Accions

Recurs

Diferència entre revisions de la pàgina «Löwith: la naturalesa i la Providència»

De Wikisofia

m (bot: - Homer, això és, + Homer, és a dir,)
 
(2 revisions intermèdies per un altre usuari que no es mostra)
Línia 1: Línia 1:
{{RecursWiki
+
{{PendentRev}}{{RecursWiki
 
|Tipus=Extractes d'obres
 
|Tipus=Extractes d'obres
 
}}
 
}}
Línia 6: Línia 6:
 
|Idioma=Español
 
|Idioma=Español
 
}}
 
}}
La naturalesa física és solament la meitat de la realitat i la menys important d'ella. D'aquí la posició estranya del globus en l'al·legoria amb la qual Vico introdueix la idea de la seva obra [veure figura 1 en el text]. En la cantonada superior, a l'esquerra d'aquella, l'ull de Déu representa a la Providència; en el costat dret, una dona (Metafísica), asseguda sobre el Globus celestial (món físic) contempla a Déu. El món físic està suportat per un altar (símbol dels més vells sacrificis als cels), en un costat solament. En el costat esquerre veiem una estàtua d'Homer (el poeta teològic), que representa la més vella saviesa del món. Un raig de la divina Providència uneix l'ull de Déu amb el cor de la dona, que representa a la Metafísica, i un segon raig uneix a aquesta amb Homer. El raig cristià de la Providència s'uneix així, per mitjà de la Metafísica, amb Homer, això és, amb el món civil dels pagans, envoltant al món físic de la Naturalesa. En la seva explicació, Vico assenyala que la Metafísica contempla a Déu «per sobre de l'ordre de les coses naturals», a través de les quals els filòsofs les havien contemplat fins llavors. Ella contempla «en Déu el món dels esperits humans», a fi de mostrar la seva providència al món d'aquells, que és el món civil o de les nacions. El món està suportat en un costat solament, per l'altar, «perquè fins ara els filòsofs, contemplant la divina Providència solament a través de l'ordre natural, han vist únicament una part d'ella [...]. Els filòsofs encara no han contemplat la seva Providència en relació amb aquella part d'ella que és més apropiada per als homes que posseeixen en la seva naturalesa la principal propietat: la de ser socials».
+
La naturalesa física és solament la meitat de la realitat i la menys important d'ella. D'aquí la posició estranya del globus en l'al·legoria amb la qual Vico introdueix la idea de la seva obra [veure figura 1 en el text]. En la cantonada superior, a l'esquerra d'aquella, l'ull de Déu representa a la Providència; en el costat dret, una dona (Metafísica), asseguda sobre el Globus celestial (món físic) contempla a Déu. El món físic està suportat per un altar (símbol dels més vells sacrificis als cels), en un costat solament. En el costat esquerre veiem una estàtua d'Homer (el poeta teològic), que representa la més vella saviesa del món. Un raig de la divina Providència uneix l'ull de Déu amb el cor de la dona, que representa a la Metafísica, i un segon raig uneix a aquesta amb Homer. El raig cristià de la Providència s'uneix així, per mitjà de la Metafísica, amb Homer, és a dir, amb el món civil dels pagans, envoltant al món físic de la Naturalesa. En la seva explicació, Vico assenyala que la Metafísica contempla a Déu «per sobre de l'ordre de les coses naturals», a través de les quals els filòsofs les havien contemplat fins llavors. Ella contempla «en Déu el món dels esperits humans», a fi de mostrar la seva providència al món d'aquells, que és el món civil o de les nacions. El món està suportat en un costat solament, per l'altar, «perquè fins ara els filòsofs, contemplant la divina Providència solament a través de l'ordre natural, han vist únicament una part d'ella [...]. Els filòsofs encara no han contemplat la seva Providència en relació amb aquella part d'ella que és més apropiada per als homes que posseeixen en la seva naturalesa la principal propietat: la de ser socials».
 
