvien els valors d'ús d'una classe per valors d'ús d'una altra classe, relació que canvia constantment amb el temps i el lloc. Per això, el valor de canvi sembla cosa d'atzar i purament relativa, i un valor de canvi interior a la mercaderia, immanent (valeur intrinsèque) es presenta com una contradictio in adjecto.

El Capital, Libro primero. Grijalbo, Barcelona 1976, vol.1, p. 43-44.

Original en castellà

La riqueza de las sociedades en las que domina el modo de producción capitalista aparece como una gigantesca acumulación de mercancías, y la mercancía como la forma elemental de esa riqueza. Por eso nuestro estudio empieza con el análisis de la mercancía.

La mercancía es, por de pronto, un objeto exterior, una cosa que, por sus propiedades, satisface necesidades humanas de alguna clase. La naturaleza de estas necesidades –el que procedan, por ejemplo, del estómago o de la fantasía– no hace a la cosa. Tampoco se trata aquí de cómo satisface la cosa la necesidad humana, si inmediatamente como medio de subsistencia, esto es, como objeto de goce, o por un rodeo, como medio de producción.

Toda cosa útil, como el hierro, el papel, etc., se tiene que considerar desde dos puntos de vista, según la cualidad y según la cantidad.

La utilidad de una cosa la convierte en valor de uso. Pero esa utilidad no es nada que flote en el aire. Condicionada por las propiedades del cuerpo de la mercancía, no existe sin ellas. Por tanto, el cuerpo mismo de la mercancía, como hierro, trigo, diamante, etc., es un valor de uso, un bien. Ese carácter suyo no depende de que la apropiación de sus propiedades útiles le cueste al hombre mucho o poco trabajo. Al considerar los valores de uso se presupone siempre su determinación cuantitativa, como, por ejemplo, docenas de relojes, codos de lienzo, toneladas de hierro, etc. Los valores de uso de las mercancías suministran el material de una disciplina especial, la merceología. El valor de uso no se realiza más que en el uso o el consumo. Son valores de uso los que constituyen el contenido material de la riqueza, cualquiera que sea la forma social de ésta. En la forma de sociedad que hemos de considerar constituyen al mismo tiempo los portadores materiales del valor de cambio.

El valor de cambio aparece de pronto como la razón cuantitativa, la proporción en la cual se cambian los valores de uso de una clase por valores de uso de otra clase, relación que cambia constantemente con el tiempo y el lugar. Por eso, el valor de cambio parece cosa de azar y puramente relativa, y un valor de cambio interior a la mercancía, inmanente (valeur intrinsèque) se presenta como una contradictio in adjecto.