Accions

Recurs

Diferència entre revisions de la pàgina «Kant: preguntes absurdes»

De Wikisofia

m (bot: - de -com deien els antics- munyir + de –com deien els antics– munyir)
 
(3 revisions intermèdies per un altre usuari que no es mostra)
Línia 1: Línia 1:
{{RecursWiki
+
{{PendentRev}}{{RecursWiki
 
|Tipus=Extractes d'obres
 
|Tipus=Extractes d'obres
}}
 
{{RecursoEnlace
 
|Enllaç=
 
}}
 
{{Multimèdia
 
|Upload Type=
 
|File=
 
|Service=
 
|Embed=
 
 
}}
 
}}
 
{{RecursBase
 
{{RecursBase
Línia 15: Línia 6:
 
|Idioma=Español
 
|Idioma=Español
 
}}
 
}}
Saber què és el que cal preguntar raonablement constitueix ja una notable i necessària prova de sagacitat i de penetració. En efecte, quan la preguntaes en si mateixa absurda i requereix contestacions innecessàries, suposa de vegades l'inconvenient, a més de deshonrar a qui la formula, d'induir a l'oïdor confisco a respondre de forma igualment absurda, oferint tots dos l'espectacle ridícul de -com deien els antics- munyir un al boc mentre l'altre sosté el sedàs.
+
Saber què és el que cal preguntar raonablement constitueix ja una notable i necessària prova de sagacitat i de penetració. En efecte, quan la preguntaes en si mateixa absurda i requereix contestacions innecessàries, suposa de vegades l'inconvenient, a més de deshonrar a qui la formula, d'induir a l'oïdor confisco a respondre de forma igualment absurda, oferint tots dos l'espectacle ridícul de –com deien els antics– munyir un al boc mentre l'altre sosté el sedàs.
 
{{Ref|Ref=''Crítica de la razón pura'', Lógica trasc., Introducción (Alfaguara, Madrid 1988, 6ª ed., p. 97-98).|Títol=Crítica de la razón pura|Cita=true}}
 
{{Ref|Ref=''Crítica de la razón pura'', Lógica trasc., Introducción (Alfaguara, Madrid 1988, 6ª ed., p. 97-98).|Títol=Crítica de la razón pura|Cita=true}}
{{Propietat
 
|Propi=No
 
|Allow=No
 
|Accept=No
 
}}
 
 
{{InfoWiki}}
 
{{InfoWiki}}

Revisió de 22:20, 16 set 2017

Saber què és el que cal preguntar raonablement constitueix ja una notable i necessària prova de sagacitat i de penetració. En efecte, quan la preguntaes en si mateixa absurda i requereix contestacions innecessàries, suposa de vegades l'inconvenient, a més de deshonrar a qui la formula, d'induir a l'oïdor confisco a respondre de forma igualment absurda, oferint tots dos l'espectacle ridícul de –com deien els antics– munyir un al boc mentre l'altre sosté el sedàs.

Crítica de la razón pura, Lógica trasc., Introducción (Alfaguara, Madrid 1988, 6ª ed., p. 97-98).

Original en castellà

Saber qué es lo que hay que preguntar razonablemente constituye ya una notable y necesaria prueba de sagacidad y de penetración. En efecto, cuando la preguntaes en sí misma absurda y requiere contestaciones innecesarias, supone a veces el inconveniente, además de deshonrar a quien la formula, de inducir al oyente incauto a responder de forma igualmente absurda, ofreciendo ambos el espectáculo ridículo de –como decían los antiguos– ordeñar uno al chivo mientras el otro sostiene la criba.