Diferència entre revisions de la pàgina «La més gran gravetat»
De Wikisofia
m (bot: - potser hagis tingut + potser has tingut) |
m (bot: - saber'', ( § + saber'' (§) |
||
| Línia 3: | Línia 3: | ||
Suposem que cert dia o certa nit, un dimoni s'introduís furtivament en la soledat més profunda i et digués: «Aquesta vida, tal com tu la vius i l'has viscut hauràs de viure-la encara un cop més i fins i tot innombrables vegades; i se't repetirà cada dolor, cada plaer i cada pensament, cada sospir i tot allò extraordinàriament gran i petit de la teva vida. A més a més tot es repetirà en el mateix ordre i successió... i fins i tot aquesta aranya i aquest clar de lluna entre els arbres i aquest mateix instant i jo mateix. L'etern rellotge de sorra de l'existència donarà la volta sempre novament, i tu amb ell, corpuscle de pols». No et tiraries al sòl, xerricaries les dents i maleiries el dimoni que així et parlés? O potser has tingut alguna vegada la vivència d'un instant prodigiós en què respondries: «tu ets un déu i mai vaig sentir res més diví!». Si aquell pensament arribés a tenir poder sobre tu, així com ets, et transformaria i potser et trituraria; enfront de tot i en cada cas, la pregunta: «¿vols això una vegada més i innombrables vegades més?», recauria sobre la teva acció com la major gravetat! | Suposem que cert dia o certa nit, un dimoni s'introduís furtivament en la soledat més profunda i et digués: «Aquesta vida, tal com tu la vius i l'has viscut hauràs de viure-la encara un cop més i fins i tot innombrables vegades; i se't repetirà cada dolor, cada plaer i cada pensament, cada sospir i tot allò extraordinàriament gran i petit de la teva vida. A més a més tot es repetirà en el mateix ordre i successió... i fins i tot aquesta aranya i aquest clar de lluna entre els arbres i aquest mateix instant i jo mateix. L'etern rellotge de sorra de l'existència donarà la volta sempre novament, i tu amb ell, corpuscle de pols». No et tiraries al sòl, xerricaries les dents i maleiries el dimoni que així et parlés? O potser has tingut alguna vegada la vivència d'un instant prodigiós en què respondries: «tu ets un déu i mai vaig sentir res més diví!». Si aquell pensament arribés a tenir poder sobre tu, així com ets, et transformaria i potser et trituraria; enfront de tot i en cada cas, la pregunta: «¿vols això una vegada més i innombrables vegades més?», recauria sobre la teva acció com la major gravetat! | ||
| − | <div style="text-align: right; border: 1px dotted gray;">Nietzsche, ''El gai saber'' | + | <div style="text-align: right; border: 1px dotted gray;">Nietzsche, ''El gai saber'' (§ 341, La més gran gravetat)''</div> |
Revisió de 17:04, 1 nov 2017
L'etern retorn: la més gran gravetat
Suposem que cert dia o certa nit, un dimoni s'introduís furtivament en la soledat més profunda i et digués: «Aquesta vida, tal com tu la vius i l'has viscut hauràs de viure-la encara un cop més i fins i tot innombrables vegades; i se't repetirà cada dolor, cada plaer i cada pensament, cada sospir i tot allò extraordinàriament gran i petit de la teva vida. A més a més tot es repetirà en el mateix ordre i successió... i fins i tot aquesta aranya i aquest clar de lluna entre els arbres i aquest mateix instant i jo mateix. L'etern rellotge de sorra de l'existència donarà la volta sempre novament, i tu amb ell, corpuscle de pols». No et tiraries al sòl, xerricaries les dents i maleiries el dimoni que així et parlés? O potser has tingut alguna vegada la vivència d'un instant prodigiós en què respondries: «tu ets un déu i mai vaig sentir res més diví!». Si aquell pensament arribés a tenir poder sobre tu, així com ets, et transformaria i potser et trituraria; enfront de tot i en cada cas, la pregunta: «¿vols això una vegada més i innombrables vegades més?», recauria sobre la teva acció com la major gravetat!