Accions

Recurs

Diferència entre revisions de la pàgina «Locke: la idea de substància»

De Wikisofia

m (bot: -substancia +substància)
m (bot: - món ho suportava + món el suportava)
 
(4 revisions intermèdies per 2 usuaris que no es mostren)
Línia 1: Línia 1:
 
{{PendentRev}}{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Locke: la idea de substància|Idioma=Español}}
 
{{PendentRev}}{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Locke: la idea de substància|Idioma=Español}}
De manera que si algú es proposa examinar-se a si mateix respecte a la seva noció de la pura substància en general, trobarà que no té sobre ella cap altra idea, sinó una mera suposició de no saber què és el ''suport'' d'aquelles qualitats que són capaces de produir idees simples en nosaltres; qualitats que normalment són anomenades accidentals. Si es pregunta a algú quin és el subjecte pel qual el color o el pes són inherents, no podrà respondre sinó que són les parts sòlides i extenses; i si se li pregunta què és allò al que la solidesa i l'extensió són inherents, no estarà en millor situació que la de l'indi abans esmentat, que en dir que al món ho suportava un gran elefant, li va ser preguntat que en què es recolzava, al seu torn, aquest elefant. A això va respondre que es recolzava en una gran tortuga; però com va insistir a preguntar-li sobre què es recolzava aquesta tortuga d'aquestes esquenes tan grans, va respondre que era en alguna cosa que ell no sabia. El mateix ocorre en l'assumpte del que ens estem ocupant, que en tots els altres casos en els quals s'empren paraules sense tenir unes idees clares i distintes; llavors parlem com a nens que, en ser preguntats què és tal o com cosa que desconeixen, donen immediatament aquesta resposta satisfactòria: que és «alguna cosa», la qual cosa en veritat no significa, quan s'empra d'aquesta manera bé pel nens o pels homes, sinó que no saben què cosa és, i encara que allò sobre el que diuen tenir algun coneixement i del que parlen, és una mica del que no tenen cap idea diferent, de manera que estan respecte a això en una ignorància total i en una foscor absoluta. Per tant, la idea que tenim i a la qual donem el nom de substància, com no és res sinó el suposat suport, però desconegut, d'aquelles qualitats que trobem que existeixen, i de les quals imaginem que no poden subsistir ''sine re substante'', sense res que les suporti, denominem a aquest suport substància; la qual, segons el veritable sentit de la paraula, significa, en el nostre idioma, la qual cosa està sota o el que suporta.
+
De manera que si algú es proposa examinar-se a si mateix respecte a la seva noció de la pura substància en general, trobarà que no té sobre ella cap altra idea, sinó una mera suposició de no saber què és el ''suport'' d'aquelles qualitats que són capaces de produir idees simples en nosaltres; qualitats que normalment són anomenades accidentals. Si es pregunta a algú quin és el subjecte pel qual el color o el pes són inherents, no podrà respondre sinó que són les parts sòlides i extenses; i si se li pregunta què és allò al que la solidesa i l'extensió són inherents, no estarà en millor situació que la de l'indi abans esmentat, que en dir que al món el suportava un gran elefant, li va ser preguntat que en què es recolzava, al seu torn, aquest elefant. A això va respondre que es recolzava en una gran tortuga; però com va insistir a preguntar-li sobre què es recolzava aquesta tortuga d'aquestes esquenes tan grans, va respondre que era en alguna cosa que ell no sabia. El mateix ocorre en l'assumpte del que ens estem ocupant, que en tots els altres casos en els quals s'empren paraules sense tenir unes idees clares i distintes; llavors parlem com a nens que, en ser preguntats què és tal o tal altra cosa que desconeixen, donen immediatament aquesta resposta satisfactòria: que és «quelcom», la qual cosa en veritat no significa, quan s'empra d'aquesta manera tant pels nens cpm pels homes, sinó que no saben quina cosa és, i encara que allò sobre què diuen tenir algun coneixement i del que parlen, és una mica del que no tenen cap idea diferent, de manera que estan respecte a això en una ignorància total i en una foscor absoluta. Per tant, la idea que tenim i a la qual donem el nom de substància, com no és res sinó el suposat suport, però desconegut, d'aquelles qualitats que trobem que existeixen, i de les quals imaginem que no poden subsistir ''sine re substante'', sense res que les suporti, denominem a aquest suport substància; la qual, segons el veritable sentit de la paraula, significa, en el nostre idioma, allò que està sota o el que suporta.
 
