Accions

Recurs

Diferència entre revisions de la pàgina «López-Cano: el pensament científic»

De Wikisofia

(modificant original)
 
(25 revisions intermèdies per 2 usuaris que no es mostren)
Línia 16: Línia 16:
 
Aquestes tres característiques, certament, també són aspiracions del pensament quotidià o del que alguns autors anomenen ''sa sentit comú''; però no són buscades ni aconseguides en la mateixa mesura.
 
Aquestes tres característiques, certament, també són aspiracions del pensament quotidià o del que alguns autors anomenen ''sa sentit comú''; però no són buscades ni aconseguides en la mateixa mesura.
  
a) '''Objectivitat.''' Es podrà dir immediatament que el pensament científic no és subjectiu, que no depèn dels interessos personals d'els qui intervenen en ell. Però potser és preferible donar-li més importància a una altra accepció de ''objectivitat: concordança o adaptació al seu objecte. El pensament científic s'aplica als fets innegables i no especula arbitràriament.'' Sempre que s'esmenti ''l'objectivitat, s'entendrà com a adequació a la realitat o com a validesa independent dels interessos del que coneix''.
+
a) '''Objectivitat.''' Es podrà dir immediatament que el pensament científic no és subjectiu, que no depèn dels interessos personals dels qui hi intervenen. Però potser és preferible donar-li més importància a una altra accepció d{{'}}''objectivitat: concordança o adaptació al seu objecte. El pensament científic s'aplica als fets innegables i no especula arbitràriament.'' Sempre que s'esmenti ''l'objectivitat, s'entendrà com a adequació a la realitat o com a validesa independent dels interessos del que coneix''.
  
En realitat, aquests dos sentits d'objectivitat es relacionen estretament. Només els fets han de servir de guia a tota investigació científica. No han de barrejar-se factors estranys subjectius; els instints i els sentiments del que investiga i del que jutja l'investigat han de romandre al marge del món científic. Aquest requisit no és fàcil de complir, però implica una fi digna d'aconseguir. Al llarg de la història, és fàcil comprovar que l'objectivitat no sempre s'ha complert; persones, institucions i pobles poc evolucionats han caigut en la subjectivitat. Basti recordar el judici al fet que va ser sotmès Galileu en virtut que les seves tesis científiques no concordaven amb les creences religioses del seu temps.
+
En realitat, aquests dos sentits d'objectivitat es relacionen estretament. Només els fets han de servir de guia a tota investigació científica. No han de barrejar-se factors estranys subjectius; els instints i els sentiments del que investiga i del que jutja l'investigat han de romandre al marge del món científic. Aquest requisit no és fàcil de complir, però implica un fi digne d'aconseguir. Al llarg de la història, és fàcil comprovar que l'objectivitat no sempre s'ha complert; persones, institucions i pobles poc evolucionats han caigut en la subjectivitat. Basti recordar el judici a què va ser sotmès Galileu en virtut que les seves tesis científiques no concordaven amb les creences religioses del seu temps.
  
 
El pensament científic i l'home científic han de ser imparcials i acostumar-se a separar els seus sentiments i els seus interessos personals quan estiguin en el terreny de la ciència. Només ha d'interessar-los que els fets existeixin o no, i acceptar-los tal com són.
 
El pensament científic i l'home científic han de ser imparcials i acostumar-se a separar els seus sentiments i els seus interessos personals quan estiguin en el terreny de la ciència. Només ha d'interessar-los que els fets existeixin o no, i acceptar-los tal com són.
  
Es va dir que el pensament quotidià també aspira a la ''objectivitat'', ''racionalitat'' i ''sistematicitat'', el mateix que el científic; però que les persegueix i les aconsegueix en graus molt diferents. L'objectivitat que arriba a obtenir el pensament quotidià és limitada, a causa que es troba massa lligada a la percepció i al pràctic; i, quan es desprèn, cau freqüentment en algunes de les explicacions no científiques que es van analitzar amb anterioritat.
+
Es va dir que el pensament quotidià també aspira a l{{'}}''objectivitat'', ''racionalitat'' i ''sistematicitat'', el mateix que el científic; però que les persegueix i les aconsegueix en graus molt diferents. L'objectivitat que arriba a obtenir el pensament quotidià és limitada, a causa que es troba massa lligada a la percepció i al pràctic; i, quan es desprèn, cau freqüentment en algunes de les explicacions no científiques que es van analitzar amb anterioritat.
  
Per acabar d'aclarir el que és la ''objectivitat'', convé presentar alguns exemples senzills. La sortida del sol per l'orient és un fet astronòmic que esdevé independentment que a un astrònom o a qualsevol persona comuna li agradi o no. El pensament científic és objectiu en el sentit que s'investiguen els fets tal com són en la naturalesa; l'astronomia se subordina a la naturalesa i al funcionament del sol, i no aquest a la ciència astronòmica.
+
Per a acabar d'aclarir el que és l{{'}}''objectivitat'', convé presentar alguns exemples senzills. La sortida del sol per l'orient és un fet astronòmic que esdevé independentment que a un astrònom o a qualsevol persona comuna li agradi o no. El pensament científic és objectiu en el sentit que s'investiguen els fets tal com són en la naturalesa; l'astronomia se subordina a la naturalesa i al funcionament del sol, i no aquest a la ciència astronòmica.
  
 
Si multipliquem 6 x 5 obtindrem 30. Sabem que aquest producte val independentment que ens agradi o no, i de l'estat d'ànim en què ens trobem.
 
