Accions

Recurs

Diferència entre revisions de la pàgina «Leibniz: innatisme virtual»

De Wikisofia

(Es crea la pàgina amb «{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Leibniz: innatisme virtual|Idioma=Español}} innatisme virtual I prengui's de la manera que es vulgui, sempr...».)
 
m (bot: - la qual té + la que té)
 
(3 revisions intermèdies per 3 usuaris que no es mostren)
Línia 1: Línia 1:
 
{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Leibniz: innatisme virtual|Idioma=Español}}
 
{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Leibniz: innatisme virtual|Idioma=Español}}
innatisme virtual
 
  
 
I prengui's de la manera que es vulgui, sempre resulta evident que, en tots els estats de l'ànima, les veritats necessàries són innates i la seva existència es comprova a partir de l'interior, sense que puguin establir-se a partir d'experiències, com ocorre amb les veritats de fet. [...]
 
I prengui's de la manera que es vulgui, sempre resulta evident que, en tots els estats de l'ànima, les veritats necessàries són innates i la seva existència es comprova a partir de l'interior, sense que puguin establir-se a partir d'experiències, com ocorre amb les veritats de fet. [...]
  
L'esperit no només és capaç de conèixer-les, sinó de trobar-les en si mateix, i si només tingués la simple capacitat de rebre els coneixements o la potència activa per a ells, tan indeterminada com la qual té la cera per a les figures i la taula rasa per a les lletres, no seria la font de les veritats necessàries, com acabo de demostrar que és: doncs és innegable que els sentits no basten per fer-nos veure la necessitat d'aquestes veritats. [...]
+
L'esperit no només és capaç de conèixer-les, sinó de trobar-les en si mateix, i si només tingués la simple capacitat de rebre els coneixements o la potència activa per a ells, tan indeterminada com la que té la cera per a les figures i la taula rasa per a les lletres, no seria la font de les veritats necessàries, com acabo de demostrar que és: doncs és innegable que els sentits no basten per a fer-nos veure la necessitat d'aquestes veritats. [...]
  
 
La possibilitat d'entendre-les no consisteix en una simple facultat: és una disposició, una aptitud, una preformació que determina la nostra ànima i que fa que puguin ser deduïdes d'ella. A la manera en què hi ha diferències entre la figura que es dóna a la pedra o al marbre indiferentment i la que ja està indicada en les vetes, o estan disposades a fer-se veure si l'obrer sap aprofitar-les.
 
La possibilitat d'entendre-les no consisteix en una simple facultat: és una disposició, una aptitud, una preformació que determina la nostra ànima i que fa que puguin ser deduïdes d'ella. A la manera en què hi ha diferències entre la figura que es dóna a la pedra o al marbre indiferentment i la que ja està indicada en les vetes, o estan disposades a fer-se veure si l'obrer sap aprofitar-les.
{{Ref|Ref=''Nous assajos sobre l'enteniment humà'', llibre 1, cap. 1 (Aliança, Madrid 1992, p. 76-78).|Títol=Nous assajos sobre l'enteniment humà|Cita=true}}
+
{{Ref|Ref=''Nuevos ensayos sobre el entendimiento humano'', libro 1, cap. 1 (Alianza, Madrid 1992, p. 76-78).|Títol=Nuevos ensayos sobre el entendimiento humano|Cita=true}}
 
{{InfoWiki}}
 
{{InfoWiki}}

Revisió de 18:54, 15 oct 2017

I prengui's de la manera que es vulgui, sempre resulta evident que, en tots els estats de l'ànima, les veritats necessàries són innates i la seva existència es comprova a partir de l'interior, sense que puguin establir-se a partir d'experiències, com ocorre amb les veritats de fet. [...]

L'esperit no només és capaç de conèixer-les, sinó de trobar-les en si mateix, i si només tingués la simple capacitat de rebre els coneixements o la potència activa per a ells, tan indeterminada com la que té la cera per a les figures i la taula rasa per a les lletres, no seria la font de les veritats necessàries, com acabo de demostrar que és: doncs és innegable que els sentits no basten per a fer-nos veure la necessitat d'aquestes veritats. [...]

La possibilitat d'entendre-les no consisteix en una simple facultat: és una disposició, una aptitud, una preformació que determina la nostra ànima i que fa que puguin ser deduïdes d'ella. A la manera en què hi ha diferències entre la figura que es dóna a la pedra o al marbre indiferentment i la que ja està indicada en les vetes, o estan disposades a fer-se veure si l'obrer sap aprofitar-les.

Nuevos ensayos sobre el entendimiento humano, libro 1, cap. 1 (Alianza, Madrid 1992, p. 76-78).