Kant: imperatiu categòric (II)

ja que la universalitat de la llei per la qual succeeixen determinats efectes constitueix el que es diu naturalesa en el seu sentit més ampli (atenent a la forma), és a dir, l'existència de les coses en tant que estan determinades per lleis universals, resulta que l'imperatiu universal de l'haver d'accepta aquesta altra formulació: obra com si la màxima de la teva acció hagués de convertir-se, per la teva voluntat, en llei universal de la naturalesa.

Kant, Fundamentación de la metafísica de las costumbres, cap. 2 (Espasa Calpe, Madrid 1994, 10ª ed., p. 92).

Vegeu també:

Primera definició d'imperatiu categòric.

Tercera definició d'imperatiu categòric.

Quarta definició d'imperatiu categòric.