Si multipliquem 6 x 5 obtindrem 30. Sabem que aquest producte val independentment que ens agradi o no, i de l'estat d'ànim en què ens trobem.
Línia 32: Línia 32:
 
La racionalitat, així mateix, comporta la possibilitat d'associar conceptes d'acord amb lleis lògiques i que generen conceptes nous i descobriments. I, en últim terme, la racionalitat ordena els seus conceptes en teories.
 
La racionalitat, així mateix, comporta la possibilitat d'associar conceptes d'acord amb lleis lògiques i que generen conceptes nous i descobriments. I, en últim terme, la racionalitat ordena els seus conceptes en teories.
  
c) '''Sistematicitat'''. En la vida quotidiana amb freqüència sentim parlar de diversos sistemes: del sistema digestiu, del sistema elèctric d'un automòbil, del sistema de semàfors, i de molts altres sistemes. Què podem entendre immediatament sistemàticament? Comunament es podria entendre sistemàticament una sèrie d'elements relacionats entre si de manera harmònica. Científicament, el concepte de sistema ha d'entendre's amb major precisió, en un sentit menys ampli. ''Els coneixements científics no poden estar aïllats i sense ordre; sempre estan immersos en un conjunt, i guarden relació uns amb uns altres. Tot coneixement científic només té significat, en funció dels quals guarden relació d'ordre i jerarquia amb ell''.
+
c) '''Sistematicitat'''. En la vida quotidiana amb freqüència sentim parlar de diversos sistemes: del sistema digestiu, del sistema elèctric d'un automòbil, del sistema de semàfors, i de molts altres sistemes. Què podem entendre immediatament sistemàticament? Comunament es podria entendre sistemàticament una sèrie d'elements relacionats entre si de manera harmònica. Científicament, el concepte de sistema ha d'entendre's amb major precisió, en un sentit menys ampli. ''Els coneixements científics no poden estar aïllats i sense ordre; sempre estan immersos en un conjunt, i guarden relació els uns amb els altres. Tot coneixement científic només té significat, en funció dels quals guarden relació d'ordre i jerarquia amb ell''.
  
 
Les explicacions que dóna la ciència s'estructuren sistemàticament reflectint l'ordre i harmonia que existeix en la realitat. Els coneixements de l'alquímia i de l'astrologia no van constituir ni constitueixen ciència, perquè els seus coneixements no s'estructuren harmònicament ni reflecteixen la realitat.
 
Les explicacions que dóna la ciència s'estructuren sistemàticament reflectint l'ordre i harmonia que existeix en la realitat. Els coneixements de l'alquímia i de l'astrologia no van constituir ni constitueixen ciència, perquè els seus coneixements no s'estructuren harmònicament ni reflecteixen la realitat.
Línia 48: Línia 48:
 
d) Clar i precís.
 
d) Clar i precís.
  
i) Simbòlic.
+
e) Simbòlic.
  
 
f) Comunicable.
 
f) Comunicable.
Línia 64: Línia 64:
 
l) Útil.
 
l) Útil.
  
a) '''Fàctic'''. El coneixement científic part dels fets donats en la realitat, els accepta com són, i freqüentment torna a ells per confirmar les seves afirmacions. No pren per objectes d'estudi ens que no s'hagin generat d'alguna forma en l'experiència sensible. La química part de l'aigua, del calci i d'altres objectes de la realitat fàctica.
+
a) '''Fàctic'''. El coneixement científic part dels fets donats en la realitat, els accepta com són, i freqüentment torna a ells per a confirmar les seves afirmacions. No pren per objectes d'estudi ens que no s'hagin generat d'alguna forma en l'experiència sensible. La química part de l'aigua, del calci i d'altres objectes de la realitat fàctica.
  
 
b) '''Transcendent'''. Encara que la ciència parteix dels fets, no es queda en ells; si així ho fes, la seva labor seria merament contemplativa. El científic ha d'anar més enllà dels fets, de les aparences. La Terra no va haver de considerar-se plana pel sol fet de no poder-se observar a simple vista la seva curvatura. El químic transcendeix els fets quan combina certes substàncies i produeix una pasta dental.
 
b) '''Transcendent'''. Encara que la ciència parteix dels fets, no es queda en ells; si així ho fes, la seva labor seria merament contemplativa. El científic ha d'anar més enllà dels fets, de les aparences. La Terra no va haver de considerar-se plana pel sol fet de no poder-se observar a simple vista la seva curvatura. El químic transcendeix els fets quan combina certes substàncies i produeix una pasta dental.
Línia 70: Línia 70:
 
Els microscopis i els telescopis són transcendència dels fets de l'observació. Els motors dels automòbils han anat més enllà de l'observat pels físics respecte al moviment.
 
Els microscopis i els telescopis són transcendència dels fets de l'observació. Els motors dels automòbils han anat més enllà de l'observat pels físics respecte al moviment.
  
c) '''Analític'''. L'analític del coneixement científic comença des de la mera classificació de les ciències al fet que ens referim en aquest apartat. S'especialitzen en determinat àmbit de la realitat. I una vegada ja dins del seu propi territori, s'esforcen contínuament per desintegrar els seus objectes d'estudi a fi de conèixer-los amb major profunditat.
+
c) '''Analític'''. L'analític del coneixement científic comença des de la mera classificació de les ciències a què ens referim en aquest apartat. S'especialitzen en determinat àmbit de la realitat. I una vegada ja dins del seu propi territori, s'esforcen contínuament per desintegrar els seus objectes d'estudi a fi de conèixer-los amb major profunditat.
  
