Accions

Recurs

Diferència entre revisions de la pàgina «Kuhn, Thomas S.: la història interna»

De Wikisofia

(adding es)
(revisió completa)
 
(5 revisions intermèdies per 3 usuaris que no es mostren)
Línia 1: Línia 1:
{{TextOriginal|es}}
 
¿Cuáles son las máximas de la nueva historiografía interna? Hasta donde es posible [...], el historiador debe deshacerse de la ciencia que sabe. Su ciencia debe aprenderla de los textos y demás publicaciones del período que estudia, y debe dominar éstos, así como las tradiciones intrínsecas que contienen, antes de abordar a los innovadores cuyos descubrimientos o invenciones cambiaron la dirección del progreso científico. Al tratar a los innovadores, el historiador debe esforzarse por pensar como ellos lo hicieron. Al reconocer que los científicos son famosos a veces por resultados que no pretendieron obtener, debe preguntarse por los problemas en los que trabaja su sujeto y de qué manera aquéllos se volvieron problemas para él. Reconociendo que un descubrimiento histórico rara vez es atribuido a su autor en los textos posteriores [...], el historiador debe preguntarse qué es lo que su sujeto pensaba haber descubierto y en qué se basó para hacer el descubrimiento. Y en este proceso de reconstrucción el historiador debe poner especial atención a los aparentes errores de su sujeto, no por el gusto de encontrarlos, sino porque ellos revelarán mucho más de la mentalidad activa de su personaje, que los pasajes en los cuales un científico parece registrar un resultado o un argumento que la ciencia moderna retiene todavía.
 
{{TextOriginalSeparador|dev}}
 
 
{{RecursWiki
 
{{RecursWiki
 
|Tipus=Extractes d'obres
 
|Tipus=Extractes d'obres
Línia 9: Línia 6:
 
|Idioma=Español
 
|Idioma=Español
 
}}
 
}}
Quins són les màximes de la nova historiografia interna? Fins a on és possible [...], l'historiador ha de desfer-se de la ciència que sap. La seva ciència ha d'aprendre-la dels textos i altres publicacions del període que estudia, i ha de dominar aquests, així com les tradicions intrínseques que contenen, abans d'abordar als innovadors els descobriments dels quals o invencions van canviar la direcció del progrés científic. En tractar als innovadors, l'historiador ha d'esforçar-se per pensar com ells ho van fer. En reconèixer que els científics són famosos de vegades per resultats que no van pretendre obtenir, ha de preguntar-se pels problemes en els quals treballa el seu subjecte i de quina manera aquells es van tornar problemes per a ell. Reconeixent que un descobriment històric rares vegades és atribuït al seu autor en els textos posteriors [...], l'historiador ha de preguntar-se què és el que el seu subjecte pensava haver descobert i en què es va basar per fer el descobriment. I en aquest procés de reconstrucció l'historiador ha de posar especial atenció als aparents errors del seu subjecte, no pel gust de trobar-los, sinó perquè ells revelaran molt més de la mentalitat activa del seu personatge, que els passatges en els quals un científic sembla registrar un resultat o un argument que la ciència moderna reté encara.
+
Quines són les màximes de la nova historiografia interna? Fins a on és possible [...], l'historiador ha de desfer-se de la ciència que sap. La seva ciència ha d'aprendre-la dels textos i altres publicacions del període que estudia, i ha de dominar-los, així com les tradicions intrínseques que contenen, abans d'abordar els innovadors els descobriments o les invencions dels quals van canviar la direcció del progrés científic. En tractar els innovadors, l'historiador ha d'esforçar-se per pensar com ho van fer ells. En reconèixer que els científics són famosos a vegades per resultats que no van pretendre obtenir, ha de preguntar-se pels problemes en els quals treballa el seu subjecte i de quina manera aquells van esdevenir problemes per a ell. Reconeixent que un descobriment històric rares vegades és atribuït al seu autor en els textos posteriors [...], l'historiador ha de preguntar-se què és el que el seu subjecte pensava haver descobert i en què es va basar per a fer el descobriment. I en aquest procés de reconstrucció l'historiador ha de posar especial atenció als aparents errors del seu subjecte, no pel gust de trobar-los, sinó perquè ells revelaran molt més de la mentalitat activa del seu personatge, que els passatges en què un científic sembla registrar un resultat o un argument que la ciència moderna reté encara.
 
{{Ref|Ref=''La tensión esencial. Estudios selectos sobre la tradición y el cambio en el ámbito de la ciencia'', FCE, México 1983, p. 134.|Títol=La tensión esencial. Estudios selectos sobre la tradición y el cambio en el ámbito de la ciencia|Cita=true}}
 
{{Ref|Ref=''La tensión esencial. Estudios selectos sobre la tradición y el cambio en el ámbito de la ciencia'', FCE, México 1983, p. 134.|Títol=La tensión esencial. Estudios selectos sobre la tradición y el cambio en el ámbito de la ciencia|Cita=true}}
 
{{InfoWiki}}
 
{{InfoWiki}}

Revisió de 19:28, 7 feb 2018

Quines són les màximes de la nova historiografia interna? Fins a on és possible [...], l'historiador ha de desfer-se de la ciència que sap. La seva ciència ha d'aprendre-la dels textos i altres publicacions del període que estudia, i ha de dominar-los, així com les tradicions intrínseques que contenen, abans d'abordar els innovadors els descobriments o les invencions dels quals van canviar la direcció del progrés científic. En tractar els innovadors, l'historiador ha d'esforçar-se per pensar com ho van fer ells. En reconèixer que els científics són famosos a vegades per resultats que no van pretendre obtenir, ha de preguntar-se pels problemes en els quals treballa el seu subjecte i de quina manera aquells van esdevenir problemes per a ell. Reconeixent que un descobriment històric rares vegades és atribuït al seu autor en els textos posteriors [...], l'historiador ha de preguntar-se què és el que el seu subjecte pensava haver descobert i en què es va basar per a fer el descobriment. I en aquest procés de reconstrucció l'historiador ha de posar especial atenció als aparents errors del seu subjecte, no pel gust de trobar-los, sinó perquè ells revelaran molt més de la mentalitat activa del seu personatge, que els passatges en què un científic sembla registrar un resultat o un argument que la ciència moderna reté encara.

La tensión esencial. Estudios selectos sobre la tradición y el cambio en el ámbito de la ciencia, FCE, México 1983, p. 134.

Original en castellà

¿Cuáles son las máximas de la nueva historiografía interna? Hasta donde es posible [...], el historiador debe deshacerse de la ciencia que sabe. Su ciencia debe aprenderla de los textos y demás publicaciones del período que estudia, y debe dominar éstos, así como las tradiciones intrínsecas que contienen, antes de abordar a los innovadores cuyos descubrimientos o invenciones cambiaron la dirección del progreso científico. Al tratar a los innovadores, el historiador debe esforzarse por pensar como ellos lo hicieron. Al reconocer que los científicos son famosos a veces por resultados que no pretendieron obtener, debe preguntarse por los problemas en los que trabaja su sujeto y de qué manera aquéllos se volvieron problemas para él. Reconociendo que un descubrimiento histórico rara vez es atribuido a su autor en los textos posteriores [...], el historiador debe preguntarse qué es lo que su sujeto pensaba haber descubierto y en qué se basó para hacer el descubrimiento. Y en este proceso de reconstrucción el historiador debe poner especial atención a los aparentes errores de su sujeto, no por el gusto de encontrarlos, sino porque ellos revelarán mucho más de la mentalidad activa de su personaje, que los pasajes en los cuales un científico parece registrar un resultado o un argumento que la ciencia moderna retiene todavía.