Accions

Recurs

Diferència entre revisions de la pàgina «Kant: imperatiu categòric (III)»

De Wikisofia

m (bot: - com una fi, + com un fi,)
 
(Hi ha 4 revisions intermèdies del mateix usuari que no es mostren)
Línia 6: Línia 6:
 
|Idioma=Español
 
|Idioma=Español
 
}}
 
}}
''La naturalesa racional existeix com a fi en si mateixa''. Així es representa necessàriament l'home la seva pròpia existència, i en aquest sentit aquesta existència és un principi subjectiu de les accions humanes. Però també es representa així la seva existència tot ser racional, justament a conseqüència del mateix fonament racional que té valor per a mi, raó per la qual és, doncs, al mateix temps, un principi objectiu del com, com a fonament pràctic suprem que és, han de poder derivar-se totes les lleis de la voluntat. L'imperatiu pràctic serà llavors com segueix: ''obra de tal manera que et relacions amb la humanitat, tant en la teva persona com en la de qualsevol un altre, sempre com una fi, i mai només com un mitjà''.
+
''La naturalesa racional existeix com a fi en si mateixa''. Així es representa necessàriament l'home la seva pròpia existència, i en aquest sentit aquesta existència és un principi subjectiu de les accions humanes. Però també es representa així la seva existència tot ser racional, justament a conseqüència del mateix fonament racional que té valor per a mi, raó per la qual és, doncs, al mateix temps, un principi objectiu del qual, com a fonament pràctic suprem que és, han de poder derivar-se totes les lleis de la voluntat. L'imperatiu pràctic serà llavors com segueix: ''obra de tal manera que et relacionis amb la humanitat, tant en la teva persona com en la de qualsevol altre, sempre com un fi, i mai només com un mitjà''.
 
{{Ref|Ref=I. Kant, ''Fundamentación de la metafísica de las costumbres'', cap. 2 (Espasa Calpe, Madrid 1994, 10ª ed., p. 103-104).|Títol=Fundamentación de la metafísica de las costumbres|Cita=true}}
 
{{Ref|Ref=I. Kant, ''Fundamentación de la metafísica de las costumbres'', cap. 2 (Espasa Calpe, Madrid 1994, 10ª ed., p. 103-104).|Títol=Fundamentación de la metafísica de las costumbres|Cita=true}}
  
'''Veure també''':
+
'''Vegeu també''':
  
 
[[Recurs:Kant: imperatiu categòric (I)|Primera definició d'imperatiu categòric]].
 
[[Recurs:Kant: imperatiu categòric (I)|Primera definició d'imperatiu categòric]].

Revisió de 13:39, 6 feb 2018

La naturalesa racional existeix com a fi en si mateixa. Així es representa necessàriament l'home la seva pròpia existència, i en aquest sentit aquesta existència és un principi subjectiu de les accions humanes. Però també es representa així la seva existència tot ser racional, justament a conseqüència del mateix fonament racional que té valor per a mi, raó per la qual és, doncs, al mateix temps, un principi objectiu del qual, com a fonament pràctic suprem que és, han de poder derivar-se totes les lleis de la voluntat. L'imperatiu pràctic serà llavors com segueix: obra de tal manera que et relacionis amb la humanitat, tant en la teva persona com en la de qualsevol altre, sempre com un fi, i mai només com un mitjà.

I. Kant, Fundamentación de la metafísica de las costumbres, cap. 2 (Espasa Calpe, Madrid 1994, 10ª ed., p. 103-104).

Vegeu també:

Primera definició d'imperatiu categòric.

Segona definició d'imperatiu categòric.

Quarta definició d'imperatiu categòric.