Kant: imperatiu categòric (II)
De Wikisofia
La revisió el 10:13, 5 feb 2015 per Sofibot (discussió | contribucions) (Es crea la pàgina amb «{{RecursWiki |Tipus=Extractes d'obres }} {{RecursoEnlace |Enllaç= }} {{Multimèdia |Upload Type= |File= |Service= |Embed= }} {{RecursBase |Nom=Kant: impe...».)
La revisió el 10:13, 5 feb 2015 per Sofibot (discussió | contribucions) (Es crea la pàgina amb «{{RecursWiki |Tipus=Extractes d'obres }} {{RecursoEnlace |Enllaç= }} {{Multimèdia |Upload Type= |File= |Service= |Embed= }} {{RecursBase |Nom=Kant: impe...».)
Plantilla:RecursoEnlace Plantilla:Multimèdia ja que la universalitat de la llei per la qual succeeixen determinats efectes constitueix el que es diu naturalesa en el seu sentit més ampli (atenent a la forma), és a dir, l'existència de les coses en tant que estan determinades per lleis universals, resulta que l'imperatiu universal de l'haver d'accepta aquesta altra formulació: obra com si la màxima de la teva acció hagués de convertir-se, per la teva voluntat, en llei universal de la naturalesa.
| Kant, Fonamentació de la metafísica dels costums, cap. 2 (Espasa Calpe, Madrid 1994, 10ª ed., p. 92). |
Veure també:
Primera definició d'imperatiu categòric.