Recurs:Losee, John: història de la ciència i filosofia de la ciència

 La filosofia de la ciència (FC) i la història de la ciència (HC) són interpretacions de segon ordre que comparteixen un objecte d'estudi de primer ordre. Si no hi hagués pràctica científica no hi hauria FC ni HC. No obstant això, considero incontrovertible que algunes activitats humanes expliquen com a pràctiques científiques. FC i HC són interpretacions d'aquestes pràctiques, i hi ha diverses maneres possibles en els quals poden relacionar-se entre si.

Una possibilitat és que FC i HC siguin interpretacions mútuament excloents de la ciència. Des d'aquest punt de vista, FC i HC comparteixen un objecte d'estudi de primer ordre, però la pràctica de la FC exclou les consideracions històriques i la pràctica de la HC exclou les consideracions filosòfiques.

Una segona possibilitat és que una d'aquestes disciplines depengui de l'altra. La FC pot dependre de la HC, o viceversa, ja en un sentit fort, ja en un sentit feble. En el sentit fort, no pot haver-hi FC sense investigació històrica (o viceversa). En el sentit feble, hi ha almenys alguns aspectes la FC que necessiten la investigació històrica (o viceversa).

Una tercera possibilitat és que les dues disciplines siguin interdependents, de manera que la pràctica de la FC necessiti la històrica i la pràctica de la HC necessiti l'anàlisi filosòfica, fort o feble, a dalt esmentats.

Una quarta possibilitat és que hi ha de facto un solapament de les disciplines. Podria succeir que, sense que cap d'elles depengués de l'altra, algunes de les conclusions aconseguides en la FC i en la HC coincidissin.

Finalment, la FC pot estar subsumida en la HC. Des d'aquest punt de vista, la FC, el mateix que la història de la botànica i la història de la física, seria part de la HC. La FC seria aquella part de la HC en la qual es desenvolupen narracions que reconstrueixen les pràctiques d'avaluació dels científics. Una FC subsumida en la HC no tindria per si mateixa cap metodologia distintiva. Més aviat les seves normes metodològiques serien les apropiades per la HC. [...]

En un assaig publicat en 1977, Thomas Kuhn va plantejar la possibilitat que FC i HC siguin disciplines mútuament excloents. Va suggerir que FC i HC poden relacionar-se entre si com a perspectives gestàltiques d'una figura visualment ambigua. Quan un historiador i un filòsof s'enfronten a un mateix episodi, un d'ells veu un «ànec» on l'altre veu un «conill». Un investigador donat pot adoptar successivament les dues perspectives, però «per més que un miri i s'esforci, no veurà un ànec-conill». El filòsof de la ciència pot dir-li a l'historiador de la ciència: «el “ànec” que vostè ha escrit pot veure's també com un “conill”». Però el filòsof de la ciència practica el seu ofici només quan posa entre parèntesis els interessos distintivament històrics, i viceversa.

Filosofía de la ciencia e investigación histórica, Alianza, Madrid 1989, p. 17-19.

---

Original en castellà

La filosofía de la ciencia (FC) y la historia de la ciencia (HC) son interpretaciones de segundo orden que comparten un objeto de estudio de primer orden. Si no hubiese práctica científica no habría FC ni HC. Sin embargo, considero incontrovertible que algunas actividades humanas cuentan como prácticas científicas. FC y HC son interpretaciones de estas prácticas, y hay varios modos posibles en los que pueden relacionarse entre sí.

Una posibilidad es que FC y HC sean interpretaciones mutuamente excluyentes de la ciencia. Desde este punto de vista, FC y HC comparten un objeto de estudio de primer orden, pero la práctica de la FC excluye las consideraciones históricas y la práctica de la HC excluye las consideraciones filosóficas.

Una segunda posibilidad es que una de estas disciplinas dependa de la otra. La FC puede depender de la HC, o viceversa, ya en un sentido fuerte, ya en un sentido débil. En el sentido fuerte, no puede haber FC sin investigación histórica (o viceversa). En el sentido débil, hay al menos algunos aspectos de la FC que necesitan de la investigación histórica (o viceversa).

Una tercera posibilidad es que las dos disciplinas sean interdependientes, de manera que la práctica de la FC necesite de la histórica y la práctica de la HC necesite del análisis filosófico, fuerte o débil, arriba mencionados.

Una cuarta posibilidad es que hay de facto un solapamiento de las disciplinas. Podría suceder que, sin que ninguna de ellas dependiese de la otra, algunas de las conclusiones alcanzadas en la FC y en la HC coincidieran.

Finalmente, la FC puede estar subsumida en la HC. Desde este punto de vista, la FC, lo mismo que la historia de la botánica y la historia de la física, sería parte de la HC. La FC sería aquella parte de la HC en la que se desarrollan narraciones que reconstruyen las prácticas de evaluación de los científicos. Una FC subsumida en la HC no tendría por sí misma ninguna metodología distintiva. Antes bien, sus normas metodológicas serían las apropiadas para la HC. [...]

En un ensayo publicado en 1977, Thomas Kuhn planteó la posibilidad de que FC y HC sean disciplinas mutuamente excluyentes. Sugirió que FC y HC pueden relacionarse entre sí como perspectivas gestálticas de una figura visualmente ambigua. Cuando un historiador y un filósofo se enfrentan a un mismo episodio, uno de ellos ve un «pato» donde el otro ve un «conejo». Un investigador dado puede adoptar sucesivamente las dos perspectivas, pero «por más que uno mire y se esfuerce, no verá un pato-conejo». El filósofo de la ciencia puede decirle al historiador de la ciencia: «el “pato” que usted ha escrito puede verse también como un “conejo”». Pero el filósofo de la ciencia practica su oficio sólo cuando pone entre paréntesis los intereses distintivamente históricos, y viceversa.