Kant: imperatiu categòric (II)

ja que la universalitat de la llei per la qual succeeixen determinats efectes constitueix el que es diu naturalesa en el seu sentit més ampli (atesa la forma), és a dir, l'existència de les coses en tant que estan determinades per lleis universals, resulta que l'imperatiu universal de l'haver d'accepta aquesta altra formulació: obra com si la màxima de la teva acció hagués de convertir-se, per la teva voluntat, en llei universal de la naturalesa.

Kant, Fundamentación de la metafísica de las costumbres, cap. 2 (Espasa Calpe, Madrid 1994, 10ª ed., p. 92).

Vegeu també:

Primera definició d'imperatiu categòric.

Tercera definició d'imperatiu categòric.

Quarta definició d'imperatiu categòric.