Accions

Recurs

Kant: el jo penso

De Wikisofia

La revisió el 19:50, 5 març 2015 per Jorcor (discussió | contribucions) (Text de reemplaçament - "pinso" a "penso")

El Jo penso ha de poder acompanyar totes les meves representacions. En cas contrari, seria representat en mi alguna cosa que no podria ser pensat, la qual cosa equival a dir que la representació, o bé seria impossible o, almenys, no seria res per a mi. La representació que pot donar-se amb anterioritat a tot pensar rep el nom de intuïció. [...] La anomeno apercepció pura per distingir-la de l'empírica, o també apercepció originària, ja que és una autoconsciència quel, en donar lloc a la representació Jo penso (que ha de poder acompanyar a totes les altres i que és la mateixa en tota consciència), no pot estar acompanyada per cap representació. Igualment, anomeno a la unitat d'apercepció la unitat transcendental de l'autoconsciència, a fi d'assenyalar la possibilitat de conèixer a priori partint d'ella.

Crítica de la raó pura, Analitica trasc., sec. segona, § B 132 (Alfaguara, Madrid 1988, 6ª ed., p. 153-154).

Original en castellà

El Yo pienso tiene que poder acompañar todas mis representaciones. De lo contrario, sería representado en mí algo que no podría ser pensado, lo que equivale a decir que la representación, o bien sería imposible o, al menos, no sería nada para mí. La representación que puede darse con anterioridad a todo pensar recibe el nombre de intuición. [...] La llamo apercepción pura para distinguirla de la empírica, o también apercepción originaria, ya que es una autoconciencia que, al dar lugar a la representación Yo pienso (que ha de poder acompañar a todas las demás y que es la misma en toda conciencia), no puede estar acompañada por ninguna representación. Igualmente, llamo a la unidad de apercepción la unidad trascendental de la autoconciencia, a fin de señalar la posibilidad de conocer a priori partiendo de ella.