Diferència entre revisions de la pàgina «Kant: la intuïció sensible»
De Wikisofia
(Es crea la pàgina amb «{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Kant: la intuïció sensible|Idioma=Español}} la intuïció sensible Siguin quines siguin la manera o el...».) |
|||
| Línia 5: | Línia 5: | ||
Així, doncs, en l'estètica transcendental ''aïllarem ''primerament la sensibilitat, separant tot el que en ella pensa l'enteniment mitjançant els seus conceptes, a fi que no quedi més que la intuïció empírica. En segon lloc, apartarem encara d'aquesta última tot el pertanyent a la sensació, a fi de quedar-nos només amb la intuïció pura i amb la mera forma dels fenòmens, únics elements que pot subministrar la sensibilitat ''a priori''.En el curs d'aquesta investigació veurem que hi ha dues formes pures de la intuïció sensible com a principis del coneixement ''a priori'', és a dir, espai i temps. | Així, doncs, en l'estètica transcendental ''aïllarem ''primerament la sensibilitat, separant tot el que en ella pensa l'enteniment mitjançant els seus conceptes, a fi que no quedi més que la intuïció empírica. En segon lloc, apartarem encara d'aquesta última tot el pertanyent a la sensació, a fi de quedar-nos només amb la intuïció pura i amb la mera forma dels fenòmens, únics elements que pot subministrar la sensibilitat ''a priori''.En el curs d'aquesta investigació veurem que hi ha dues formes pures de la intuïció sensible com a principis del coneixement ''a priori'', és a dir, espai i temps. | ||
| − | {{Ref|Ref=''Crítica de la | + | {{Ref|Ref=''Crítica de la razón pura'', Estética trascendental, § 1 (Alfaguara, Madrid 1988, 6ª ed., p. 65-67).|Títol=Crítica de la razón pura|Cita=true}} |
{{InfoWiki}} | {{InfoWiki}} | ||
Revisió del 22:36, 31 ago 2015
la intuïció sensible
Siguin quines siguin la manera o els mitjans amb que un coneixement es refereixi als objectes, la intuïció és el modus per mitjà del qual el coneixement es refereix immediatament a aquests objectes i és allò a que apunta tot pensament en quant mitjà.[...]
Així, doncs, en l'estètica transcendental aïllarem primerament la sensibilitat, separant tot el que en ella pensa l'enteniment mitjançant els seus conceptes, a fi que no quedi més que la intuïció empírica. En segon lloc, apartarem encara d'aquesta última tot el pertanyent a la sensació, a fi de quedar-nos només amb la intuïció pura i amb la mera forma dels fenòmens, únics elements que pot subministrar la sensibilitat a priori.En el curs d'aquesta investigació veurem que hi ha dues formes pures de la intuïció sensible com a principis del coneixement a priori, és a dir, espai i temps.
| Crítica de la razón pura, Estética trascendental, § 1 (Alfaguara, Madrid 1988, 6ª ed., p. 65-67). |
Original en castellà
la intuición sensible
Sean cuales sean el modo o los medios con que un conocimiento se refiera a los objetos, la intuición es el modo por medio del cual el conocimiento se refiere inmediatamente a dichos objetos y es aquello a que apunta todo pensamiento en cuanto medio.[...]
Así, pues, en la estética trascendental aislaremos primeramente la sensibilidad, separando todo lo que en ella piensa el entendimiento mediante sus conceptos, a fin de que no quede más que la intuición empírica. En segundo lugar, apartaremos todavía de esta última todo lo perteneciente a la sensación, a fin de quedarnos sólo con la intuición pura y con la mera forma de los fenómenos, únicos elementos que puede suministrar la sensibilidad a priori.En el curso de esta investigación veremos que hay dos formas puras de la intuición sensible como principios del conocimiento a priori, es decir, espacio y tiempo.