{{Ref|Ref=''El sentido de la historia'', Aguilar, Madrid 1973, p. 137-138.|Títol=El sentido de la historia|Cita=true}}
 
{{Ref|Ref=''El sentido de la historia'', Aguilar, Madrid 1973, p. 137-138.|Títol=El sentido de la historia|Cita=true}}
 
{{InfoWiki}}
 
{{InfoWiki}}

Revisió de 13:24, 4 juny 2018

La naturalesa física és solament la meitat de la realitat i la menys important d'ella. D'aquí la posició estranya del globus en l'al·legoria amb la qual Vico introdueix la idea de la seva obra [veure figura 1 en el text]. En la cantonada superior, a l'esquerra d'aquella, l'ull de Déu representa a la Providència; en el costat dret, una dona (Metafísica), asseguda sobre el Globus celestial (món físic) contempla a Déu. El món físic està suportat per un altar (símbol dels més vells sacrificis als cels), en un costat solament. En el costat esquerre veiem una estàtua d'Homer (el poeta teològic), que representa la més vella saviesa del món. Un raig de la divina Providència uneix l'ull de Déu amb el cor de la dona, que representa a la Metafísica, i un segon raig uneix a aquesta amb Homer. El raig cristià de la Providència s'uneix així, per mitjà de la Metafísica, amb Homer, és a dir, amb el món civil dels pagans, envoltant al món físic de la Naturalesa. En la seva explicació, Vico assenyala que la Metafísica contempla a Déu «per sobre de l'ordre de les coses naturals», a través de les quals els filòsofs les havien contemplat fins llavors. Ella contempla «en Déu el món dels esperits humans», a fi de mostrar la seva providència al món d'aquells, que és el món civil o de les nacions. El món està suportat en un costat solament, per l'altar, «perquè fins ara els filòsofs, contemplant la divina Providència solament a través de l'ordre natural, han vist únicament una part d'ella [...]. Els filòsofs encara no han contemplat la seva Providència en relació amb aquella part d'ella que és més apropiada per als homes que posseeixen en la seva naturalesa la principal propietat: la de ser socials».

El sentido de la historia, Aguilar, Madrid 1973, p. 137-138.

Original en castellà

La naturaleza física es solamente la mitad de la realidad y la menos importante de ella. De aquí la posición extraña del globo en la alegoría con la cual Vico introduce la idea de su obra [ver figura 1 en el texto]. En la esquina superior, a la izquierda de aquella, el ojo de Dios representa a la Providencia; en el lado derecho, una mujer (Metafísica), sentada sobre el Globo celestial (mundo físico) contempla a Dios. El mundo físico está soportado por un altar (símbolo de los más viejos sacrificios a los cielos), en un lado solamente. En el lado izquierdo vemos una estatua de Homero (el poeta teológico), que representa la más vieja sabiduría del mundo. Un rayo de la divina Providencia une el ojo de Dios con el corazón de la mujer, que representa a la Metafísica, y un segundo rayo une a ésta con Homero. El rayo cristiano de la Providencia se une así, por intermedio de la Metafísica, con Homero, esto es, con el mundo civil de los paganos, rodeando al mundo físico de la Naturaleza. En su explicación, Vico señala que la Metafísica contempla a Dios «por encima del orden de las cosas naturales», a través de las cuales los filósofos las habían contemplado hasta entonces. Ella contempla «en Dios el mundo de los espíritus humanos», al objeto de mostrar su providencia en el mundo de aquellos, que es el mundo civil o de las naciones. El mundo está soportado en un lado solamente, por el altar, «porque hasta ahora los filósofos, contemplando la divina Providencia solamente a través del orden natural, han visto únicamente una parte de ella [...]. Los filósofos aún no han contemplado su Providencia en relación con aquella parte de ella que es más apropiada para los hombres que poseen en su naturaleza la principal propiedad: la de ser sociales».