Les ciències analitzen els seus problemes, els descomponen per estudiar-los millor. Per descomptat que la ciència no analitza per prendre una part i aïllar-la del tot. Pel contrari, descompon i recompon sense parar els seus objectes d'estudi: els separa sense deixar d'entendre'ls com a integrants d'un tot.
+
Les ciències analitzen els seus problemes, els descomponen per a estudiar-los millor. Per descomptat que la ciència no analitza per a prendre una part i aïllar-la del tot. Al contrari, descompon i recompon sense parar els seus objectes d'estudi: els separa sense deixar d'entendre'ls com a integrants d'un tot.
  
 
d) '''Clar i precís'''. Els conceptes científics es defineixen de manera clara i precisa; la vaguetat donaria al trast amb qualsevol pretensió en el terreny de la ciència; però no solament els conceptes, sinó també els problemes han de presentar-se en forma clara i precisa. La noció de volum és clara i precisa, i només així pot manejar-la un químic.
 
d) '''Clar i precís'''. Els conceptes científics es defineixen de manera clara i precisa; la vaguetat donaria al trast amb qualsevol pretensió en el terreny de la ciència; però no solament els conceptes, sinó també els problemes han de presentar-se en forma clara i precisa. La noció de volum és clara i precisa, i només així pot manejar-la un químic.
  
i) '''Simbòlic'''. El pensament científic no aniria molt lluny si disposés solament del llenguatge quotidià. Necessita crear el seu propi llenguatge artificial els signes del qual i símbols adquireixen un significat determinat, el menys variable possible, i se sotmeten a regles per crear estructures més complexes. ''Hg'', , i ''I'' són alguns dels símbols emprats per la ciència.
+
e) '''Simbòlic'''. El pensament científic no aniria molt lluny si disposés solament del llenguatge quotidià. Necessita crear el seu propi llenguatge artificial els signes i símbols del qual adquireixen un significat determinat, el menys variable possible, i se sotmeten a regles per a crear estructures més complexes. ''Hg'' i ''E'' són alguns dels símbols emprats per la ciència.
  
 
f) '''Comunicable'''. El pensament científic no està destinat a un reduït nombre de persones: s'ofereix a tot aquell la cultura del qual li permeti entendre-ho. La ciència compleix amb una funció informativa; l'art, amb una expressiva, i les ordres o mandats, amb una imperativa. El pensament científic comunica dades i reflexions sobre els fets.
 
f) '''Comunicable'''. El pensament científic no està destinat a un reduït nombre de persones: s'ofereix a tot aquell la cultura del qual li permeti entendre-ho. La ciència compleix amb una funció informativa; l'art, amb una expressiva, i les ordres o mandats, amb una imperativa. El pensament científic comunica dades i reflexions sobre els fets.
  
g) '''Verificable'''. Tot el que produeixi el pensament científic ha de sotmetre's a prova; no ha d'acceptar-se res que no s'adecue a la realitat. La verificació s'obté mitjançant l'observació i l'experimentació, encara que hi ha ciències, com l'astronomia i l'economia, que en certs aspectes poden prescindir de l'experimentació. Les aspiracions científiques dels metges especialitzats en trasplantaments d'òrgans no quedaran satisfetes mentre les seves investigacions fracassin en la realitat.
+
g) '''Verificable'''. Tot el que produeixi el pensament científic ha de sotmetre's a prova; no ha d'acceptar-se res que no s'adeqüi a la realitat. La verificació s'obté mitjançant l'observació i l'experimentació, encara que hi ha ciències, com l'astronomia i l'economia, que en certs aspectes poden prescindir de l'experimentació. Les aspiracions científiques dels metges especialitzats en trasplantaments d'òrgans no quedaran satisfetes mentre les seves investigacions fracassin en la realitat.
  
h) '''Metòdic'''. El pensament científic no procedeix desorganizadamente; planeja el que persegueix i la forma d'obtenir-ho. Procedeix obtenint conclusions particulars o generals i disposant de procediments tals com la deducció, la inducció i l'analogia, que seran tractats més endavant.
+
h) '''Metòdic'''. El pensament científic no procedeix desorganitzadament; planeja el que persegueix i la forma d'obtenir-ho. Procedeix obtenint conclusions particulars o generals i disposant de procediments com ara la deducció, la inducció i l'analogia, que seran tractats més endavant.
  
i) '''Explicatiu'''. Va haver-hi un dia en què l'home ja no va quedar satisfet de les explicacions basades en mites, que li resolien els seus problemes més angoixants: Què és la vida? Per què moren els humans? Quina destinació li espera a la humanitat? Aquest va ser el moment en què l'home va descobrir que estava dotat de raó per resoldre per compte propi, i no per éssers suprahumanos, el problemàtic del món que li envoltava.
+
i) '''Explicatiu'''. Va haver-hi un dia en què l'home ja no va quedar satisfet de les explicacions basades en mites, que li resolien els seus problemes més angoixants: Què és la vida? Per què moren els humans? Quin destí li espera a la humanitat? Aquest va ser el moment en què l'home va descobrir que estava dotat de raó per a resoldre per compte propi, i no per éssers suprahumans, el problemàtic del món que li envoltava.
  
 
El pensament científic, a diferència del quotidià, no accepta únicament els fets tal com es donen; investiga les seves causes, busca explicacions de per què són així i no d'una altra manera. Procura explicar els fets en termes de lleis i principis. Un físic explica la caiguda dels objectes físics en funció de la llei de la gravetat.
 
