Accions

Recurs

Kuhn, Thomas S.: la revolució copernicana 2

De Wikisofia

La revisió el 23:43, 24 maig 2017 per Sofibot (discussió | contribucions) (modificant original)
(dif.) ← Versió més antiga | Versió actual (dif.) | Versió més nova → (dif.)

Quan va ser presa seriosament, la teoria de Copèrnic va plantejar alguns problemes d'enorme importància als cristians. Per exemple, si la terra no era més que un dels sis planetes, en què es convertirien les històries de la caiguda i la redempció, amb la seva immensa importància en la concepció cristiana de la vida? Si hi havia altres cossos celestes semblants a la terra, amb tota seguretat la bondat de Déu hauria volgut que també es trobessin habitats. Però si existien homes en altres planetes, com podrien descendir d'Adam i Eva i com haurien pogut heretar el pecat original, que explica el d'una altra forma incomprensible treball de l'home sobre una terra creada per a ell per una divinitat bona i omnipotent? Com haurien pogut conèixer els homes d'altres planetes la presència del Salvador, que li obria la possibilitat d'una vida eterna? O també, si la terra és un planeta, i per tant un cos celeste situat fora del centre de l'univers, què es fa de la posició intermèdia, però central, de l'home, situat entre els dimonis i els àngels? [...] I el pitjor de tot: si l'univers és infinit, tal com pensen molts copernicans, on pot estar situat el tron de Déu? Com van a poder trobar-se l'home i Déu en el si d'un univers infinit? [...]


Les teories de Copèrnic implicaven una transformació de la forma en què l'home concebia la seva relació amb Déu i les bases de la seva moral. [...]


Ja en 1611, el poeta i teòleg anglès John Donne escrivia, dirigint-se als copernicans, que «és molt probable que tingueu raó [...]. [En tot cas, les vostres idees] progressen en l'esperit de tot home». Però Donne poc de positiu creia descobrir en el canvi imminent. El mateix any en què a contracor concedia la possibilitat que la terra es mogués, va expressar el seu malestar davant la imminent dissolució de la cosmologia tradicional en The anatomy of the World [l'anatomia del món],un poema en el qual «es mostra la fragilitat i decadència del món en el seu conjunt». Part del neguit de Donnederivaba específicament del copernicanisme:


«La nova filosofia ho posa tot en dubte,

[...] Tot va trencat en trossos, ja no hi ha coherència».

La revolución copernicana, Ariel, Barcelona 1981, p. 255-256.

Original en castellà

Cuando fue tomada en serio, la teoría de Copérnico planteó algunos problemas de enorme importancia a los cristianos. Por ejemplo, si la tierra no era más que uno de los seis planetas, ¿en qué iban a convertirse las historias de la caída y la redención, con su inmensa importancia en la concepción cristiana de la vida? Si había otros cuerpos celestes semejantes a la tierra, con toda seguridad la bondad de Dios habría querido que también se hallaran habitados. Pero si existían hombres en otros planetas, ¿cómo podrían descender de Adán y Eva y cómo habrían podido heredar el pecado original, que explica el de otra forma incomprensible trabajo del hombre sobre una tierra creada para él por una divinidad buena y omnipotente? ¿Cómo habrían podido conocer los hombres de otros planetas la presencia del Salvador, que le abría la posibilidad de una vida eterna? O también, si la tierra es un planeta, y por consiguiente un cuerpo celeste situado fuera del centro del universo, ¿qué se hace de la posición intermedia, pero central, del hombre, situado entre los demonios y los ángeles? [...] Y lo peor de todo: si el universo es infinito, tal como piensan muchos copernicanos, ¿dónde puede estar situado el trono de Dios? ¿Cómo van a poder encontrarse el hombre y Dios en el seno de un universo infinito? [...]


Las teorías de Copérnico implicaban una transformación de la forma en que el hombre concebía su relación con Dios y las bases de su moral. [...]


Ya en 1611, el poeta y teólogo inglés John Donne escribía, dirigiéndose a los copernicanos, que «es muy probable que tengáis razón [...]. [En todo caso, vuestras ideas] progresan en el espíritu de todo hombre». Pero Donne poco de positivo creía descubrir en el cambio inminente. El mismo año en que a regañadientes concedía la posibilidad de que la tierra se moviese, expresó su malestar ante la inminente disolución de la cosmología tradicional en The anatomy of the World [la anatomía del mundo],un poema en el que «se muestra la fragilidad y decadencia del mundo en su conjunto». Parte de la desazón de Donnederivaba específicamente del copernicanismo:


«La nueva filosofía lo pone todo en duda,

[...] Todo va roto en pedazos, ya no hay coherencia».