Accions

Recurs

Diferència entre revisions de la pàgina «Lorenz, Konrad: el pretès mal»

De Wikisofia

(Es crea la pàgina amb «{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Lorenz, Konrad: el pretès malament|Idioma=Español}} el pretès malament Suposem que un observador objectiu...».)
 
 
(7 revisions intermèdies per 3 usuaris que no es mostren)
Línia 1: Línia 1:
{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Lorenz, Konrad: el pretès malament|Idioma=Español}}
+
{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Lorenz, Konrad: el pretès mal|Idioma=Español}}
el pretès malament
 
  
Suposem que un observador objectiu d'un altre planeta, de Mart per exemple, estudiés el comportament social de l'home amb ajuda d'un telescopi l'augment del qual fos insuficient per aconseguir a reconèixer els individus i seguir el seu comportament individual però que sí li permetés veure grans esdeveniments, com a migracions de pobles, batalles, etc. Doncs bé: mai se li ocorreria pensar que el comportament humà estava regit per la raó, ni tan sols per una moral responsable.
+
Suposem que un observador objectiu d'un altre planeta, de Mart per exemple, estudiés el comportament social de l'home amb ajuda d'un telescopi l'augment del qual fos insuficient per a aconseguir a reconèixer els individus i seguir el seu comportament individual, però que sí que li permetés veure grans esdeveniments, com a migracions de pobles, batalles, etc. Doncs bé: mai se li ocorreria pensar que el comportament humà estava regit per la raó, ni tan sols per una moral responsable.
  
 +
Suposant que el nostre observador extraterrestre fos un ser purament raonable, que no sabés res del funcionament dels instints en general i del de l'agressivitat en particular, ni de com el seu funcionament pot ser erroni, es veuria ben amoïnat per a trobar una explicació a la nostra història. No pot, en efecte, dir-se que els fenòmens històrics, que sempre es repeteixen, siguin explicables per la raó ni l'enteniment humà. [...]
  
Suposant que el nostre observador extraterrestre fos un ser purament raonable, que no sabés res del funcionament dels instints en general i del de l'agressivitat en particular, ni de com el seu funcionament pot ser erroni, es veuria bé apurat per trobar una explicació a la nostra història. No pot, en efecte, dir-se que els fenòmens històrics, que sempre es repeteixen, siguin explicables per la raó ni l'enteniment humà. [...]
+
Però una vegada reconegut el fet, no ens queda més remei que plantejar-nos la qüestió de per què uns éssers en aparença raonables han de conduir-se de manera tan insensata. És evident que ha d'haver-hi factors potentíssims capaços de treure el timó a la raó humana i de fer-nos totalment incapaços d'aprendre per l'experiència. [...]
  
 
+
Totes aquestes sorprenents contradiccions tenen una explicació gens difícil i poden ordenar-se i organitzar-se correctament en la mesura que s'arriba al coneixement que el comportament social de l'home, lluny d'estar dictat únicament per la raó i les tradicions de la seva cultura, ha de sotmetre's a totes les lleis que regeixen el comportament instintiu d'origen filogenètic; i aquestes lleis les coneixem molt bé per l'estudi del comportament animal.
Però una vegada reconegut el fet, no ens queda més remei que plantejar-nos la qüestió de per què uns éssers en aparença raonables han de conduir-se de manera tan insensata. És evident que ha d'haver-hi factors potentíssims capaços de llevar el timó a la raó humana i de fer-nos totalment incapaces d'aprendre per l'experiència. [...]
+
{{Ref|Ref=''Sobre la agresión. El pretendido mal'', Siglo Veintiuno, Madrid 1976, p. 261-262.|Títol=Sobre la agresión. El pretendido mal|Cita=true}}
 
 
 
 
Totes aquestes sorprenents contradiccions tenen una explicació res difícil i poden ordenar-se i organitzar-se correctament quan s'arriba al coneixement que el comportament social de l'home, lluny d'estar dictat únicament per la raó i les tradicions de la seva cultura, ha de sotmetre's a totes les lleis que regeixen el comportament instintiu d'origen filogenètic; i aquestes lleis les coneixem molt bé per l'estudi del comportament animal.
 
{{Ref|Ref=''Sobre l'agressió. El pretès malament'', Segle Vint-i-u, Madrid 1976, p. 261-262.|Títol=Sobre l'agressió. El pretès malament|Cita=true}}
 
 
{{InfoWiki}}
 
{{InfoWiki}}

Revisió de 16:44, 21 maig 2018

Suposem que un observador objectiu d'un altre planeta, de Mart per exemple, estudiés el comportament social de l'home amb ajuda d'un telescopi l'augment del qual fos insuficient per a aconseguir a reconèixer els individus i seguir el seu comportament individual, però que sí que li permetés veure grans esdeveniments, com a migracions de pobles, batalles, etc. Doncs bé: mai se li ocorreria pensar que el comportament humà estava regit per la raó, ni tan sols per una moral responsable.

Suposant que el nostre observador extraterrestre fos un ser purament raonable, que no sabés res del funcionament dels instints en general i del de l'agressivitat en particular, ni de com el seu funcionament pot ser erroni, es veuria ben amoïnat per a trobar una explicació a la nostra història. No pot, en efecte, dir-se que els fenòmens històrics, que sempre es repeteixen, siguin explicables per la raó ni l'enteniment humà. [...]

Però una vegada reconegut el fet, no ens queda més remei que plantejar-nos la qüestió de per què uns éssers en aparença raonables han de conduir-se de manera tan insensata. És evident que ha d'haver-hi factors potentíssims capaços de treure el timó a la raó humana i de fer-nos totalment incapaços d'aprendre per l'experiència. [...]

Totes aquestes sorprenents contradiccions tenen una explicació gens difícil i poden ordenar-se i organitzar-se correctament en la mesura que s'arriba al coneixement que el comportament social de l'home, lluny d'estar dictat únicament per la raó i les tradicions de la seva cultura, ha de sotmetre's a totes les lleis que regeixen el comportament instintiu d'origen filogenètic; i aquestes lleis les coneixem molt bé per l'estudi del comportament animal.

Sobre la agresión. El pretendido mal, Siglo Veintiuno, Madrid 1976, p. 261-262.