Accions

Recurs

Diferència entre revisions de la pàgina «Kant: l'origen de l'error»

De Wikisofia

(modificant original)
 
(3 revisions intermèdies per un altre usuari que no es mostra)
Línia 1: Línia 1:
 
{{PendentRev}}{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Kant: l'origen de l'error|Idioma=Español}}
 
{{PendentRev}}{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Kant: l'origen de l'error|Idioma=Español}}
La veritat i l'error i, consegüentment, també la il·lusió quan conduent a l'error, només poden trobar-se en el judici, és a dir, en la relació de l'objecte amb el nostre enteniment. En un coneixement merament concordant amb les lleis de l'enteniment, no hi ha error. Tampoc ho hi ha en la representació dels sentits, al no incloure judici algun. Cap potència de la naturalesa pot, per si sola, apartar-se de les seves pròpies lleis. [...] Com no tenim més que aquestes dues fonts de coneixement, arribem a la conclusió que l'error només és produït per l'inadvertit influx de la sensibilitat sobre l'enteniment. A causa del tal judici, ocorre que els motius subjectius del judici es fonen amb els objectius, fent que aquests s'apartin de la seva determinació de la mateixa manera que un cos en moviment seguiria sempre, de per si mateix, en línia recta en la mateixa direcció, però en rebre l'influx d'una altra força en direcció diferent, es desvia en línia corba.
+
La veritat i l'error i, consegüentment, també la il·lusió en la mesura que condueix a l'error, només poden trobar-se en el judici, és a dir, en la relació de l'objecte amb el nostre enteniment. En un coneixement merament concordant amb les lleis de l'enteniment, no hi ha error. Tampoc n'hi ha en la representació dels sentits, perquè no inclou cap judici. Cap potència de la naturalesa pot, per si sola, apartar-se de les seves pròpies lleis. [...] Com no tenim més que aquestes dues fonts de coneixement, arribem a la conclusió que l'error només és produït per l'inadvertit influx de la sensibilitat sobre l'enteniment. A causa del tal judici, ocorre que els motius subjectius del judici es fonen amb els objectius, fent que aquests s'apartin de la seva determinació de la mateixa manera que un cos en moviment seguiria sempre, per si mateix, en línia recta en la mateixa direcció, però en rebre l'influx d'una altra força en direcció diferent, es desvia en línia corba.
 
{{Ref|Ref=''Crítica de la razón pura'',Dialéctica trasc''.'', Introd., B 350-351 (Alfaguara, Madrid 1988, 6ª ed., p. 297-298).|Títol=Crítica de la razón pura'',Dialéctica trasc''.|Cita=true}}
 
{{Ref|Ref=''Crítica de la razón pura'',Dialéctica trasc''.'', Introd., B 350-351 (Alfaguara, Madrid 1988, 6ª ed., p. 297-298).|Títol=Crítica de la razón pura'',Dialéctica trasc''.|Cita=true}}
 
{{InfoWiki}}
 
{{InfoWiki}}

Revisió de 22:39, 19 maig 2018

La veritat i l'error i, consegüentment, també la il·lusió en la mesura que condueix a l'error, només poden trobar-se en el judici, és a dir, en la relació de l'objecte amb el nostre enteniment. En un coneixement merament concordant amb les lleis de l'enteniment, no hi ha error. Tampoc n'hi ha en la representació dels sentits, perquè no inclou cap judici. Cap potència de la naturalesa pot, per si sola, apartar-se de les seves pròpies lleis. [...] Com no tenim més que aquestes dues fonts de coneixement, arribem a la conclusió que l'error només és produït per l'inadvertit influx de la sensibilitat sobre l'enteniment. A causa del tal judici, ocorre que els motius subjectius del judici es fonen amb els objectius, fent que aquests s'apartin de la seva determinació de la mateixa manera que un cos en moviment seguiria sempre, per si mateix, en línia recta en la mateixa direcció, però en rebre l'influx d'una altra força en direcció diferent, es desvia en línia corba.

Crítica de la razón pura,Dialéctica trasc., Introd., B 350-351 (Alfaguara, Madrid 1988, 6ª ed., p. 297-298).

Original en castellà

La verdad y el error y, consiguientemente, también la ilusión en cuanto conducente al error, sólo pueden hallarse en el juicio, es decir, en la relación del objeto con nuestro entendimiento. En un conocimiento meramente concordante con las leyes del entendimiento, no hay error. Tampoco lo hay en la representación de los sentidos, al no incluir juicio alguno. Ninguna potencia de la naturaleza puede, por sí sola, apartarse de sus propias leyes. [...] Como no tenemos más que estas dos fuentes de conocimiento, llegamos a la conclusión de que el error sólo es producido por el inadvertido influjo de la sensibilidad sobre el entendimiento. A causa del tal juicio, ocurre que los motivos subjetivos del juicio se funden con los objetivos, haciendo que éstos se aparten de su determinación del mismo modo que un cuerpo en movimiento seguiría siempre, de por sí, en línea recta en la misma dirección, pero al recibir el influjo de otra fuerza en dirección distinta, se desvía en línea curva.