Diferència entre revisions de la pàgina «Kant: la llei moral com a llei de la naturalesa»
De Wikisofia
(Es crea la pàgina amb «{{RecursWiki |Tipus=Extractes d'obres }} {{RecursoEnlace |Enllaç= }} {{Multimèdia |Upload Type= |File= |Service= |Embed= }} {{RecursBase |Nom=Kant: la l...».) |
|||
| Línia 16: | Línia 16: | ||
}} | }} | ||
La regla de la facultat de jutjar sota lleis de la raó pràctica pura és aquesta: pregunta't si l'acció que et proposes, si succeís segons una llei de la naturalesa de la qual tu fossis part, podries considerar-la com a possible mitjançant la teva voluntat. En realitat, cadascú jutja per aquesta regla les accions si són bones o dolentes moralment. Així es diu: Si cadascú, creient aconseguir avantatge, es permet enganyar, o es considerés autoritzat a escurçar la seva vida, no bé ho assaltés un complet fastig d'ella, o mirés amb perfecta indiferència l'aflicció dels altres, i tu formessis part de tal ordre de coses, estaries sens dubte en ell amb l'assentiment de la teva voluntat? | La regla de la facultat de jutjar sota lleis de la raó pràctica pura és aquesta: pregunta't si l'acció que et proposes, si succeís segons una llei de la naturalesa de la qual tu fossis part, podries considerar-la com a possible mitjançant la teva voluntat. En realitat, cadascú jutja per aquesta regla les accions si són bones o dolentes moralment. Així es diu: Si cadascú, creient aconseguir avantatge, es permet enganyar, o es considerés autoritzat a escurçar la seva vida, no bé ho assaltés un complet fastig d'ella, o mirés amb perfecta indiferència l'aflicció dels altres, i tu formessis part de tal ordre de coses, estaries sens dubte en ell amb l'assentiment de la teva voluntat? | ||
| − | {{Ref|Ref=''Crítica de la | + | {{Ref|Ref=''Crítica de la razón práctica'', cap. 2 (Losada, Buenos Aires 1977, 4ª ed., p. 76).|Títol=Crítica de la razón práctica|Cita=true}} |
{{Propietat | {{Propietat | ||
|Propi=No | |Propi=No | ||
Revisió del 22:55, 31 ago 2015
Plantilla:RecursoEnlace Plantilla:Multimèdia La regla de la facultat de jutjar sota lleis de la raó pràctica pura és aquesta: pregunta't si l'acció que et proposes, si succeís segons una llei de la naturalesa de la qual tu fossis part, podries considerar-la com a possible mitjançant la teva voluntat. En realitat, cadascú jutja per aquesta regla les accions si són bones o dolentes moralment. Així es diu: Si cadascú, creient aconseguir avantatge, es permet enganyar, o es considerés autoritzat a escurçar la seva vida, no bé ho assaltés un complet fastig d'ella, o mirés amb perfecta indiferència l'aflicció dels altres, i tu formessis part de tal ordre de coses, estaries sens dubte en ell amb l'assentiment de la teva voluntat?
| Crítica de la razón práctica, cap. 2 (Losada, Buenos Aires 1977, 4ª ed., p. 76). |
Original en castellà
La regla de la facultad de juzgar bajo leyes de la razón práctica pura es ésta: pregúntate si la acción que te propones, si sucediera según una ley de la naturaleza de la cual tú fueras parte, podrías considerarla como posible mediante tu voluntad. En realidad, cada cual juzga por esta regla las acciones si son buenas o malas moralmente. Así se dice: Si cada cual, creyendo lograr ventaja, se permite engañar, o se considerara autorizado a acortar su vida, no bien lo asaltara un completo hastío de ella, o mirara con perfecta indiferencia la aflicción de los demás, y tú formaras parte de tal orden de cosas, ¿estarías sin duda en él con el asentimiento de tu voluntad?