Diferència entre revisions de la pàgina «Kant: l'heteronomia»
De Wikisofia
| Línia 1: | Línia 1: | ||
{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Kant: l'heteronomia|Idioma=Español}} | {{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Kant: l'heteronomia|Idioma=Español}} | ||
| − | Quan la voluntat busca la llei que ha de determinar-la en algun altre lloc diferent de l'aptitud de les seves màximes per a la seva pròpia legislació universal i, per aquesta raó, surt fora de si mateixa a buscar aquesta llei en la constitució d'alguns dels seus objectes, es produeix llavors, sense cap dubte, l'heteronomia. No és llavors la voluntat la que es dóna a si mateixa la llei, sinó que és l'objecte, per la seva relació amb la voluntat, l'encarregat de donar tal llei. [...] Aquesta relació no fa possibles més que imperatius hipotètics, tals com '' | + | Quan la voluntat busca la llei que ha de determinar-la en algun altre lloc diferent de l'aptitud de les seves màximes per a la seva pròpia legislació universal i, per aquesta raó, surt fora de si mateixa a buscar aquesta llei en la constitució d'alguns dels seus objectes, es produeix llavors, sense cap dubte, l'heteronomia. No és llavors la voluntat la que es dóna a si mateixa la llei, sinó que és l'objecte, per la seva relació amb la voluntat, l'encarregat de donar tal llei. [...] Aquesta relació no fa possibles més que imperatius hipotètics, tals com ''he de fer això o allò altre perquè vull alguna cosa.'' |
{{Ref|Ref=''Fundamentaciónde la metafísica de las costumbres'', cap. 2 (Espasa Calpe, Madrid 1994, p. 120-121).|Títol=Fundamentaciónde la metafísica de las costumbres|Cita=true}} | {{Ref|Ref=''Fundamentaciónde la metafísica de las costumbres'', cap. 2 (Espasa Calpe, Madrid 1994, p. 120-121).|Títol=Fundamentaciónde la metafísica de las costumbres|Cita=true}} | ||
{{InfoWiki}} | {{InfoWiki}} | ||
Revisió de 22:16, 23 set 2016
Quan la voluntat busca la llei que ha de determinar-la en algun altre lloc diferent de l'aptitud de les seves màximes per a la seva pròpia legislació universal i, per aquesta raó, surt fora de si mateixa a buscar aquesta llei en la constitució d'alguns dels seus objectes, es produeix llavors, sense cap dubte, l'heteronomia. No és llavors la voluntat la que es dóna a si mateixa la llei, sinó que és l'objecte, per la seva relació amb la voluntat, l'encarregat de donar tal llei. [...] Aquesta relació no fa possibles més que imperatius hipotètics, tals com he de fer això o allò altre perquè vull alguna cosa.
| Fundamentaciónde la metafísica de las costumbres, cap. 2 (Espasa Calpe, Madrid 1994, p. 120-121). |