Diferència entre revisions de la pàgina «Kant: l'ideal de la raó»
De Wikisofia
(modificant original) |
m (bot: - coses quan fenòmens + coses en tant que fenòmens) |
||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
{{PendentRev}}{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Kant: l'ideal de la raó|Idioma=Español}} | {{PendentRev}}{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Kant: l'ideal de la raó|Idioma=Español}} | ||
| − | Res és ''per a nosaltres'' un objecte si no pressuposa com a condició de la seva possibilitat el conjunt de tota la realitat empírica. En virtut d'una il·lusió natural, considerem aquest principi com a aplicable a totes les coses en general, quan només és realment vàlid en relació amb les quals es donen com a objectes dels nostres sentits. Prenem, doncs, el principi empíric dels nostres conceptes sobre la possibilitat de les coses | + | Res és ''per a nosaltres'' un objecte si no pressuposa com a condició de la seva possibilitat el conjunt de tota la realitat empírica. En virtut d'una il·lusió natural, considerem aquest principi com a aplicable a totes les coses en general, quan només és realment vàlid en relació amb les quals es donen com a objectes dels nostres sentits. Prenem, doncs, el principi empíric dels nostres conceptes sobre la possibilitat de les coses en tant que fenòmens per un principi transcendental de la possibilitat de les coses en general, eliminant la restricció «quan fenòmens». |
{{Ref|Ref=''Crítica de la razón pura'', Dialéctica trasc., libro segundo, cap. 3, sec. 2, B 610 (Alfaguara, Madrid 1988, 6ª ed., p. 494).|Títol=Crítica de la razón pura|Cita=true}} | {{Ref|Ref=''Crítica de la razón pura'', Dialéctica trasc., libro segundo, cap. 3, sec. 2, B 610 (Alfaguara, Madrid 1988, 6ª ed., p. 494).|Títol=Crítica de la razón pura|Cita=true}} | ||
{{InfoWiki}} | {{InfoWiki}} | ||
Revisió del 12:49, 18 oct 2017
Res és per a nosaltres un objecte si no pressuposa com a condició de la seva possibilitat el conjunt de tota la realitat empírica. En virtut d'una il·lusió natural, considerem aquest principi com a aplicable a totes les coses en general, quan només és realment vàlid en relació amb les quals es donen com a objectes dels nostres sentits. Prenem, doncs, el principi empíric dels nostres conceptes sobre la possibilitat de les coses en tant que fenòmens per un principi transcendental de la possibilitat de les coses en general, eliminant la restricció «quan fenòmens».
| Crítica de la razón pura, Dialéctica trasc., libro segundo, cap. 3, sec. 2, B 610 (Alfaguara, Madrid 1988, 6ª ed., p. 494). |
Original en castellà
Nada es para nosotros un objeto si no presupone como condición de su posibilidad el conjunto de toda la realidad empírica. En virtud de una ilusión natural, consideramos este principio como aplicable a todas las cosas en general, cuando sólo es realmente válido en relación con las que se dan como objetos de nuestros sentidos. Tomamos, pues, el principio empírico de nuestros conceptos sobre la posibilidad de las cosas en cuanto fenómenos por un principio trascendental de la posibilidad de las cosas en general, eliminando la restricción «en cuanto fenómenos».