Diferència entre revisions de la pàgina «Kant: preguntes absurdes»
De Wikisofia
| Línia 1: | Línia 1: | ||
{{RecursWiki | {{RecursWiki | ||
|Tipus=Extractes d'obres | |Tipus=Extractes d'obres | ||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
}} | }} | ||
{{RecursBase | {{RecursBase | ||
| Línia 17: | Línia 8: | ||
Saber què és el que cal preguntar raonablement constitueix ja una notable i necessària prova de sagacitat i de penetració. En efecte, quan la preguntaes en si mateixa absurda i requereix contestacions innecessàries, suposa de vegades l'inconvenient, a més de deshonrar a qui la formula, d'induir a l'oïdor confisco a respondre de forma igualment absurda, oferint tots dos l'espectacle ridícul de -com deien els antics- munyir un al boc mentre l'altre sosté el sedàs. | Saber què és el que cal preguntar raonablement constitueix ja una notable i necessària prova de sagacitat i de penetració. En efecte, quan la preguntaes en si mateixa absurda i requereix contestacions innecessàries, suposa de vegades l'inconvenient, a més de deshonrar a qui la formula, d'induir a l'oïdor confisco a respondre de forma igualment absurda, oferint tots dos l'espectacle ridícul de -com deien els antics- munyir un al boc mentre l'altre sosté el sedàs. | ||
{{Ref|Ref=''Crítica de la razón pura'', Lógica trasc., Introducción (Alfaguara, Madrid 1988, 6ª ed., p. 97-98).|Títol=Crítica de la razón pura|Cita=true}} | {{Ref|Ref=''Crítica de la razón pura'', Lógica trasc., Introducción (Alfaguara, Madrid 1988, 6ª ed., p. 97-98).|Títol=Crítica de la razón pura|Cita=true}} | ||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
{{InfoWiki}} | {{InfoWiki}} | ||
Revisió del 14:10, 5 set 2015
Saber què és el que cal preguntar raonablement constitueix ja una notable i necessària prova de sagacitat i de penetració. En efecte, quan la preguntaes en si mateixa absurda i requereix contestacions innecessàries, suposa de vegades l'inconvenient, a més de deshonrar a qui la formula, d'induir a l'oïdor confisco a respondre de forma igualment absurda, oferint tots dos l'espectacle ridícul de -com deien els antics- munyir un al boc mentre l'altre sosté el sedàs.
| Crítica de la razón pura, Lógica trasc., Introducción (Alfaguara, Madrid 1988, 6ª ed., p. 97-98). |
Original en castellà
Saber qué es lo que hay que preguntar razonablemente constituye ya una notable y necesaria prueba de sagacidad y de penetración. En efecto, cuando la preguntaes en sí misma absurda y requiere contestaciones innecesarias, supone a veces el inconveniente, además de deshonrar a quien la formula, de inducir al oyente incauto a responder de forma igualmente absurda, ofreciendo ambos el espectáculo ridículo de –como decían los antiguos– ordeñar uno al chivo mientras el otro sostiene la criba.