Accions

Recurs

Diferència entre revisions de la pàgina «Lévi-Strauss: el mètode estructural»

De Wikisofia

(adding es)
 
(2 revisions intermèdies per 2 usuaris que no es mostren)
Línia 1: Línia 1:
{{TextOriginal|es}}
+
{{PendentRev}}{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Lévi-Strauss: el mètode estructural|Idioma=Espanyol}}
«N. Trubetzkoy, [...] reduce en suma el método fonológico a cuatro pasos fundamentales:
 
 
 
1) en primer lugar, la fonología pasa del estudio de los fenómenos lingüísticos conscientes al de su estructura inconsciente;
 
 
 
2) rehusa tratar los términos como entidades independientes, y toma como base de análisis, por el contrario, las relaciones entre lostérminos;
 
 
 
3) introduce la noción de sistema: «la fonología actual no se limita a declarar que los fonemas son siempre miembros de un sistema: muestra sistemas fonológicos concretos y pone en evidencia su estructura»;
 
 
 
4) en fin, busca descubrir leyes generales ya sea que las encuentre por inducción, o bien «deduciéndolas lógicamente, lo cual les otorga un carácter absoluto».
 
 
 
En el estudio de los problemas de parentesco (y sin duda también en el estudio de otros problemas), el sociólogo se encuentra en una situación formalmente semejante a la del lingüista fonólogo:
 
 
 
1) como los fonemas, los términos de parentesco son elementos de significación;
 
 
 
2) como ellos, adquieren esta significación sólo a condición de integrarse en sistemas;
 
 
 
3) los «sistemas de parentesco», como los sistemas fonológicos, son elaborados por el espíritu en el plano del pensamiento inconsciente;
 
 
 
4) la recurrencia, en fin, en regiones del mundo alejadas unas de otras y en sociedades profundamente diferentes, de formas de parentesco, reglas de matrimonio, actitudes semejantes prescritas entre cierto tipo de parientes, etc., permiten creer que tanto en un caso como en otro, los fenómenos observables resultan del juego de leyes generales, pero ocultas. El problema se puede formular, entonces, de la siguiente manera: en otro orden de realidad, los fenómenos de parentesco son fenómenos ''del mismo tipo ''que los fenómenos lingüísticos .
 
{{TextOriginalSeparador|dev}}
 
{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Lévi-Strauss: el mètode estructural|Idioma=Espanyol}}
 
 
«N. Trubetzkoy, [...] redueix en suma el mètode fonològic a quatre passos fonamentals:
 
«N. Trubetzkoy, [...] redueix en suma el mètode fonològic a quatre passos fonamentals:
  
Línia 29: Línia 8:
 
3) introdueix la noció de sistema: «la fonologia actual no es limita a declarar que els fonemes són sempre membres d'un sistema: mostra sistemes fonològics concrets i posa en evidència la seva estructura»;
 
3) introdueix la noció de sistema: «la fonologia actual no es limita a declarar que els fonemes són sempre membres d'un sistema: mostra sistemes fonològics concrets i posa en evidència la seva estructura»;
  
4) en fi, busca descobrir lleis generals ja sigui que les trobi per inducció, o «deduint-les lògicament, la qual cosa els atorga un caràcter absolut».
+
4) en fi, busca descobrir lleis generals ja sigui que les trobi per inducció, o ja sigui «deduint-les lògicament, la qual cosa els atorga un caràcter absolut».
  
 
En l'estudi dels problemes de parentiu (i sens dubte també en l'estudi d'altres problemes), el sociòleg es troba en una situació formalment semblant a la del lingüista fonòleg:
 
En l'estudi dels problemes de parentiu (i sens dubte també en l'estudi d'altres problemes), el sociòleg es troba en una situació formalment semblant a la del lingüista fonòleg:
Línia 37: Línia 16:
 
2) com ells, adquireixen aquesta significació només a condició d'integrar-se en sistemes;
 
2) com ells, adquireixen aquesta significació només a condició d'integrar-se en sistemes;
  
3) els «sistemes de parentiu», com els sistemes fonològics, són elaborats per l'esperit en el plànol del pensament inconscient;
+
3) els «sistemes de parentiu», com els sistemes fonològics, són elaborats per l'esperit en el pla del pensament inconscient;
  
 
4) la recurrència, en fi, en regions del món allunyades unes d'unes altres i en societats profundament diferents, de formes de parentiu, regles de matrimoni, actituds semblants prescrites entre cert tipus de parents, etc., permeten creure que tant en un cas com en un altre, els fenòmens observables resulten del joc de lleis generals, però ocultes. El problema es pot formular, llavors, de la següent manera: en un altre ordre de realitat, els fenòmens de parentiu són fenòmens ''del mateix tipus ''que els fenòmens lingüístics .
 
