Accions

Recurs

Kant: sensibilitat i enteniment 2

De Wikisofia

La versió per a impressora ja no és compatible i pot tenir errors de representació. Actualitzeu les adreces d'interès del navegador i utilitzeu la funció d'impressió per defecte del navegador.

El nostre coneixement sorgeix bàsicament de dues fonts del psiquisme: la primera és la facultat de rebre representacions (receptivitat de les impressions); la segona és la facultat de conèixer un objecte a través de tals representacions (espontaneïtat dels conceptes). A través de la primera se'ns dóna un objecte; a través de la segona, el pensem en relació amb la representació (com a simple determinació del psiquisme). La intuïció i els conceptes constitueixen, doncs, els elements de tot el nostre coneixement, de manera que ni els conceptes poden subministrar coneixement prescindint d'una intuïció que els correspon d'alguna forma, ni tampoc pot fer-ho la intuïció sense conceptes. [...] Si anomenem sensibilitat a la receptivitat que el nostre psiquisme posseeix, sempre que sigui afectat d'alguna manera, amb vista a rebre representacions, anomenarem enteniment a la capacitat de produir-les per si mateix, és a dir, a l'espontaneïtat del coneixement. La nostra naturalesa comporta el que la intuïció només pugui ser sensible, és a dir, que no contingui sinó la manera segons el qual som afectats per objectes. La capacitat de pensar l'objecte de la intuïció és, en canvi, l'enteniment. Cap d'aquestes propietats és preferible a l'altra: sense sensibilitat cap objecte ens seria donat i, sense enteniment, cap seria pensat. Els pensaments sense continguts són buits; les intuïcions sense conceptes són cegues.

Crítica de la razón pura, Lógica trasc., Segunda parte, B 75 (Alfaguara, Madrid 1988, 6ª ed., p. 92-93).

Original en castellà

Nuestro conocimiento surge básicamente de dos fuentes del psiquismo: la primera es la facultad de recibir representaciones (receptividad de las impresiones); la segunda es la facultad de conocer un objeto a través de tales representaciones (espontaneidad de los conceptos). A través de la primera se nos da un objeto; a través de la segunda, lo pensamos en relación con la representación (como simple determinación del psiquismo). La intuición y los conceptos constituyen, pues, los elementos de todo nuestro conocimiento, de modo que ni los conceptos pueden suministrar conocimiento prescindiendo de una intuición que les corresponde de alguna forma, ni tampoco puede hacerlo la intuición sin conceptos. [...] Si llamamos sensibilidad a la receptividad que nuestro psiquismo posee, siempre que sea afectado de alguna manera, en orden a recibir representaciones, llamaremos entendimiento a la capacidad de producirlas por sí mismo, es decir, a la espontaneidad del conocimiento. Nuestra naturaleza conlleva el que la intuición sólo pueda ser sensible, es decir, que no contenga sino el modo según el cual somos afectados por objetos. La capacidad de pensar el objeto de la intuición es, en cambio, el entendimiento. Ninguna de estas propiedades es preferible a la otra: sin sensibilidad ningún objeto nos sería dado y, sin entendimiento, ninguno sería pensado. Los pensamientos sin contenidos son vacíos; las intuiciones sin conceptos son ciegas.