El pensament científic, a diferència del quotidià, no accepta únicament els fets tal com es donen; investiga les seves causes, busca explicacions de per què són així i no d'una altra manera. Procura explicar els fets en termes de lleis i principis. Un físic explica la caiguda dels objectes físics en funció de la llei de la gravetat.
  
j) '''Predictiu'''. Tot coneixement científic explica el comportament de certs fets; però no solament pel present, sinó també pel passat i per el futur. La predicció li serveix al científic per poder modificar els esdeveniments en benefici de la societat, una vegada que la tècnica procura la comoditat de l'ésser humà.
+
j) '''Predictiu'''. Tot coneixement científic explica el comportament de certs fets; però no solament pel present, sinó també pel passat i pel futur. La predicció li serveix al científic per a poder modificar els esdeveniments en benefici de la societat, una vegada que la tècnica procura la comoditat de l'ésser humà.
  
 
Les prediccions científiques no sempre són fatals (que no poden deixar de donar-se). Quan fallen, permeten corregir les hipòtesis en què es basen. Ocorre que fallin les prediccions meteorològiques i també les metgesses.
 
Les prediccions científiques no sempre són fatals (que no poden deixar de donar-se). Quan fallen, permeten corregir les hipòtesis en què es basen. Ocorre que fallin les prediccions meteorològiques i també les metgesses.
  
k) '''Obert'''. Els objectes de la ciència, els seus conceptes, els seus mètodes i les seves tècniques, no són definitius; es troben en constant canvi. El pensament científic no és dogmàtic. És obert, en virtut que les seves estructures són fal·libles, i és capaç de progressar. Un home que es conformés amb els coneixements que fins a aquest moment li ha llegat la humanitat seria savi, però no científic. El científic contemporani prefereix estar al tant de les últimes innovacions mitjançant les revistes científiques, i no en els manuals de tractats, que dia a dia van separant-se dels últims assoliments de la ciència.
+
k) '''Obert'''. Els objectes de la ciència, els seus conceptes, els seus mètodes i les seves tècniques, no són definitius; es troben en constant canvi. El pensament científic no és dogmàtic. És obert, en virtut que les seves estructures són fal·libles, i és capaç de progressar. Un home que es conformés amb els coneixements que fins a aquest moment li ha llegat la humanitat seria savi, però no científic. El científic contemporani prefereix estar al corrent de les últimes innovacions mitjançant les revistes científiques, i no en els manuals de tractats, que dia a dia van separant-se dels últims assoliments de la ciència.
  
l) '''Útil'''. L'home incult és poc inclinat a l'estudi de la ciència, perquè no veu la seva utilitat; pensa que solament allò en què pot guanyar diners és digne d'aconseguir-se. En veritat, comet un greu error. N'hi ha prou amb meditar detingudament per comprovar la immensa utilitat del pensament científic. El nostre món actual, sense la ciència immersa en ell retornaria a l'època de les cavernes. La tècnica és ciència aplicada. L'enginyeria ha fet possible la construcció dels enormes edificis anomenats gratacels; a la física i a la matemàtica es deu que s'hagin aconseguit realitzar els viatges espacials; i la medicina no podria preveure ni combatre les malalties si no comptés amb l'auxili de la bioquímica.
+
l) '''Útil'''. L'home inculte és poc inclinat a l'estudi de la ciència, perquè no veu la seva utilitat; pensa que solament allò en què pot guanyar diners és digne d'aconseguir-se. En veritat, comet un greu error. N'hi ha prou amb meditar detingudament per a comprovar la immensa utilitat del pensament científic. El nostre món actual, sense la ciència immersa en ell retornaria a l'època de les cavernes. La tècnica és ciència aplicada. L'enginyeria ha fet possible la construcció dels enormes edificis anomenats gratacels; a la física i a la matemàtica es deu que s'hagin aconseguit realitzar els viatges espacials; i la medicina no podria preveure ni combatre les malalties si no comptés amb l'auxili de la bioquímica.
  
«En resum, la ciència és valuosa com a eina per domar a la naturalesa i remodelar la societat; és valuosa en si mateixa com a clau per a la intel·ligència del món i del jo; i és eficaç en l'enriquiment, la disciplina i l'alliberament de la nostra ment.»
+
«En resum, la ciència és valuosa com a eina per a domar a la naturalesa i remodelar la societat; és valuosa en si mateixa com a clau per a la intel·ligència del món i del jo; i és eficaç en l'enriquiment, la disciplina i l'alliberament de la nostra ment.»
 
{{Ref|Ref=''Método e hipótesis científicos'', Trillas, México 1978, p. 18-23.|Títol=Método e hipótesis científicos|Cita=true}}
 
{{Ref|Ref=''Método e hipótesis científicos'', Trillas, México 1978, p. 18-23.|Títol=Método e hipótesis científicos|Cita=true}}
 
{{InfoWiki}}
 
{{InfoWiki}}

Revisió de 21:46, 9 set 2018

La majoria dels estudiosos de la ciència coincideixen a assignar-li al pensament científic les següents característiques:

a) Objectivitat.

b) Racionalitat.

c) Sistematicitat.

