Leibniz: la percepció

17

D'altra banda, cal confessar que la Percepció i el que d'ella depèn és inexplicable per raons mecàniques, és a dir, per mitjà de les figures i dels moviments. I si s'imagina que existeix una Màquina, l'estructura de la qual faci pensar, sentir, tenir percepció, se li podrà concebre engrandida, conservant les mateixes proporcions, de tal manera que es pugui entrar en ella com si fos un molí. Suposat això, es trobaran, visitant-la per dins, més que peces que s'impulsen les unes a les altres, i mai res amb què explicar una percepció. Per tant, és en la substància simple, i no en la composta o en la màquina, on és necessari buscar-la. Per tant, en la substància simple no pot trobar-se més que això, és a dir, les percepcions i els seus canvis. I també només en això és en el que poden consistir totes les accions internes de les substàncies simples.

18

Es podria donar el nom d'Entelèquies a totes les substàncies simples, o Mònades creades, perquè tenen en si mateixes una certa perfecció (εχονοι τό έντελές), hi ha en elles una suficiència (αὐτάρκεια) que les converteix en fonts de les seves accions internes i, per dir-ho així, en autòmats incorporis. (Teodicea, §5 87). [...]

22

I com tot estat present d'una substància simple és naturalment una conseqüència del seu estat precedent, d'aquesta manera el seu present està prenyat d'avenir (Teodicea, §. 360). [...]

29

Però el coneixement de les veritats necessàries i eternes és el que ens distingeix dels simples animals i ens fa tenir la Raó i les Ciències, elevant-nos al coneixement de nosaltres mateixos i de Déu. I això és el que és anomenat en nosaltres Ànima Raonable o Esperit. [...]

Monadología (Orbis, Barcelona 1983, selección de los párrafos 17-29).

---

Original en castellà

17

Por otra parte, hay que confesar que la Percepción y lo que de ella depende es inexplicable por razones mecánicas, es decir, por medio de las figuras y de los movimientos. Y si se imagina que existe una Máquina, cuya estructura haga pensar, sentir, tener percepción, se le podrá concebir agrandada, conservando las mismas proporciones, de tal manera que se pueda entrar en ella como si fuera un molino. Supuesto esto, se hallarán, visitándola por dentro, más que piezas que se impulsan las unas a las otras, y nunca nada con qué explicar una percepción. Por tanto, es en la substancia simple, y no en la compuesta o en la máquina, donde es necesario buscarla. Por tanto, en la substancia simple no puede hallarse más que eso, es decir, las percepciones y sus cambios. Y también sólo en esto es en lo que pueden consistir todas las acciones internas de las substancias simples.

18

Se podría dar el nombre de Entelequias a todas las substancias simples, o Mónadas creadas, porque tienen en sí mismas una cierta perfección (εχονοι τό έντελές), hay en ellas una suficiencia (αὐτάρκεια) que las convierte en fuentes de sus acciones internas y, por decirlo así, en Autómatas incorpóreos. (Teodicea, §5 87). [...]

22

Y como todo estado presente de una substancia simple es naturalmente una consecuencia de su estado precedente, de este modo su presente está preñado de porvenir (Teodicea, §. 360). [...]

29

Pero el conocimiento de las verdades necesarias y eternas es el que nos distingue de los simples animales y nos hace tener la Razón y las Ciencias, elevándonos al conocimiento de nosotros mismos y de Dios. Y esto es lo que es llamado en nosotros Alma Razonable o Espíritu. [...]