Accions

Recurs

Diferència entre revisions de la pàgina «Kuhn: les revolucions científiques»

De Wikisofia

(modificant original)
m (bot: - ha de anomenar-se + ha d'anomenar-se)
 
(Hi ha 2 revisions intermèdies del mateix usuari que no es mostren)
Línia 2: Línia 2:
 
les revolucions científiques
 
les revolucions científiques
  
Què són les revolucions científiques i quin és la seva funció en el desenvolupament científic? [...] Les revolucions científiques es consideren aquí aquells episodis de desenvolupament no acumulatiu que un antic paradigma és reemplaçat, completament o en part, per un altre nou i incompatible. [...] Per què ha de anomenar-se revolució a un canvi de paradigma? Enfront de les diferències tan grans i essencials entre el desenvolupament polític i el científic, quin paral·lelisme pot justificar la metàfora que troba revolucions en tots dos? Un dels aspectes del paral·lelisme ha de ser ja evident. Les revolucions polítiques s'inicien per mitjà d'un sentiment, cada vegada major, restringit freqüentment a una fracció de la comunitat política, que les institucions existents han cessat de satisfer adequadament els problemes plantejats pel medi ambient que han contribuït en part a crear. De manera molt similar, les revolucions científiques s'inicien amb un sentiment creixent, també sovint restringit a una estreta subdivisió de la comunitat científica, que un paradigma existent ha deixat de funcionar adequadament en l'exploració d'un aspecte de la naturalesa, cap al qual el mateix paradigma hi havia prèviament mostrat el camí. [...]
+
Què són les revolucions científiques i quin és la seva funció en el desenvolupament científic? [...] Les revolucions científiques es consideren aquí aquells episodis de desenvolupament no acumulatiu que un antic paradigma és reemplaçat, completament o en part, per un altre nou i incompatible. [...] Per què ha d'anomenar-se revolució a un canvi de paradigma? Enfront de les diferències tan grans i essencials entre el desenvolupament polític i el científic, quin paral·lelisme pot justificar la metàfora que troba revolucions en tots dos? Un dels aspectes del paral·lelisme ha de ser ja evident. Les revolucions polítiques s'inicien per mitjà d'un sentiment, cada vegada major, restringit freqüentment a una fracció de la comunitat política, que les institucions existents han cessat de satisfer adequadament els problemes plantejats pel medi ambient que han contribuït en part a crear. De manera molt similar, les revolucions científiques s'inicien amb un sentiment creixent, també sovint restringit a una estreta subdivisió de la comunitat científica, que un paradigma existent ha deixat de funcionar adequadament en l'exploració d'un aspecte de la naturalesa, cap al qual el mateix paradigma hi havia prèviament mostrat el camí. [...]
  
Aquest aspecte genètic del paral·lel ens el desenvolupament polític i el científic no hauria de ja deixar lloc a dubtes. No obstant això, aquest paral·lel té un segon aspecte, més profund, del que depèn la importància del primer. Les revolucions polítiques tendeixen a canviar les institucions polítiques en maneres que aquestes mateixes institucions prohibeixen. Per tant, el seu èxit exigeix l'abandó parcial d'un conjunt d'institucions en favor d'un altre i, mentrestant, la societat no és governada completament per cap institució. Inicialment, és la crisi sola la que atenua el paper de les institucions polítiques, de la mateixa manera, com hem vist ja, que atenua el paper exercit pels paradigmes. En nombres creixents, els individus s'allunyen cada vegada més de la vida política i es comporten de manera cada vegada més excèntrica en el seu interior. Després, en fer-se més profunda la crisi, molts d'aquests individus es comprometen amb alguna proposició concreta per a la reconstrucció institucional. En aquest moment, la societat es divideix en camps o partits enfrontats, un dels quals tracta de defensar el quadre d'institucions antigues, mentre que els altres s'esforcen a establir altres noves. [...]
+
Aquest aspecte genètic del paral·lel entre el desenvolupament polític i el científic ja no hauria de deixar lloc a dubtes. No obstant això, aquest paral·lel té un segon aspecte, més profund, del que depèn la importància del primer. Les revolucions polítiques tendeixen a canviar les institucions polítiques en maneres que aquestes mateixes institucions prohibeixen. Per tant, el seu èxit exigeix l'abandó parcial d'un conjunt d'institucions en favor d'un altre i, mentrestant, la societat no és governada completament per cap institució. Inicialment, és la crisi sola la que atenua el paper de les institucions polítiques, de la mateixa manera, com hem vist ja, que atenua el paper exercit pels paradigmes. En nombres creixents, els individus s'allunyen cada vegada més de la vida política i es comporten de manera cada vegada més excèntrica en el seu interior. Després, en fer-se més profunda la crisi, molts d'aquests individus es comprometen amb alguna proposició concreta per a la reconstrucció institucional. En aquest moment, la societat es divideix en camps o partits enfrontats, un dels quals tracta de defensar el quadre d'institucions antigues, mentre que els altres s'esforcen a establir altres noves. [...]
  
 
Com l'elecció entre institucions polítiques que competeixen entre si, l'elecció entre paradigmes en competència resulta una elecció entre maneres incompatibles de vida de la comunitat.
 
Com l'elecció entre institucions polítiques que competeixen entre si, l'elecció entre paradigmes en competència resulta una elecció entre maneres incompatibles de vida de la comunitat.
 