Aquestes tres característiques, certament, també són aspiracions del pensament quotidià o del que alguns autors anomenen sa sentit comú; però no són buscades ni aconseguides en la mateixa mesura.

a) Objectivitat. Es podrà dir immediatament que el pensament científic no és subjectiu, que no depèn dels interessos personals dels qui hi intervenen. Però potser és preferible donar-li més importància a una altra accepció d'objectivitat: concordança o adaptació al seu objecte. El pensament científic s'aplica als fets innegables i no especula arbitràriament. Sempre que s'esmenti l'objectivitat, s'entendrà com a adequació a la realitat o com a validesa independent dels interessos del que coneix.

En realitat, aquests dos sentits d'objectivitat es relacionen estretament. Només els fets han de servir de guia a tota investigació científica. No han de barrejar-se factors estranys subjectius; els instints i els sentiments del que investiga i del que jutja l'investigat han de romandre al marge del món científic. Aquest requisit no és fàcil de complir, però implica un fi digne d'aconseguir. Al llarg de la història, és fàcil comprovar que l'objectivitat no sempre s'ha complert; persones, institucions i pobles poc evolucionats han caigut en la subjectivitat. Basti recordar el judici a què va ser sotmès Galileu en virtut que les seves tesis científiques no concordaven amb les creences religioses del seu temps.

El pensament científic i l'home científic han de ser imparcials i acostumar-se a separar els seus sentiments i els seus interessos personals quan estiguin en el terreny de la ciència. Només ha d'interessar-los que els fets existeixin o no, i acceptar-los tal com són.

Es va dir que el pensament quotidià també aspira a l'objectivitat, racionalitat i sistematicitat, el mateix que el científic; però que les persegueix i les aconsegueix en graus molt diferents. L'objectivitat que arriba a obtenir el pensament quotidià és limitada, a causa que es troba massa lligada a la percepció i al pràctic; i, quan es desprèn, cau freqüentment en algunes de les explicacions no científiques que es van analitzar amb anterioritat.

Per a acabar d'aclarir el que és l'objectivitat, convé presentar alguns exemples senzills. La sortida del sol per l'orient és un fet astronòmic que esdevé independentment que a un astrònom o a qualsevol persona comuna li agradi o no. El pensament científic és objectiu en el sentit que s'investiguen els fets tal com són en la naturalesa; l'astronomia se subordina a la naturalesa i al funcionament del sol, i no aquest a la ciència astronòmica.

Si multipliquem 6 x 5 obtindrem 30. Sabem que aquest producte val independentment que ens agradi o no, i de l'estat d'ànim en què ens trobem.

b) Racionalitat. S'ha anomenat raó a la facultat que permet distingir a l'home dels animals. També s'ha entès per raó el fonament o l'explicació d'alguna cosa. El pensament científic no està format d'imatges, sensacions ni hàbits de conducta. Es diu que en ell hi ha racionalitat, perquè està integrat de principis i lleis científiques. L'home de ciència forja imatges, té sensacions i posseeix determinats hàbits de conducta, i amb ells pot realitzar el seu treball científic; però sempre partirà d'elements racionals, i els seus resultats també seran ens de raó.

La racionalitat, així mateix, comporta la possibilitat d'associar conceptes d'acord amb lleis lògiques i que generen conceptes nous i descobriments. I, en últim terme, la racionalitat ordena els seus conceptes en teories.

c) Sistematicitat. En la vida quotidiana amb freqüència sentim parlar de diversos sistemes: del sistema digestiu, del sistema elèctric d'un automòbil, del sistema de semàfors, i de molts altres sistemes. Què podem entendre immediatament sistemàticament? Comunament es podria entendre sistemàticament una sèrie d'elements relacionats entre si de manera harmònica. Científicament, el concepte de sistema ha d'entendre's amb major precisió, en un sentit menys ampli. Els coneixements científics no poden estar aïllats i sense ordre; sempre estan immersos en un conjunt, i guarden relació els uns amb els altres. Tot coneixement científic només té significat, en funció dels quals guarden relació d'ordre i jerarquia amb ell.

Les explicacions que dóna la ciència s'estructuren sistemàticament reflectint l'ordre i harmonia que existeix en la realitat. Els coneixements de l'alquímia i de l'astrologia no van constituir ni constitueixen ciència, perquè els seus coneixements no s'estructuren harmònicament ni reflecteixen la realitat.

Si en una teoria substituïm alguns dels seus elements, l'estaríem canviant radicalment, alteraríem la seva sistematicitat.

Anotem a continuació, seguint a Mario Bunge, una llista de característiques del pensament científic. El coneixement científic és:

a) Fàctic.

b) Transcendent.

c) Analític.

d) Clar i precís.

e) Simbòlic.

f) Comunicable.

g) Verificable.

h) Metòdic.

i) Explicatiu.

j) Predictiu.

k) Obert.

l) Útil.

a) Fàctic. El coneixement científic part dels fets donats en la realitat, els accepta com són, i freqüentment torna a ells per a confirmar les seves afirmacions. No pren per objectes d'estudi ens que no s'hagin generat d'alguna forma en l'experiència sensible. La química part de l'aigua, del calci i d'altres objectes de la realitat fàctica.

b) Transcendent. Encara que la ciència parteix dels fets, no es queda en ells; si així ho fes, la seva labor seria merament contemplativa. El científic ha d'anar més enllà dels fets, de les aparences. La Terra no va haver de considerar-se plana pel sol fet de no poder-se observar a simple vista la seva curvatura. El químic transcendeix els fets quan combina certes substàncies i produeix una pasta dental.

