Accions

Recurs

Diferència entre revisions de la pàgina «Kant: la sensibilitat i l'enteniment»

De Wikisofia

(adding es)
Línia 1: Línia 1:
 +
{{TextOriginal|es}}
 +
Si llamamos ''sensibilidad ''a la ''receptividad'' que nuestro psiquismo posee, siempre que sea afectado de alguna manera, en orden a recibir representaciones, llamaremos ''entendimiento'' a la capacidad de producirlas por sí mismo, es decir, a la ''espontaneidad'' del conocimiento. Nuestra naturaleza conlleva el que la ''intuición'' sólo pueda ser ''sensible'', es decir, que no contenga sino el modo según el cual somos afectados por objetos. La capacidad de ''pensar'' el objeto de la intuición es, en cambio, el ''entendimiento''. Ninguna de estas propiedades es preferible a la otra: sin sensibilidad ningún objeto nos sería dado y, sin entendimiento, ninguno sería pensado. Los pensamientos sin contenido, son vacíos; las intuiciones sin concepto, son ciegas. Por ello es tan necesario hacer sensibles los conceptos (es decir, añadirles el objeto en la intuición), como hacer inteligibles las intuiciones (es decir, someterlas a conceptos). Las dos facultades o capacidades no pueden intercambiar sus funciones. Ni el entendimiento puede intuir nada, ni los sentidos pueden pensar nada. El conocimiento solamente puede surgir de la unión de ambos. Mas no por ello hay que confundir su contribución respectiva. Al contrario, son muchas las razones para separar y distinguir cuidadosamente una de otra. Por ello distinguimos la ciencia de las reglas de la sensibilidad en general, es decir, la estética, respecto de la ciencia de las reglas del entendimiento en general, es decir, de la lógica.
 +
{{TextOriginalSeparador|dev}}
 
{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Kant: la sensibilitat i l'enteniment|Idioma=Español}}
 
{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Kant: la sensibilitat i l'enteniment|Idioma=Español}}
 
Si anomenem ''sensibilitat ''a la ''receptivitat'' que el nostre psiquisme posseeix, sempre que sigui afectat d'alguna manera, amb vista a rebre representacions, anomenarem ''enteniment'' a la capacitat de produir-les per si mateix, és a dir, a l'''espontaneïtat'' del coneixement. La nostra naturalesa comporta el que la ''intuïció'' només pugui ser ''sensible'', és a dir, que no contingui sinó la manera segons el qual som afectats per objectes. La capacitat de ''pensar'' l'objecte de la intuïció és, en canvi, el ''enteniment''. Cap d'aquestes propietats és preferible a l'altra: sense sensibilitat cap objecte ens seria donat i, sense enteniment, cap seria pensat. Els pensaments sense contingut, són buits; les intuïcions sense concepte, són cegues. Per això és tan necessari fer sensibles els conceptes (és a dir, afegir-los l'objecte en la intuïció), com fer intel·ligibles les intuïcions (és a dir, sotmetre-les a conceptes). Les dues facultats o capacitats no poden intercanviar les seves funcions. Ni l'enteniment pot intuir res, ni els sentits poden pensar res. El coneixement solament pot sorgir de la unió de tots dos. Mes no per això cal confondre la seva contribució respectiva. Al contrari, són moltes les raons per separar i distingir acuradament una d'una altra. Per això distingim la ciència de les regles de la sensibilitat en general, és a dir, l'estètica, respecte de la ciència de les regles de l'enteniment en general, és a dir, de la lògica.
 
Si anomenem ''sensibilitat ''a la ''receptivitat'' que el nostre psiquisme posseeix, sempre que sigui afectat d'alguna manera, amb vista a rebre representacions, anomenarem ''enteniment'' a la capacitat de produir-les per si mateix, és a dir, a l'''espontaneïtat'' del coneixement. La nostra naturalesa comporta el que la ''intuïció'' només pugui ser ''sensible'', és a dir, que no contingui sinó la manera segons el qual som afectats per objectes. La capacitat de ''pensar'' l'objecte de la intuïció és, en canvi, el ''enteniment''. Cap d'aquestes propietats és preferible a l'altra: sense sensibilitat cap objecte ens seria donat i, sense enteniment, cap seria pensat. Els pensaments sense contingut, són buits; les intuïcions sense concepte, són cegues. Per això és tan necessari fer sensibles els conceptes (és a dir, afegir-los l'objecte en la intuïció), com fer intel·ligibles les intuïcions (és a dir, sotmetre-les a conceptes). Les dues facultats o capacitats no poden intercanviar les seves funcions. Ni l'enteniment pot intuir res, ni els sentits poden pensar res. El coneixement solament pot sorgir de la unió de tots dos. Mes no per això cal confondre la seva contribució respectiva. Al contrari, són moltes les raons per separar i distingir acuradament una d'una altra. Per això distingim la ciència de les regles de la sensibilitat en general, és a dir, l'estètica, respecte de la ciència de les regles de l'enteniment en general, és a dir, de la lògica.
 
