Accions

Recurs

Kant: regne dels fins

De Wikisofia

La revisió el 13:24, 4 juny 2018 per Jaumeortola (discussió | contribucions) (bot: - comunes, això és, + comunes, és a dir,)
(dif.) ← Versió més antiga | Versió actual (dif.) | Versió més nova → (dif.)

En efecte, tots els éssers racionals estan subjectes a la llei que cadascun d'ells ha de tractar-se a si mateix i tractar a tots els altres mai com a simple mitjà sinó sempre al mateix temps com a fi en si mateix. Llavors neix d'aquí un enllaç sistemàtic dels éssers racionals per lleis objectives comunes, és a dir, un regne que, ja que aquestes lleis es proposen relacionar a aquests éssers com a finalitats i mitjans, molt bé pot anomenar-se un regne de les finalitats, encara que, per descomptat, només en la idea.

Fundamentación de la metafísica de las costumbres, cap. 2 (Madrid 1994, 10ª ed., p. 110-111).