Accions

Recurs

Diferència entre revisions de la pàgina «Kant: el buit es basa en un supòsit metafísic»

De Wikisofia

m (bot: - mai podem derivar prova alguna ede un espai + mai no podem derivar cap prova d'un espai)
 
Línia 1: Línia 1:
 
{{PendentRev}}{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Kant: el buit es basa en un supòsit metafísic|Idioma=Español}}
 
{{PendentRev}}{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Kant: el buit es basa en un supòsit metafísic|Idioma=Español}}
Si tota realitat en la percepció posseeix un grau, hi ha una infinita escala de graus sempre menors entre ell i la negació. Igualment, si cada sentit ha de tenir un determinat grau de receptivitat de les sensacions, no és posile percepció ni, per tant experiència cap que presenti una falta absoluta de realitat fenoménuica, sigui immediata, sigui mediata [...] És a dir, mai no podem derivar cap prova d'un espai o d'un temps buits a partir de l'experiència. La raó està en el fet que, en primer lloc, la mateixa falta absoluta de realitat en la intuïció sensible no pot ser percebuda i, en segon lloc, no podem inferir-la des de cap fenomen ni de la diferència de grau de la seva realitat, com tampoc podem suposar-ho per a explicar aquesta realitat. [...]
+
Si tota realitat en la percepció posseeix un grau, hi ha una infinita escala de graus sempre menors entre ell i la negació. Igualment, si cada sentit ha de tenir un determinat grau de receptivitat de les sensacions, no és posile percepció ni, per tant, cap experiència que presenti una falta absoluta de realitat fenoménuica, sigui immediata, sigui mediata [...] És a dir, mai no podem derivar cap prova d'un espai o d'un temps buits a partir de l'experiència. La raó està en el fet que, en primer lloc, la mateixa falta absoluta de realitat en la intuïció sensible no pot ser percebuda i, en segon lloc, no podem inferir-la des de cap fenomen ni de la diferència de grau de la seva realitat, com tampoc podem suposar-ho per a explicar aquesta realitat. [...]
  
Qui hagués pensat que aquests físics, dedicats la majoria d'ells a les matemàtiques i a la mecànica, no basen la seva conclusió més que en un supùesto metafísic, un supòsit que tant pretenen evitar? Suposen, en efecte, que el ''real'' en l'espai [...] ''és a tot arreu uniforme'' i que només pot distingir-se en virtut de la magnitud extensiva, és a dir, de la quantitat. A aquesta hipòtesi, que ells no poden fonamentar en l'experiència i que és, per tant, merament metafísica, oposo jo una prova transcendental, una prova que no pretén explicar la diferència en l'ocupació d'espais, però que elimina per complet la suposada necessitat d'aquesta hipòtesi segons la qual no es pot explicar aquesta diferència sinó suposant espais buits.
+
Qui hagués pensat que aquests físics, dedicats la majoria d'ells a les matemàtiques i a la mecànica, no basen la seva conclusió més que en un supòsit metafísic, un supòsit que tant pretenen evitar? Suposen, en efecte, que el ''real'' en l'espai [...] ''és a tot arreu uniforme'' i que només pot distingir-se en virtut de la magnitud extensiva, és a dir, de la quantitat. A aquesta hipòtesi, que ells no poden fonamentar en l'experiència i que és, per tant, merament metafísica, oposo jo una prova transcendental, una prova que no pretén explicar la diferència en l'ocupació d'espais, però que elimina per complet la suposada necessitat d'aquesta hipòtesi segons la qual no es pot explicar aquesta diferència sinó suposant espais buits.
 
{{Ref|Ref=''Crítica de la razón pura'', A 172, B 214 - A 174, B 216, (Alfaguara, Madrid 1988, 6ª ed., p. 208-209).|Títol=Crítica de la razón pura|Cita=true}}
 
{{Ref|Ref=''Crítica de la razón pura'', A 172, B 214 - A 174, B 216, (Alfaguara, Madrid 1988, 6ª ed., p. 208-209).|Títol=Crítica de la razón pura|Cita=true}}
 
{{InfoWiki}}
 
{{InfoWiki}}

Revisió de 23:00, 18 gen 2019

Si tota realitat en la percepció posseeix un grau, hi ha una infinita escala de graus sempre menors entre ell i la negació. Igualment, si cada sentit ha de tenir un determinat grau de receptivitat de les sensacions, no és posile percepció ni, per tant, cap experiència que presenti una falta absoluta de realitat fenoménuica, sigui immediata, sigui mediata [...] És a dir, mai no podem derivar cap prova d'un espai o d'un temps buits a partir de l'experiència. La raó està en el fet que, en primer lloc, la mateixa falta absoluta de realitat en la intuïció sensible no pot ser percebuda i, en segon lloc, no podem inferir-la des de cap fenomen ni de la diferència de grau de la seva realitat, com tampoc podem suposar-ho per a explicar aquesta realitat. [...]

Qui hagués pensat que aquests físics, dedicats la majoria d'ells a les matemàtiques i a la mecànica, no basen la seva conclusió més que en un supòsit metafísic, un supòsit que tant pretenen evitar? Suposen, en efecte, que el real en l'espai [...] és a tot arreu uniforme i que només pot distingir-se en virtut de la magnitud extensiva, és a dir, de la quantitat. A aquesta hipòtesi, que ells no poden fonamentar en l'experiència i que és, per tant, merament metafísica, oposo jo una prova transcendental, una prova que no pretén explicar la diferència en l'ocupació d'espais, però que elimina per complet la suposada necessitat d'aquesta hipòtesi segons la qual no es pot explicar aquesta diferència sinó suposant espais buits.

Crítica de la razón pura, A 172, B 214 - A 174, B 216, (Alfaguara, Madrid 1988, 6ª ed., p. 208-209).

Original en castellà

Si toda realidad en la percepción posee un grado, hay una infinita escala de grados siempre menores entre él y la negación. Igualmente, si cada sentido debe tener un determinado grado de receptividad de las sensaciones, no es posile percepción ni, por tanto experiencia ninguna que presente una falta absoluta de realidad fenoménuica, sea inmediata, sea mediata [...] Es decir, nunca podemos derivar prueba alguna ede un espacio o de un tiempo vacíos a partir de la experiencia. La razón está en que, en primer lugar, la misma falta absoluta de realidad en la intuición sensible no puede ser percibida y, en segundo lugar, no podemos inferirla desde ningún fenómeno ni de la diferencia de grado de su realidad, como tampoco podemos suponerlo para explicar esta realidad. [...]

¿Quién hubiera pensado que estos físicos, dedicados la mayoría de ellos a las matemáticas y a la mecánica, no basan su conclusión más que en un supùesto metafísico, un supuesto que tanto pretenden evitar? Suponen, en efecto, que lo real en el espacio [...] es en todas partes uniforme y que sólo puede distinguirse en virtud de la magnitud extensiva, es decir, de la cantidad. A esta hipótesis, que ellos no pueden fundamentar en la experiencia y que es, por tanto, meramente metafísica, opongo yo una prueba trascendental, una prueba que no pretende explicar la diferencia en la ocupación de espacios, pero que elimina por completo la supuesta necesidad de esta hipótesis según la cual no se puede explicar dicha diferencia sino suponiendo espacios vacíos.