Els microscopis i els telescopis són transcendència dels fets de l'observació. Els motors dels automòbils han anat més enllà de l'observat pels físics respecte al moviment.

c) Analític. L'analític del coneixement científic comença des de la mera classificació de les ciències a què ens referim en aquest apartat. S'especialitzen en determinat àmbit de la realitat. I una vegada ja dins del seu propi territori, s'esforcen contínuament per desintegrar els seus objectes d'estudi a fi de conèixer-los amb major profunditat.

Les ciències analitzen els seus problemes, els descomponen per a estudiar-los millor. Per descomptat que la ciència no analitza per a prendre una part i aïllar-la del tot. Al contrari, descompon i recompon sense parar els seus objectes d'estudi: els separa sense deixar d'entendre'ls com a integrants d'un tot.

d) Clar i precís. Els conceptes científics es defineixen de manera clara i precisa; la vaguetat donaria al trast amb qualsevol pretensió en el terreny de la ciència; però no solament els conceptes, sinó també els problemes han de presentar-se en forma clara i precisa. La noció de volum és clara i precisa, i només així pot manejar-la un químic.

e) Simbòlic. El pensament científic no aniria molt lluny si disposés solament del llenguatge quotidià. Necessita crear el seu propi llenguatge artificial els signes i símbols del qual adquireixen un significat determinat, el menys variable possible, i se sotmeten a regles per a crear estructures més complexes. Hg i E són alguns dels símbols emprats per la ciència.

f) Comunicable. El pensament científic no està destinat a un reduït nombre de persones: s'ofereix a tot aquell la cultura del qual li permeti entendre-ho. La ciència compleix amb una funció informativa; l'art, amb una expressiva, i les ordres o mandats, amb una imperativa. El pensament científic comunica dades i reflexions sobre els fets.

g) Verificable. Tot el que produeixi el pensament científic ha de sotmetre's a prova; no ha d'acceptar-se res que no s'adeqüi a la realitat. La verificació s'obté mitjançant l'observació i l'experimentació, encara que hi ha ciències, com l'astronomia i l'economia, que en certs aspectes poden prescindir de l'experimentació. Les aspiracions científiques dels metges especialitzats en trasplantaments d'òrgans no quedaran satisfetes mentre les seves investigacions fracassin en la realitat.

h) Metòdic. El pensament científic no procedeix desorganitzadament; planeja el que persegueix i la forma d'obtenir-ho. Procedeix obtenint conclusions particulars o generals i disposant de procediments com ara la deducció, la inducció i l'analogia, que seran tractats més endavant.

i) Explicatiu. Va haver-hi un dia en què l'home ja no va quedar satisfet de les explicacions basades en mites, que li resolien els seus problemes més angoixants: Què és la vida? Per què moren els humans? Quin destí li espera a la humanitat? Aquest va ser el moment en què l'home va descobrir que estava dotat de raó per a resoldre per compte propi, i no per éssers suprahumans, el problemàtic del món que li envoltava.

El pensament científic, a diferència del quotidià, no accepta únicament els fets tal com es donen; investiga les seves causes, busca explicacions de per què són així i no d'una altra manera. Procura explicar els fets en termes de lleis i principis. Un físic explica la caiguda dels objectes físics en funció de la llei de la gravetat.

j) Predictiu. Tot coneixement científic explica el comportament de certs fets; però no solament pel present, sinó també pel passat i pel futur. La predicció li serveix al científic per a poder modificar els esdeveniments en benefici de la societat, una vegada que la tècnica procura la comoditat de l'ésser humà.

Les prediccions científiques no sempre són fatals (que no poden deixar de donar-se). Quan fallen, permeten corregir les hipòtesis en què es basen. Ocorre que fallin les prediccions meteorològiques i també les metgesses.

k) Obert. Els objectes de la ciència, els seus conceptes, els seus mètodes i les seves tècniques, no són definitius; es troben en constant canvi. El pensament científic no és dogmàtic. És obert, en virtut que les seves estructures són fal·libles, i és capaç de progressar. Un home que es conformés amb els coneixements que fins a aquest moment li ha llegat la humanitat seria savi, però no científic. El científic contemporani prefereix estar al corrent de les últimes innovacions mitjançant les revistes científiques, i no en els manuals de tractats, que dia a dia van separant-se dels últims assoliments de la ciència.

l) Útil. L'home inculte és poc inclinat a l'estudi de la ciència, perquè no veu la seva utilitat; pensa que solament allò en què pot guanyar diners és digne d'aconseguir-se. En veritat, comet un greu error. N'hi ha prou amb meditar detingudament per a comprovar la immensa utilitat del pensament científic. El nostre món actual, sense la ciència immersa en ell retornaria a l'època de les cavernes. La tècnica és ciència aplicada. L'enginyeria ha fet possible la construcció dels enormes edificis anomenats gratacels; a la física i a la matemàtica es deu que s'hagin aconseguit realitzar els viatges espacials; i la medicina no podria preveure ni combatre les malalties si no comptés amb l'auxili de la bioquímica.

«En resum, la ciència és valuosa com a eina per a domar a la naturalesa i remodelar la societat; és valuosa en si mateixa com a clau per a la intel·ligència del món i del jo; i és eficaç en l'enriquiment, la disciplina i l'alliberament de la nostra ment.»

Método e hipótesis científicos, Trillas, México 1978, p. 18-23.

Original en castellà

La mayoría de los estudiosos de la ciencia coinciden en asignarle al pensamiento científico las siguientes características:

a) Objetividad.

b) Racionalidad.

c) Sistematicidad.

