Accions

Recurs

Mach: la ciència com a economia del pensament

De Wikisofia

Tota ciència es proposa reemplaçar i estalviar les experiències amb l'ajuda de la còpia i de la figuració dels fets en el pensament. Aquesta còpia és, en efecte, més manejable que l'experiència mateixa i pot, sota molts aspectes, substituir-la. Aquesta funció de economia, que penetra tot l'ésser de la ciència, es manifesta ja clarament en les demostracions generals. El reconeixement d'aquest caràcter d'estalvi fa al mateix temps desaparèixer tot misticisme del domini científic. La comunicació de la ciència per l'ensenyament té per objecte estalviar certes experiències a un individu, transmetent-li les d'un altre individu; són fins i tot les experiències de generacions senceres les que es transmeten a les generacions següents pels llibres acumulats a les biblioteques i les que li són així estalviades.[...]

Les ciències, que la seva característica d'economia és la més desenvolupada, són les que s'ocupen dels fenòmens que poden descompondre's en un petit nombre d'elements tots numèricament valorables, com la mecànica, per exemple, que no considera sinó els espais, els temps i les masses. Aquestes ciències aprofiten tota l'economia de les matemàtiques, anteriorment realitzada. [...]

S'ha de dir doncs que no existeix resultat científic que no hagués pogut, en principi, ser trobat sense l'ajuda d'un mètode. Però a causa de la curta durada de la vida i dels estrets límits de la intel·ligència humana, un saber digne d'aquest nom només pot ser adquirit per la major economia mental. La ciència mateixa pugues doncs considerar-se com un problema de mínimum, que consisteix a exposar els fets tan perfectament com sigui possible amb la menor despesa intel·lectual.

Mecànica, cap. 4, sec. 4 (citat per R. Blanché, El mètode experimental i la filosofia de la física, FCE, Mèxic 1972, p. 320-326).

Original en castellà

Toda ciencia se propone reemplazar y ahorrar las experiencias con la ayuda de la copia y de la figuración de los hechos en el pensamiento. Esta copia es, en efecto, más manejable que la experiencia misma y puede, bajo muchos aspectos, sustituirla. Esta función de economía, que penetra todo el ser de la ciencia, se manifiesta ya claramente en las demostraciones generales. El reconocimiento de este carácter de ahorro hace al mismo tiempo desaparecer todo misticismo del dominio científico. La comunicación de la ciencia por la enseñanza tiene por objeto ahorrar ciertas experiencias a un individuo, transmitiéndole las de otro individuo; son incluso las experiencias de generaciones enteras las que se transmiten a las generaciones siguientes por los libros acumulados en las bibliotecas y las que le son así ahorradas.[...]

Las ciencias, cuya característica de economía es la más desarrollada, son las que se ocupan de los fenómenos que pueden descomponerse en un pequeño número de elementos todos numéricamente valorables, como la mecánica, por ejemplo, que no considera sino los espacios, los tiempos y las masas. Estas ciencias aprovechan toda la economía de las matemáticas, anteriormente realizada. [...]

Se debe decir pues que no existe reultado científico que no hubiera podido, en principio, ser encontrado sin la ayuda de un método. Pero a causa de la corta duración de la vida y de los estrechos límites de la inteligencia humana, un saber digno de este nombre sólo puede ser adquirido por la mayor economía mental. La ciencia misma puede pues considerarse como un problema de mínimum, que consiste en exponer los hechos tan perfectamente como sea posible con el menor gasto intelectual.