{{Ref|Ref=''La estructura de las revoluciones científicas'', FCE, México 1975, p. 149-152.|Títol=La estructura de las revoluciones científicas|Cita=true}}
 
{{Ref|Ref=''La estructura de las revoluciones científicas'', FCE, México 1975, p. 149-152.|Títol=La estructura de las revoluciones científicas|Cita=true}}
 
{{InfoWiki}}
 
{{InfoWiki}}

Revisió de 00:24, 6 feb 2018

les revolucions científiques

Què són les revolucions científiques i quin és la seva funció en el desenvolupament científic? [...] Les revolucions científiques es consideren aquí aquells episodis de desenvolupament no acumulatiu que un antic paradigma és reemplaçat, completament o en part, per un altre nou i incompatible. [...] Per què ha d'anomenar-se revolució a un canvi de paradigma? Enfront de les diferències tan grans i essencials entre el desenvolupament polític i el científic, quin paral·lelisme pot justificar la metàfora que troba revolucions en tots dos? Un dels aspectes del paral·lelisme ha de ser ja evident. Les revolucions polítiques s'inicien per mitjà d'un sentiment, cada vegada major, restringit freqüentment a una fracció de la comunitat política, que les institucions existents han cessat de satisfer adequadament els problemes plantejats pel medi ambient que han contribuït en part a crear. De manera molt similar, les revolucions científiques s'inicien amb un sentiment creixent, també sovint restringit a una estreta subdivisió de la comunitat científica, que un paradigma existent ha deixat de funcionar adequadament en l'exploració d'un aspecte de la naturalesa, cap al qual el mateix paradigma hi havia prèviament mostrat el camí. [...]

Aquest aspecte genètic del paral·lel entre el desenvolupament polític i el científic ja no hauria de deixar lloc a dubtes. No obstant això, aquest paral·lel té un segon aspecte, més profund, del que depèn la importància del primer. Les revolucions polítiques tendeixen a canviar les institucions polítiques en maneres que aquestes mateixes institucions prohibeixen. Per tant, el seu èxit exigeix l'abandó parcial d'un conjunt d'institucions en favor d'un altre i, mentrestant, la societat no és governada completament per cap institució. Inicialment, és la crisi sola la que atenua el paper de les institucions polítiques, de la mateixa manera, com hem vist ja, que atenua el paper exercit pels paradigmes. En nombres creixents, els individus s'allunyen cada vegada més de la vida política i es comporten de manera cada vegada més excèntrica en el seu interior. Després, en fer-se més profunda la crisi, molts d'aquests individus es comprometen amb alguna proposició concreta per a la reconstrucció institucional. En aquest moment, la societat es divideix en camps o partits enfrontats, un dels quals tracta de defensar el quadre d'institucions antigues, mentre que els altres s'esforcen a establir altres noves. [...]

Com l'elecció entre institucions polítiques que competeixen entre si, l'elecció entre paradigmes en competència resulta una elecció entre maneres incompatibles de vida de la comunitat.

La estructura de las revoluciones científicas, FCE, México 1975, p. 149-152.

Original en castellà

las revoluciones científicas

¿Qué son las revoluciones científicas y cuál es su función en el desarrollo científico? [...] Las revoluciones científicas se consideran aquí aquellos episodios de desarrollo no acumulativo en que un antiguo paradigma es reemplazado, completamente o en parte, por otro nuevo e incompatible. [...] ¿Por qué debe llamarse revolución a un cambio de paradigma? Frente a las diferencias tan grandes y esenciales entre el desarrollo político y el científico, ¿qué paralelismo puede justificar la metáfora que encuentra revoluciones en ambos? Uno de los aspectos del paralelismo debe ser ya evidente. Las revoluciones políticas se inician por medio de un sentimiento, cada vez mayor, restringido frecuentemente a una fracción de la comunidad política, de que las instituciones existentes han cesado de satisfacer adecuadamente los problemas planteados por el medio ambiente que han contribuido en parte a crear. De manera muy similar, las revoluciones científicas se inician con un sentimiento creciente, también a menudo restringido a una estrecha subdivisión de la comunidad científica, de que un paradigma existente ha dejado de funcionar adecuadamente en la exploración de un aspecto de la naturaleza, hacia el cual el mismo paradigma había previamente mostrado el camino. [...]

Este aspecto genético del paralelo ente el desarrollo político y el científico no debería ya dejar lugar a dudas. Sin embargo, dicho paralelo tiene un segundo aspecto, más profundo, del que depende la importancia del primero. Las revoluciones políticas tienden a cambiar las instituciones políticas en modos que esas mismas instituciones prohíben. Por consiguiente, su éxito exige el abandono parcial de un conjunto de instituciones en favor de otro y, mientras tanto, la sociedad no es gobernada completamente por ninguna institución. Inicialmente, es la crisis sola la que atenúa el papel de las instituciones políticas, del mismo modo, como hemos visto ya, que atenúa el papel desempeñado por los paradigmas. En números crecientes, los individuos se alejan cada vez más de la vida política y se comportan de manera cada vez más excéntrica en su interior. Luego, al hacerse más profunda la crisis, muchos de esos individuos se comprometen con alguna proposición concreta para la reconstrucción institucional. En este momento, la sociedad se divide en campos o partidos enfrentados, uno de los cuales trata de defender el cuadro de instituciones antiguas, mientras que los otros se esfuerzan en establecer otras nuevas. [...]

Como la elección entre instituciones políticas que compiten entre sí, la elección entre paradigmas en competencia resulta una elección entre modos incompatibles de vida de la comunidad.