Locke: un experiment mental

Sobre això inseriré aquí un problema d'aquest enginyós i estudiós promotor del veritable coneixement, l'apreciable savi senyor Molineux, qui va tenir la gentilesa d'enviar-m'ho fa alguns mesos en una de les seves cartes. Heus aquí el problema: suposem que un home ja adult és cec de naixement, i que se li ha ensenyat a distingir per mitjà del tacte la diferència que existeix entre un cub i una esfera del mateix metall, i igual grandària aproximadament, de tal manera que, tocant una i una altra figura, pot dir quin és el cub i quin l'esfera. Imaginem ara que el cub i l'esfera es troben sobre una taula i que l'home cec ha recobrat la vista. La pregunta és si abans de tocar-los, podria diferenciar, per mitjà de la vista, l'esfera i el cub. A això respon el nostre agut i judiciós promotor que no; perquè, encara que l'home en qüestió té l'experiència de la manera en què afecten el seu tacte una esfera i un cub, no té, no obstant això, l'experiència que allò que afecta el seu tacte de tal o tal altra forma haurà de fer-ho d'aquesta o aquella manera a la seva vista; ni que un angle sortint del cub, que causava una pressió desigual a la seva mà, es mostri a la seva vista en forma de cub. Estic totalment d'acord amb la resposta que dóna aquest home intel·ligent de qui em preu a anomenar-me amic, i sóc de l'opinió que el cec no podria dir amb certesa, a primera vista, quina és l'esfera i qui és el cub mentre els veiés solament, encara que pogués diferenciar-los sense equivocar-se i amb tota seguretat pel tacte a causa de les formes que ell apreciava per aquesta via.

Ensayo sobre el entendimiento humano, II, cap. IX, 8 (2 vols., Nacional, Madrid 1980, vol. 1, p. 223-224).