Recurs:Kant: cita sobre el deure i la llei

Jo la formularia d'aquesta manera: l'haver d'és la necessitat d'una acció per respecte a la llei. [...] Una acció realitzada per haver d'ha d'excloure completament, per tant, l'influx de la inclinació, i amb aquest, tot objecte de voluntat. No queda, doncs, una altra cosa que pugui determinar la voluntat més que, objectivament, la llei, i subjectivament, [...] la màxima d'obeir sempre a aquesta llei, fins i tot amb perjudici de totes les meves inclinacions.

[Nota de Kant]: Màxima és el principi subjectiu del voler; el principi objectiu (això és, el que serviria de principi pràctic [...] a tots els éssers racionals [...]) és la llei pràctica.

I. Kant, Fundamentación de la metafísica de las costumbres, cap. 1 (Espasa Calpe, Madrid 1994, p. 63-64).

---

Original en castellà

Yo la formularía de esta manera: el deber es la necesidad de una acción por respeto a la ley. [...] Una acción realizada por deber tiene que excluir completamente, por tanto, el influjo de la inclinación, y con éste, todo objeto de voluntad. No queda, pues, otra cosa que pueda determinar la voluntad más que, objetivamente, la ley, y subjetivamente, [...] la máxima de obedecer siempre a esa ley, incluso con perjuicio de todas mis inclinaciones.

[Nota de Kant]: Máxima es el principio subjetivo del querer; el principio objetivo (esto es, el que serviría de principio práctico [...] a todos los seres racionales [...]) es la ley práctica.