{{Ref|Ref=''Crítica de la razón pura'', A51-B75. (Alfaguara, Madrid 1978, Edición de Pedro Ribas, p. 93).|Títol=Crítica de la razón pura|Cita=true}}
 
{{Ref|Ref=''Crítica de la razón pura'', A51-B75. (Alfaguara, Madrid 1978, Edición de Pedro Ribas, p. 93).|Títol=Crítica de la razón pura|Cita=true}}
 
{{InfoWiki}}
 
{{InfoWiki}}

Revisió del 22:22, 14 set 2016

Text original editat en castellà.


Si llamamos sensibilidad a la receptividad que nuestro psiquismo posee, siempre que sea afectado de alguna manera, en orden a recibir representaciones, llamaremos entendimiento a la capacidad de producirlas por sí mismo, es decir, a la espontaneidad del conocimiento. Nuestra naturaleza conlleva el que la intuición sólo pueda ser sensible, es decir, que no contenga sino el modo según el cual somos afectados por objetos. La capacidad de pensar el objeto de la intuición es, en cambio, el entendimiento. Ninguna de estas propiedades es preferible a la otra: sin sensibilidad ningún objeto nos sería dado y, sin entendimiento, ninguno sería pensado. Los pensamientos sin contenido, son vacíos; las intuiciones sin concepto, son ciegas. Por ello es tan necesario hacer sensibles los conceptos (es decir, añadirles el objeto en la intuición), como hacer inteligibles las intuiciones (es decir, someterlas a conceptos). Las dos facultades o capacidades no pueden intercambiar sus funciones. Ni el entendimiento puede intuir nada, ni los sentidos pueden pensar nada. El conocimiento solamente puede surgir de la unión de ambos. Mas no por ello hay que confundir su contribución respectiva. Al contrario, son muchas las razones para separar y distinguir cuidadosamente una de otra. Por ello distinguimos la ciencia de las reglas de la sensibilidad en general, es decir, la estética, respecto de la ciencia de las reglas del entendimiento en general, es decir, de la lógica.


Text traduït al català (Traducció automàtica pendent de revisió).


Si anomenem sensibilitat a la receptivitat que el nostre psiquisme posseeix, sempre que sigui afectat d'alguna manera, amb vista a rebre representacions, anomenarem enteniment a la capacitat de produir-les per si mateix, és a dir, a l'espontaneïtat del coneixement. La nostra naturalesa comporta el que la intuïció només pugui ser sensible, és a dir, que no contingui sinó la manera segons el qual som afectats per objectes. La capacitat de pensar l'objecte de la intuïció és, en canvi, el enteniment. Cap d'aquestes propietats és preferible a l'altra: sense sensibilitat cap objecte ens seria donat i, sense enteniment, cap seria pensat. Els pensaments sense contingut, són buits; les intuïcions sense concepte, són cegues. Per això és tan necessari fer sensibles els conceptes (és a dir, afegir-los l'objecte en la intuïció), com fer intel·ligibles les intuïcions (és a dir, sotmetre-les a conceptes). Les dues facultats o capacitats no poden intercanviar les seves funcions. Ni l'enteniment pot intuir res, ni els sentits poden pensar res. El coneixement solament pot sorgir de la unió de tots dos. Mes no per això cal confondre la seva contribució respectiva. Al contrari, són moltes les raons per separar i distingir acuradament una d'una altra. Per això distingim la ciència de les regles de la sensibilitat en general, és a dir, l'estètica, respecte de la ciència de les regles de l'enteniment en general, és a dir, de la lògica.

Crítica de la razón pura, A51-B75. (Alfaguara, Madrid 1978, Edición de Pedro Ribas, p. 93).

Original en castellà

Si llamamos sensibilidad a la receptividad que nuestro psiquismo posee, siempre que sea afectado de alguna manera, en orden a recibir representaciones, llamaremos entendimiento a la capacidad de producirlas por sí mismo, es decir, a la espontaneidad del conocimiento. Nuestra naturaleza conlleva el que la intuición sólo pueda ser sensible, es decir, que no contenga sino el modo según el cual somos afectados por objetos. La capacidad de pensar el objeto de la intuición es, en cambio, el entendimiento. Ninguna de estas propiedades es preferible a la otra: sin sensibilidad ningún objeto nos sería dado y, sin entendimiento, ninguno sería pensado. Los pensamientos sin contenido, son vacíos; las intuiciones sin concepto, son ciegas. Por ello es tan necesario hacer sensibles los conceptos (es decir, añadirles el objeto en la intuición), como hacer inteligibles las intuiciones (es decir, someterlas a conceptos). Las dos facultades o capacidades no pueden intercambiar sus funciones. Ni el entendimiento puede intuir nada, ni los sentidos pueden pensar nada. El conocimiento solamente puede surgir de la unión de ambos. Mas no por ello hay que confundir su contribución respectiva. Al contrario, son muchas las razones para separar y distinguir cuidadosamente una de otra. Por ello distinguimos la ciencia de las reglas de la sensibilidad en general, es decir, la estética, respecto de la ciencia de las reglas del entendimiento en general, es decir, de la lógica.