{{Ref|Ref=''Ensayo sobre el entendimiento humano'', l.2, cap. 23, n. 2 (Editora Nacional, Madrid 1980, vol.1, p. 434-435).|Títol=Ensayo sobre el entendimiento humano|Cita=true}}
 
{{Ref|Ref=''Ensayo sobre el entendimiento humano'', l.2, cap. 23, n. 2 (Editora Nacional, Madrid 1980, vol.1, p. 434-435).|Títol=Ensayo sobre el entendimiento humano|Cita=true}}
 
{{InfoWiki}}
 
{{InfoWiki}}

Revisió de 14:39, 3 nov 2018

De manera que si algú es proposa examinar-se a si mateix respecte a la seva noció de la pura substància en general, trobarà que no té sobre ella cap altra idea, sinó una mera suposició de no saber què és el suport d'aquelles qualitats que són capaces de produir idees simples en nosaltres; qualitats que normalment són anomenades accidentals. Si es pregunta a algú quin és el subjecte pel qual el color o el pes són inherents, no podrà respondre sinó que són les parts sòlides i extenses; i si se li pregunta què és allò al que la solidesa i l'extensió són inherents, no estarà en millor situació que la de l'indi abans esmentat, que en dir que al món el suportava un gran elefant, li va ser preguntat que en què es recolzava, al seu torn, aquest elefant. A això va respondre que es recolzava en una gran tortuga; però com va insistir a preguntar-li sobre què es recolzava aquesta tortuga d'aquestes esquenes tan grans, va respondre que era en alguna cosa que ell no sabia. El mateix ocorre en l'assumpte del que ens estem ocupant, que en tots els altres casos en els quals s'empren paraules sense tenir unes idees clares i distintes; llavors parlem com a nens que, en ser preguntats què és tal o tal altra cosa que desconeixen, donen immediatament aquesta resposta satisfactòria: que és «quelcom», la qual cosa en veritat no significa, quan s'empra d'aquesta manera tant pels nens cpm pels homes, sinó que no saben quina cosa és, i encara que allò sobre què diuen tenir algun coneixement i del que parlen, és una mica del que no tenen cap idea diferent, de manera que estan respecte a això en una ignorància total i en una foscor absoluta. Per tant, la idea que tenim i a la qual donem el nom de substància, com no és res sinó el suposat suport, però desconegut, d'aquelles qualitats que trobem que existeixen, i de les quals imaginem que no poden subsistir sine re substante, sense res que les suporti, denominem a aquest suport substància; la qual, segons el veritable sentit de la paraula, significa, en el nostre idioma, allò que està sota o el que suporta.

Ensayo sobre el entendimiento humano, l.2, cap. 23, n. 2 (Editora Nacional, Madrid 1980, vol.1, p. 434-435).

Original en castellà

De manera que si alguien se propone examinarse a sí mismo respecto a su noción de la pura sustancia en general, encontrará que no tiene acerca de ella ninguna otra idea, sino una mera suposición de no saber qué es el soporte de aquellas cualidades que son capaces de producir ideas simples en nosotros; cualidades que normalmente son llamadas accidentales. Si se pregunta a alguien cuál es el sujeto para el que el color o el peso son inherentes, no podrá responder sino que son las partes sólidas y extensas; y si se le pregunta qué es aquello a lo que la solidez y la extensión son inherentes, no estará en mejor situación que la del indio antes mencionado, que al decir que al mundo lo soportaba un gran elefante, le fue preguntado que en qué se apoyaba, a su vez, dicho elefante. A ello respondió que se apoyaba en una gran tortuga; pero como insistió en preguntarle sobre qué se apoyaba esta tortuga de esas espaldas tan grandes, respondió que era en algo que él no sabía. Lo mismo ocurre en el asunto del que nos estamos ocupando, que en todos los demás casos en los que se emplean palabras sin tener unas ideas claras y distintas; entonces hablamos como niños que, al ser preguntados qué es tal o cual cosa que desconocen, dan de inmediato esta respuesta satisfactoria: que es «algo», lo que en verdad no significa, cuando se emplea de esta manera bien por lo niños o por los hombres, sino que no saben qué cosa es, y aunque aquello sobre lo que dicen tener algún conocimiento y de lo que hablan, es algo de lo que no tienen ninguna idea distinta, de manera que están respecto a ello en una ignorancia total y en una oscuridad absoluta. Por tanto, la idea que tenemos y a la que damos el nombre de sustancia, como no es nada sino el supuesto soporte, pero desconocido, de aquellas cualidades que encontramos que existen, y de las que imaginamos que no pueden subsistir sine re substante, sin nada que las soporte, denominamos a este soporte sustancia; la cual, según el verdadero sentido de la palabra, significa, en nuestro idioma, lo que está debajo o lo que soporta.