Estas tres características, ciertamente, también son aspiraciones del pensamiento cotidiano o de lo que algunos autores llaman sano sentido común; pero no son buscadas ni alcanzadas en la misma medida.

a) Objetividad. Se podrá decir de inmediato que el pensamiento científico no es subjetivo, que no depende de los intereses personales de quienes intervienen en él. Pero quizá es preferible darle más importancia a otra acepción de objetividad: concordancia o adaptación a su objeto. El pensamiento científico se aplica a los hechos innegables y no especula arbitrariamente. Siempre que se mencione la objetividad, se entenderá como adecuación a la realidad o como validez independiente de los intereses del que conoce.

En realidad, estos dos sentidos de objetividad se relacionan estrechamente. Sólo los hechos deben servir de guía a toda investigación científica. No deben mezclarse factores extraños subjetivos; los instintos y los sentimientos del que investiga y del que juzga lo investigado deben permanecer al margen del mundo científico. Este requisito no es fácil de cumplir, pero implica un fin digno de alcanzar. A lo largo de la historia, es fácil comprobar que la objetividad no siempre se ha cumplido; personas, instituciones y pueblos poco evolucionados han caído en la subjetividad. Baste recordar el juicio a que fue sometido Galileo en virtud de que sus tesis científicas no concordaban con las creencias religiosas de su tiempo.

El pensamiento científico y el hombre científico deben ser imparciales y acostumbrarse a separar sus sentimientos y sus intereses personales cuando estén en el terreno de la ciencia. Sólo ha de interesarles que los hechos existan o no, y aceptarlos tal como son.

Se dijo que el pensamiento cotidiano también aspira a la objetividad, racionalidad y sistematicidad, lo mismo que el científico; pero que las persigue y las alcanza en grados muy diferentes. La objetividad que llega a obtener el pensamiento cotidiano es limitada, debido a que se encuentra demasiado atada a la percepción y a lo práctico; y, cuando se desprende, cae frecuentemente en algunas de las explicaciones no científicas que se analizaron con anterioridad.

Para acabar de aclarar lo que es la objetividad, conviene presentar algunos ejemplos sencillos. La salida del sol por el oriente es un hecho astronómico que acaece independientemente de que a un astrónomo o a cualquier persona común le guste o no. El pensamiento científico es objetivo en el sentido de que se investigan los hechos tal como son en la naturaleza; la astronomía se subordina a la naturaleza y al funcionamiento del sol, y no éste a la ciencia astronómica.

Si multiplicamos 6 x 5 obtendremos 30. Sabemos que este producto vale independientemente de que nos agrade o no, y del estado de ánimo en que nos encontremos.

b) Racionalidad. Se ha llamado razón a la facultad que permite distinguir al hombre de los animales. También se ha entendido por razón el fundamento o la explicación de algo. El pensamiento científico no está formado de imágenes, sensaciones ni hábitos de conducta. Se dice que en él hay racionalidad, porque está integrado de principios y leyes científicas. El hombre de ciencia forja imágenes, tiene sensaciones y posee determinados hábitos de conducta, y con ellos puede realizar su trabajo científico; pero siempre partirá de elementos racionales, y sus resultados también serán entes de razón.

La racionalidad, asimismo, entraña la posibilidad de asociar conceptos de acuerdo con leyes lógicas y que generan conceptos nuevos y descubrimientos. Y, en último término, la racionalidad ordena sus conceptos en teorías.

c) Sistematicidad. En la vida cotidiana con frecuencia oímos hablar de diversos sistemas: del sistema digestivo, del sistema eléctrico de un automóvil, del sistema de semáforos, y de otros muchos sistemas. ¿Qué podemos entender de inmediato por sistema? Comúnmente se podría entender por sistema una serie de elementos relacionados entre sí de manera armónica. Científicamente, el concepto de sistema debe entenderse con mayor precisión, en un sentido menos amplio. Los conocimientos científicos no pueden estar aislados y sin orden; siempre están inmersos en un conjunto, y guardan relación unos con otros. Todo conocimiento científico sólo tiene significado, en función de los que guardan relación de orden y jerarquía con él.

Las explicaciones que da la ciencia se estructuran sistemáticamente reflejando el orden y armonía que existe en la realidad. Los conocimientos de la alquimia y de la astrología no constituyeron ni constituyen ciencia, porque sus conocimientos no se estructuran armónicamente ni reflejan la realidad.

Si en una teoría sustituimos algunos de sus elementos, la estaríamos cambiando radicalmente, alteraríamos su sistematicidad.

Anotamos a continuación, siguiendo a Mario Bunge, una lista de características del pensamiento científico. El conocimiento científico es:

a) Fáctico.

b) Trascendente.

c) Analítico.

d) Claro y preciso.

e) Simbólico.

f) Comunicable.

g) Verificable.

h) Metódico.

i) Explicativo.

j) Predictivo.

k) Abierto.

l) Útil.

a) Fáctico. El conocimiento científico parte de los hechos dados en la realidad, los acepta como son, y frecuentemente vuelve a ellos para confirmar sus afirmaciones. No toma por objetos de estudio entes que no se hayan generado de alguna forma en la experiencia sensible. La química parte del agua, del calcio y de otros objetos de la realidad fáctica.

b) Trascendente. Aunque la ciencia parte de los hechos, no se queda en ellos; si así lo hiciera, su labor sería meramente contemplativa. El científico debe ir más allá de los hechos, de las apariencias. La Tierra no debió considerarse plana por el solo hecho de no poderse observar a simple vista su curvatura. El químico trasciende los hechos cuando combina ciertas sustancias y produce una pasta dental.

