Kant: la raó dialèctica

Si en fer ús dels principis de l'enteniment, no ens limitem a aplicar la raó als objectes de l'experiència, sinó que ens atrevim a estendre aquests principis més enllà dels límits d'aquesta, sorgeixen les tesis pseudorracionales. Tals tesis no necessiten ni esperar una confirmació empírica, ni témer una refutació. No només està cadascuna d'elles lliure en si mateixa de tota contradicció, sinó que troba les condicions de la seva necessitat en la naturalesa d'aquesta. El problema resideix, desgraciadament, en què la tesi oposada té a favor seu uns fonaments que gaudeixen de la mateixa validesa i necessitat. [...]

Una tesi dialèctica de la raó pura ha de, doncs, distingir-se de totes les proposicions sofístiques pel següent: en primer lloc, per no referir-se a una qüestió arbitrària, plantejada amb un propòsit particular, sinó a una qüestió amb la qual necessàriament ensopega la raó humana en avançar.

Crítica de la razón pura, Dialéctica trasc., l. 2 (Alfaguara, Madrid 1988, 6ª ed., p. 391-392).

---

Original en castellà

Si al hacer uso de los principios del entendimiento, no nos limitamos a aplicar la razón a los objetos de la experiencia, sino que nos atrevemos a extender esos principios más allá de los límites de la misma, surgen las tesis pseudorracionales. Tales tesis no necesitan ni esperar una confirmación empírica, ni temer una refutación. No sólo está cada una de ellas libre en sí misma de toda contradicción, sino que encuentra las condiciones de su necesidad en la naturaleza de la misma. El problema reside, desgraciadamente, en que la tesis opuesta tiene a su favor unos fundamentos que gozan de la misma validez y necesidad. [...]

Una tesis dialéctica de la razón pura debe, pues, distinguirse de todas las proposiciones sofísticas por lo siguiente: en primer lugar, por no referirse a una cuestión arbitraria, planteada con un propósito particular, sino a una cuestión con la que necesariamente tropieza la razón humana al avanzar.