Accions

Recurs

Diferència entre revisions de la pàgina «Kant: el món percebut»

De Wikisofia

m (bot: -amb que +amb què)
 
(2 revisions intermèdies per un altre usuari que no es mostra)
Línia 1: Línia 1:
{{RecursWiki
+
{{PendentRev}}{{RecursWiki
 
|Tipus=Extractes d'obres
 
|Tipus=Extractes d'obres
 
}}
 
}}
Línia 6: Línia 6:
 
|Idioma=Español
 
|Idioma=Español
 
}}
 
}}
Hem pretès afirmar que totes les nostres intuïcions no són més que una representació fenomènica; que les coses que intuïm no són en si mateixes tal com les intuïm, ni les seves relacions tenen en si mateixes el caràcter amb que se'ns manifesten; que si suprimíssim el nostre subjecte o simplement el caràcter subjectiu dels sentits en general, tot el caràcter dels objectes, totes les seves relacions espacials i temporals, fins i tot l'espai i el temps mateixos, desapareixerien. Com a fenòmens, no poden existir en si mateixos, sinó només en nosaltres. Roman per a nosaltres absolutament desconegut què siguin els objectes en si, independentment de tota aquesta receptivitat de la nostra sensibilitat. Només coneixem la nostra manera de percebre'ls, manera que ens és peculiar i que, si bé ha de convenir a tots els humans, no necessàriament ha de convenir a tots els éssers. Nosaltres ens ocupem de la nostra manera de percebre. L'espai i el temps són les seves formes pures; la sensació és la seva matèria.
+
Hem pretès afirmar que totes les nostres intuïcions no són més que una representació fenomènica; que les coses que intuïm no són en si mateixes tal com les intuïm, ni les seves relacions tenen en si mateixes el caràcter amb què se'ns manifesten; que si suprimíssim el nostre subjecte o simplement el caràcter subjectiu dels sentits en general, tot el caràcter dels objectes, totes les seves relacions espacials i temporals, fins i tot l'espai i el temps mateixos, desapareixerien. Com a fenòmens, no poden existir en si mateixos, sinó només en nosaltres. Roman per a nosaltres absolutament desconegut què siguin els objectes en si, independentment de tota aquesta receptivitat de la nostra sensibilitat. Només coneixem la nostra manera de percebre'ls, manera que ens és peculiar i que, si bé ha de convenir a tots els humans, no necessàriament ha de convenir a tots els éssers. Nosaltres ens ocupem de la nostra manera de percebre. L'espai i el temps són les seves formes pures; la sensació és la seva matèria.
 
{{Ref|Ref=''Crítica de la razón pura'', Estética trasc., § 8, B 59 (Alfaguara, Madrid 1988, 6ª ed., p. 82-83).|Títol=Crítica de la razón pura|Cita=true}}
 
{{Ref|Ref=''Crítica de la razón pura'', Estética trasc., § 8, B 59 (Alfaguara, Madrid 1988, 6ª ed., p. 82-83).|Títol=Crítica de la razón pura|Cita=true}}
 
{{InfoWiki}}
 
{{InfoWiki}}

Revisió de 12:53, 29 ago 2017

Hem pretès afirmar que totes les nostres intuïcions no són més que una representació fenomènica; que les coses que intuïm no són en si mateixes tal com les intuïm, ni les seves relacions tenen en si mateixes el caràcter amb què se'ns manifesten; que si suprimíssim el nostre subjecte o simplement el caràcter subjectiu dels sentits en general, tot el caràcter dels objectes, totes les seves relacions espacials i temporals, fins i tot l'espai i el temps mateixos, desapareixerien. Com a fenòmens, no poden existir en si mateixos, sinó només en nosaltres. Roman per a nosaltres absolutament desconegut què siguin els objectes en si, independentment de tota aquesta receptivitat de la nostra sensibilitat. Només coneixem la nostra manera de percebre'ls, manera que ens és peculiar i que, si bé ha de convenir a tots els humans, no necessàriament ha de convenir a tots els éssers. Nosaltres ens ocupem de la nostra manera de percebre. L'espai i el temps són les seves formes pures; la sensació és la seva matèria.

Crítica de la razón pura, Estética trasc., § 8, B 59 (Alfaguara, Madrid 1988, 6ª ed., p. 82-83).

Original en castellà

Hemos pretendido afirmar que todas nuestras intuiciones no son más que una representación fenoménica; que las cosas que intuimos no son en sí mismas tal como las intuimos, ni sus relaciones tienen en sí mismas el carácter con que se nos manifiestan; que si suprimiéramos nuestro sujeto o simplemente el carácter subjetivo de los sentidos en general, todo el carácter de los objetos, todas sus relaciones espaciales y temporales, incluso el espacio y el tiempo mismos, desaparecerían. Como fenómenos, no pueden existir en sí mismos, sino sólo en nosotros. Permanece para nosotros absolutamente desconocido qué sean los objetos en sí, independientemente de toda esa receptividad de nuestra sensibilidad. Sólo conocemos nuestro modo de percibirlos, modo que nos es peculiar y que, si bien ha de convenir a todos los humanos, no necesariamente ha de convenir a todos los seres. Nosotros nos ocupamos de nuestro modo de percibir. El espacio y el tiempo son sus formas puras; la sensación es su materia.