Accions

Recurs

Diferència entre revisions de la pàgina «Kant: l'heteronomia»

De Wikisofia

m (Text de reemplaçament - "pel mateix" a "per aquesta raó")
m (Text de reemplaçament - "heteronomía" a "heteronomia")
Línia 1: Línia 1:
{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Kant: l'heteronomía|Idioma=Español}}
+
{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Kant: l'heteronomia|Idioma=Español}}
Quan la voluntat busca la llei que ha de determinar-la en algun altre lloc diferent de l'aptitud de les seves màximes per a la seva pròpia legislació universal i, per aquesta raó, surt fora de si mateixa a buscar aquesta llei en la constitució d'alguns dels seus objectes, es produeix llavors, sense cap dubte, l'heteronomía. No és llavors la voluntat la que es dóna a si mateixa la llei, sinó que és l'objecte, per la seva relació amb la voluntat, l'encarregat de donar tal llei. [...] Aquesta relació no fa possibles més que imperatius hipotètics, tals com ''haig de fer això o l'altre perquè vull alguna cosa.''
+
Quan la voluntat busca la llei que ha de determinar-la en algun altre lloc diferent de l'aptitud de les seves màximes per a la seva pròpia legislació universal i, per aquesta raó, surt fora de si mateixa a buscar aquesta llei en la constitució d'alguns dels seus objectes, es produeix llavors, sense cap dubte, l'heteronomia. No és llavors la voluntat la que es dóna a si mateixa la llei, sinó que és l'objecte, per la seva relació amb la voluntat, l'encarregat de donar tal llei. [...] Aquesta relació no fa possibles més que imperatius hipotètics, tals com ''haig de fer això o l'altre perquè vull alguna cosa.''
 
{{Ref|Ref=''Fundamentacióde la metafísica dels costums'', cap. 2 (Espasa Calpe, Madrid 1994, p. 120-121).|Títol=Fundamentacióde la metafísica dels costums|Cita=true}}
 
{{Ref|Ref=''Fundamentacióde la metafísica dels costums'', cap. 2 (Espasa Calpe, Madrid 1994, p. 120-121).|Títol=Fundamentacióde la metafísica dels costums|Cita=true}}
 
{{InfoWiki}}
 
{{InfoWiki}}

Revisió del 23:10, 11 març 2015

Quan la voluntat busca la llei que ha de determinar-la en algun altre lloc diferent de l'aptitud de les seves màximes per a la seva pròpia legislació universal i, per aquesta raó, surt fora de si mateixa a buscar aquesta llei en la constitució d'alguns dels seus objectes, es produeix llavors, sense cap dubte, l'heteronomia. No és llavors la voluntat la que es dóna a si mateixa la llei, sinó que és l'objecte, per la seva relació amb la voluntat, l'encarregat de donar tal llei. [...] Aquesta relació no fa possibles més que imperatius hipotètics, tals com haig de fer això o l'altre perquè vull alguna cosa.

Fundamentacióde la metafísica dels costums, cap. 2 (Espasa Calpe, Madrid 1994, p. 120-121).