Locke, John: la tolerància religiosa

 L'Estat és, a parer meu, una societat d'homes constituïda solament per a procurar, preservar i fer avançar els seus propis interessos d'índole civil.

Estimo, a més, que els interessos civils són la vida, la llibertat, la salut, el descans del cos i la possessió de coses externes, tals com a diners, terres, cases, mobles i altres semblants. El deure del magistrat civil consisteix a assegurar, mitjançant l'execució imparcial de lleis justes, a tot el poble, en general, i a cadascun dels seus súbdits, en particular, la justa possessió d'aquestes coses corresponents a la seva vida. Si algun pretén violar les lleis de l'equitat i la justícia públiques que han estat establertes per a la preservació d'aquestes coses, la seva pretensió es veurà obstaculitzada per la por al càstig, que consisteix en la privació o disminució d'aquests interessos civils o objectes que, normalment, tindria la possibilitat i el dret de gaudir. Però com cap home suporta voluntàriament ser castigat amb la privació d'alguna part dels seus béns i, molt menys, de la seva llibertat o de la seva vida, el magistrat es troba, per tant, armat de força i el suport de tots els seus súbdits a fi de castigar a aquells que violen els drets dels altres.

Ara bé, tota la jurisdicció del magistrat s'estén únicament a aquests interessos civils, i tot poder, dret i domini civil està limitat i restringit a la sola cura de promoure aquestes coses i no pot ni deu, de cap manera, estendre's fins a la salvació de l'ànima.

Carta sobre la tolerancia, Tecnos, Madrid 1994, p. 8-9.

---

Original en castellà

El Estado es, a mi parecer, una sociedad de hombres constituida solamente para procurar, preservar y hacer avanzar sus propios intereses de índole civil.

Estimo, además, que los intereses civiles son la vida, la libertad, la salud, el descanso del cuerpo y la posesión de cosas externas, tales como dinero, tierras, casas, muebles y otras semejantes.

El deber del magistrado civil consiste en asegurar, mediante la ejecución imparcial de leyes justas, a todo el pueblo, en general, y a cada uno de sus súbditos, en particular, la justa posesión de estas cosas correspondientes a su vida. Si alguno pretende violar las leyes de la equidad y la justicia públicas que han sido establecidas para la preservación de estas cosas, su pretensión se verá obstaculizada por el miedo al castigo, que consiste en la privación o disminución de esos intereses civiles u objetos que, normalmente, tendría la posibilidad y el derecho de disfrutar. Pero como ningún hombre soporta voluntariamente ser castigado con la privación de alguna parte de sus bienes y, mucho menos, de su libertad o de su vida, el magistrado se encuentra, por lo tanto, armado de fuerza y el apoyo de todos sus súbditos a fin de castigar a aquellos que violan los derechos de los demás.

Ahora bien, toda la jurisdicción del magistrado se extiende únicamente a estos intereses civiles, y todo poder, derecho y dominio civil está limitado y restringido al solo cuidado de promover estas cosas y no puede ni debe, en manera alguna, extenderse hasta la salvación del alma.