Los microscopios y los telescopios son trascendencia de los hechos de la observación. Los motores de los automóviles han ido más allá de lo observado por los físicos respecto al movimiento.

c) Analítico. Lo analítico del conocimiento científico empieza desde la mera clasificación de las ciencias a que nos referimos en este apartado. Se especializan en determinado ámbito de la realidad. Y una vez ya dentro de su propio territorio, se esfuerzan continuamente por desintegrar sus objetos de estudio a fin de conocerlos con mayor profundidad.

Las ciencias analizan sus problemas, los descomponen para estudiarlos mejor. Desde luego que la ciencia no analiza para tomar una parte y aislarla del todo. Por lo contrario, descompone y recompone sin cesar sus objetos de estudio: los separa sin dejar de entenderlos como integrantes de un todo.

d) Claro y preciso. Los conceptos científicos se definen de manera clara y precisa; la vaguedad daría al traste con cualquier pretensión en el terreno de la ciencia; pero no solamente los conceptos, sino también los problemas deben presentarse en forma clara y precisa. La noción de volumen es clara y precisa, y sólo así puede manejarla un químico.

e) Simbólico. El pensamiento científico no iría muy lejos si dispusiera solamente del lenguaje cotidiano. Necesita crear su propio lenguaje artificial cuyos signos y símbolos adquieren un significado determinado, lo menos variable posible, y se someten a reglas para crear estructuras más complejas. Hg, , y E son algunos de los símbolos empleados por la ciencia.

f) Comunicable. El pensamiento científico no está destinado a un reducido número de personas: se ofrece a todo aquel cuya cultura le permita entenderlo. La ciencia cumple con una función informativa; el arte, con una expresiva, y las órdenes o mandatos, con una imperativa. El pensamiento científico comunica datos y reflexiones acerca de los hechos.

g) Verificable. Todo lo que produzca el pensamiento científico debe someterse a prueba; no debe aceptarse nada que no se adecue a la realidad. La verificación se obtiene mediante la observación y la experimentación, aunque hay ciencias, como la astronomía y la economía, que en ciertos aspectos pueden prescindir de la experimentación. Las aspiraciones científicas de los médicos especializados en trasplantes de órganos no quedarán satisfechas mientras sus investigaciones fracasen en la realidad.

h) Metódico. El pensamiento científico no procede desorganizadamente; planea lo que persigue y la forma de obtenerlo. Procede obteniendo conclusiones particulares o generales y disponiendo de procedimientos tales como la deducción, la inducción y la analogía, que serán tratados más adelante.

i) Explicativo. Hubo un día en que el hombre ya no quedó satisfecho de las explicaciones basadas en mitos, que le resolvían sus problemas más angustiosos: ¿Qué es la vida? ¿Por qué mueren los humanos? ¿Qué destino le espera a la humanidad? Este fue el momento en que el hombre descubrió que estaba dotado de razón para resolver por cuenta propia, y no por seres suprahumanos, lo problemático del mundo que le rodeaba.

El pensamiento científico, a diferencia del cotidiano, no acepta únicamente los hechos tal como se dan; investiga sus causas, busca explicaciones de por qué son así y no de otra manera. Procura explicar los hechos en términos de leyes y principios. Un físico explica la caída de los objetos físicos en función de la ley de la gravedad.

j) Predictivo. Todo conocimiento científico explica el comportamiento de ciertos hechos; pero no solamente para lo presente, sino también para lo pasado y para lo futuro. La predicción le sirve al científico para poder modificar los acontecimientos en beneficio de la sociedad, una vez que la técnica procura la comodidad del ser humano.

Las predicciones científicas no siempre son fatales (que no pueden dejar de darse). Cuando fallan, permiten corregir las hipótesis en que se basan. Ocurre que fallen las predicciones meteorológicas y también las médicas.

k) Abierto. Los objetos de la ciencia, sus conceptos, sus métodos y sus técnicas, no son definitivos; se encuentran en constante cambio. El pensamiento científico no es dogmático. Es abierto, en virtud de que sus estructuras son falibles, y es capaz de progresar. Un hombre que se conformara con los conocimientos que hasta ese momento le ha legado la humanidad sería sabio, pero no científico. El científico contemporáneo prefiere estar al tanto de las últimas innovaciones mediante las revistas científicas, y no en los manuales de tratados, que día a día van separándose de los últimos logros de la ciencia.

l) Útil. El hombre inculto es reacio al estudio de la ciencia, porque no ve su utilidad; piensa que solamente aquello en que puede ganar dinero es digno de alcanzarse. En verdad, comete un grave error. Basta con meditar detenidamente para comprobar la inmensa utilidad del pensamiento científico. Nuestro mundo actual, sin la ciencia inmersa en él retornaría a la época de las cavernas. La técnica es ciencia aplicada. La ingeniería ha hecho posible la construcción de los enormes edificios llamados rascacielos; a la física y a la matemática se debe que se hayan logrado realizar los viajes espaciales; y la medicina no podría prever ni combatir las enfermedades si no contara con el auxilio de la bioquímica.

«En resumen, la ciencia es valiosa como herramienta para domar a la naturaleza y remodelar la sociedad; es valiosa en sí misma como clave para la inteligencia del mundo y del yo; y es eficaz en el enriquecimiento, la disciplina y la liberación de nuestra mente.»