4) la recurrència, en fi, en regions del món allunyades unes d'unes altres i en societats profundament diferents, de formes de parentiu, regles de matrimoni, actituds semblants prescrites entre cert tipus de parents, etc., permeten creure que tant en un cas com en un altre, els fenòmens observables resulten del joc de lleis generals, però ocultes. El problema es pot formular, llavors, de la següent manera: en un altre ordre de realitat, els fenòmens de parentiu són fenòmens ''del mateix tipus ''que els fenòmens lingüístics .
 
{{Ref|Ref=''Antropología estructural,'' Eudeba, Buenos Aires 1970. p.31-32.|Títol=Antropología estructural,|Cita=true}}
 
{{Ref|Ref=''Antropología estructural,'' Eudeba, Buenos Aires 1970. p.31-32.|Títol=Antropología estructural,|Cita=true}}
 
{{InfoWiki}}
 
{{InfoWiki}}

Revisió de 09:51, 19 set 2018

«N. Trubetzkoy, [...] redueix en suma el mètode fonològic a quatre passos fonamentals:

1) en primer lloc, la fonologia passa de l'estudi dels fenòmens lingüístics conscients al de la seva estructura inconscient;

2) refusa tractar els termes com a entitats independents, i presa com a base d'anàlisi, per contra, les relacions entre lostérminos;

3) introdueix la noció de sistema: «la fonologia actual no es limita a declarar que els fonemes són sempre membres d'un sistema: mostra sistemes fonològics concrets i posa en evidència la seva estructura»;

4) en fi, busca descobrir lleis generals ja sigui que les trobi per inducció, o ja sigui «deduint-les lògicament, la qual cosa els atorga un caràcter absolut».

En l'estudi dels problemes de parentiu (i sens dubte també en l'estudi d'altres problemes), el sociòleg es troba en una situació formalment semblant a la del lingüista fonòleg:

1) com els fonemes, els termes de parentiu són elements de significació;

2) com ells, adquireixen aquesta significació només a condició d'integrar-se en sistemes;

3) els «sistemes de parentiu», com els sistemes fonològics, són elaborats per l'esperit en el pla del pensament inconscient;

4) la recurrència, en fi, en regions del món allunyades unes d'unes altres i en societats profundament diferents, de formes de parentiu, regles de matrimoni, actituds semblants prescrites entre cert tipus de parents, etc., permeten creure que tant en un cas com en un altre, els fenòmens observables resulten del joc de lleis generals, però ocultes. El problema es pot formular, llavors, de la següent manera: en un altre ordre de realitat, els fenòmens de parentiu són fenòmens del mateix tipus que els fenòmens lingüístics .

Antropología estructural, Eudeba, Buenos Aires 1970. p.31-32.

Original en castellà

«N. Trubetzkoy, [...] reduce en suma el método fonológico a cuatro pasos fundamentales:

1) en primer lugar, la fonología pasa del estudio de los fenómenos lingüísticos conscientes al de su estructura inconsciente;

2) rehusa tratar los términos como entidades independientes, y toma como base de análisis, por el contrario, las relaciones entre lostérminos;

3) introduce la noción de sistema: «la fonología actual no se limita a declarar que los fonemas son siempre miembros de un sistema: muestra sistemas fonológicos concretos y pone en evidencia su estructura»;

4) en fin, busca descubrir leyes generales ya sea que las encuentre por inducción, o bien «deduciéndolas lógicamente, lo cual les otorga un carácter absoluto».

En el estudio de los problemas de parentesco (y sin duda también en el estudio de otros problemas), el sociólogo se encuentra en una situación formalmente semejante a la del lingüista fonólogo:

1) como los fonemas, los términos de parentesco son elementos de significación;

2) como ellos, adquieren esta significación sólo a condición de integrarse en sistemas;

3) los «sistemas de parentesco», como los sistemas fonológicos, son elaborados por el espíritu en el plano del pensamiento inconsciente;

4) la recurrencia, en fin, en regiones del mundo alejadas unas de otras y en sociedades profundamente diferentes, de formas de parentesco, reglas de matrimonio, actitudes semejantes prescritas entre cierto tipo de parientes, etc., permiten creer que tanto en un caso como en otro, los fenómenos observables resultan del juego de leyes generales, pero ocultas. El problema se puede formular, entonces, de la siguiente manera: en otro orden de realidad, los fenómenos de parentesco son fenómenos del mismo tipo que los fenómenos lingüísticos .