Mostra la font per a Kuhn, Thomas S.: la revolució copernicana 2

{{PendentRev}}{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Kuhn, Thomas S.: la revolució copernicana 2|Idioma=Español}}
Quan va ser presa seriosament, la teoria de Copèrnic va plantejar alguns problemes d'enorme importància als cristians. Per exemple, si la terra no era més que un dels sis planetes, en què es convertirien les històries de la caiguda i la redempció, amb la seva immensa importància en la concepció cristiana de la vida? Si hi havia altres cossos celestes semblants a la terra, amb tota seguretat la bondat de Déu hauria volgut que també es trobessin habitats. Però si existien homes en altres planetes, com podrien descendir d'Adam i Eva i com haurien pogut heretar el pecat original, que explica el d'una altra forma incomprensible treball de l'home sobre una terra creada per a ell per una divinitat bona i omnipotent? Com haurien pogut conèixer els homes d'altres planetes la presència del Salvador, que li obria la possibilitat d'una vida eterna? O també, si la terra és un planeta, i per tant un cos celeste situat fora del centre de l'univers, què es fa de la posició intermèdia, però central, de l'home, situat entre els dimonis i els àngels? [...] I el pitjor de tot: si l'univers és infinit, tal com pensen molts copernicans, on pot estar situat el tron de Déu? Com van a poder trobar-se l'home i Déu en el si d'un univers infinit? [...]


Les teories de Copèrnic implicaven una transformació de la forma en què l'home concebia la seva relació amb Déu i les bases de la seva moral. [...]


Ja en 1611, el poeta i teòleg anglès John Donne escrivia, dirigint-se als copernicans, que «és molt probable que tingueu raó [...]. [En tot cas, les vostres idees] progressen en l'esperit de tot home». Però Donne poc de positiu creia descobrir en el canvi imminent. El mateix any en què a contracor concedia la possibilitat que la terra es mogués, va expressar el seu malestar davant la imminent dissolució de la cosmologia tradicional en ''The anatomy of the World ''[l'anatomia del món],un poema en el qual «es mostra la fragilitat i decadència del món en el seu conjunt». Part del neguit de Donnederivaba específicament del copernicanisme:


«La nova filosofia ho posa tot en dubte,

[...] Tot va trencat en trossos, ja no hi ha coherència».
{{Ref|Ref=''La revolución copernicana'', Ariel, Barcelona 1981, p. 255-256.|Títol=La revolución copernicana|Cita=true}}
{{InfoWiki}}