Diferència entre revisions de la pàgina «Kant: regne dels fins»
De Wikisofia
| Línia 1: | Línia 1: | ||
{{RecursWiki | {{RecursWiki | ||
|Tipus=Extractes d'obres | |Tipus=Extractes d'obres | ||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
}} | }} | ||
{{RecursBase | {{RecursBase | ||
| Línia 17: | Línia 8: | ||
En efecte, tots els éssers racionals estan subjectes a la llei que cadascun d'ells ha de tractar-se a si mateix i tractar a tots els altres mai com a simple mitjà sinó sempre al mateix temps com a fi en si mateix. Llavors neix d'aquí un enllaç sistemàtic dels éssers racionals per lleis objectives comunes, això és, un regne que, ja que aquestes lleis es proposen relacionar a aquests éssers com a finalitats i mitjans, molt bé pot anomenar-se un regne de les finalitats, encara que, per descomptat, només en la idea. | En efecte, tots els éssers racionals estan subjectes a la llei que cadascun d'ells ha de tractar-se a si mateix i tractar a tots els altres mai com a simple mitjà sinó sempre al mateix temps com a fi en si mateix. Llavors neix d'aquí un enllaç sistemàtic dels éssers racionals per lleis objectives comunes, això és, un regne que, ja que aquestes lleis es proposen relacionar a aquests éssers com a finalitats i mitjans, molt bé pot anomenar-se un regne de les finalitats, encara que, per descomptat, només en la idea. | ||
{{Ref|Ref=''Fundamentación de la metafísica de las costumbres'', cap. 2 (Madrid 1994, 10ª ed., p. 110-111).|Títol=Fundamentación de la metafísica de las costumbres|Cita=true}} | {{Ref|Ref=''Fundamentación de la metafísica de las costumbres'', cap. 2 (Madrid 1994, 10ª ed., p. 110-111).|Títol=Fundamentación de la metafísica de las costumbres|Cita=true}} | ||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
{{InfoWiki}} | {{InfoWiki}} | ||
Revisió del 14:10, 5 set 2015
En efecte, tots els éssers racionals estan subjectes a la llei que cadascun d'ells ha de tractar-se a si mateix i tractar a tots els altres mai com a simple mitjà sinó sempre al mateix temps com a fi en si mateix. Llavors neix d'aquí un enllaç sistemàtic dels éssers racionals per lleis objectives comunes, això és, un regne que, ja que aquestes lleis es proposen relacionar a aquests éssers com a finalitats i mitjans, molt bé pot anomenar-se un regne de les finalitats, encara que, per descomptat, només en la idea.
| Fundamentación de la metafísica de las costumbres, cap. 2 (Madrid 1994, 10ª ed., p. 110-111). |