Accions

Recurs

Kant: imperatiu categòric (III)

De Wikisofia

La revisió el 13:39, 6 feb 2018 per Jaumeortola (discussió | contribucions) (bot: - com una fi, + com un fi,)
(dif.) ← Versió més antiga | Versió actual (dif.) | Versió més nova → (dif.)

La naturalesa racional existeix com a fi en si mateixa. Així es representa necessàriament l'home la seva pròpia existència, i en aquest sentit aquesta existència és un principi subjectiu de les accions humanes. Però també es representa així la seva existència tot ser racional, justament a conseqüència del mateix fonament racional que té valor per a mi, raó per la qual és, doncs, al mateix temps, un principi objectiu del qual, com a fonament pràctic suprem que és, han de poder derivar-se totes les lleis de la voluntat. L'imperatiu pràctic serà llavors com segueix: obra de tal manera que et relacionis amb la humanitat, tant en la teva persona com en la de qualsevol altre, sempre com un fi, i mai només com un mitjà.

I. Kant, Fundamentación de la metafísica de las costumbres, cap. 2 (Espasa Calpe, Madrid 1994, 10ª ed., p. 103-104).

Vegeu també:

Primera definició d'imperatiu categòric.

Segona definició d'imperatiu categòric.

Quarta definició d'imperatiu categòric.