Diferència entre revisions de la pàgina «Kant: els sofismes de la raó»
De Wikisofia
(adding es) |
|||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
| + | {{TextOriginal|es}} | ||
| + | Teniendo en cuenta su resultado, tales silogismos son ''sofismas'', más que inferencias de la razón, si bien podrían llevar este último nombre en virtud de su motivación, ya que no se trata de ficciones ni de productos fortuitos, sino que han surgido de la naturaleza de la razón. Son sofismas de la razón misma, no de los hombres. Ni el más sabio de éstos puede librarse de ellos. Puede, tal vez, evitar el error a base de mucho esfuerzo, pero nunca deshacerse del todo de la ilusión que le acosa insistentemente y que se burla de él. | ||
| + | {{TextOriginalSeparador|dev}} | ||
{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Kant: els sofismes de la raó|Idioma=Español}} | {{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Kant: els sofismes de la raó|Idioma=Español}} | ||
Tenint en compte el seu resultat, tals sil·logismes són ''sofismes'', més que inferències de la raó, si bé podrien portar aquest últim nom en virtut de la seva motivació, ja que no es tracta de ficcions ni de productes fortuïts, sinó que han sorgit de la naturalesa de la raó. Són sofismes de la raó mateixa, no dels homes. Ni el més savi d'aquests pot lliurar-se d'ells. Pot, tal vegada, evitar l'error a força de molt esforç, però mai desfer-se del tot de la il·lusió que li assetja insistentment i que es burla d'ell. | Tenint en compte el seu resultat, tals sil·logismes són ''sofismes'', més que inferències de la raó, si bé podrien portar aquest últim nom en virtut de la seva motivació, ja que no es tracta de ficcions ni de productes fortuïts, sinó que han sorgit de la naturalesa de la raó. Són sofismes de la raó mateixa, no dels homes. Ni el més savi d'aquests pot lliurar-se d'ells. Pot, tal vegada, evitar l'error a força de molt esforç, però mai desfer-se del tot de la il·lusió que li assetja insistentment i que es burla d'ell. | ||
{{Ref|Ref=''Crítica de la razón pura'', Dialéctica trasc., libro segundo, B 397 (Alfaguara, Madrid 1988, 6ª ed., p. 326-327).|Títol=Crítica de la razón pura|Cita=true}} | {{Ref|Ref=''Crítica de la razón pura'', Dialéctica trasc., libro segundo, B 397 (Alfaguara, Madrid 1988, 6ª ed., p. 326-327).|Títol=Crítica de la razón pura|Cita=true}} | ||
{{InfoWiki}} | {{InfoWiki}} | ||
Revisió del 09:07, 17 set 2016
Text original editat en castellà.
Teniendo en cuenta su resultado, tales silogismos son sofismas, más que inferencias de la razón, si bien podrían llevar este último nombre en virtud de su motivación, ya que no se trata de ficciones ni de productos fortuitos, sino que han surgido de la naturaleza de la razón. Son sofismas de la razón misma, no de los hombres. Ni el más sabio de éstos puede librarse de ellos. Puede, tal vez, evitar el error a base de mucho esfuerzo, pero nunca deshacerse del todo de la ilusión que le acosa insistentemente y que se burla de él.
Text traduït al català (Traducció automàtica pendent de revisió).
Tenint en compte el seu resultat, tals sil·logismes són sofismes, més que inferències de la raó, si bé podrien portar aquest últim nom en virtut de la seva motivació, ja que no es tracta de ficcions ni de productes fortuïts, sinó que han sorgit de la naturalesa de la raó. Són sofismes de la raó mateixa, no dels homes. Ni el més savi d'aquests pot lliurar-se d'ells. Pot, tal vegada, evitar l'error a força de molt esforç, però mai desfer-se del tot de la il·lusió que li assetja insistentment i que es burla d'ell.
| Crítica de la razón pura, Dialéctica trasc., libro segundo, B 397 (Alfaguara, Madrid 1988, 6ª ed., p. 326-327). |
Original en castellà
Teniendo en cuenta su resultado, tales silogismos son sofismas, más que inferencias de la razón, si bien podrían llevar este último nombre en virtud de su motivación, ya que no se trata de ficciones ni de productos fortuitos, sino que han surgido de la naturaleza de la razón. Son sofismas de la razón misma, no de los hombres. Ni el más sabio de éstos puede librarse de ellos. Puede, tal vez, evitar el error a base de mucho esfuerzo, pero nunca deshacerse del todo de la ilusión que le acosa insistentemente y que se burla de él.