Diferència entre revisions de la pàgina «Kant: cita sobre conceptes còsmics»
De Wikisofia
m (Text de reemplaçament - "Crido" a "Anomeno") |
|||
| Línia 2: | Línia 2: | ||
Anomeno a totes les idees transcendentals, en la mesura en què es refereixen a l'absoluta totalitat en la síntesi dels fenòmens, ''conceptes còsmics''. Tal denominació s'ha de [...] a aquesta mateixa totalitat incondicionada en la qual es basa també el concepte d'univers, que és, al seu torn, una simple idea [...]. Així, doncs, igual que els paralogismes de la raó pura asseien les bases d'una psicologia dialèctica, de la mateixa manera ens oferirà l'antinòmia de la raó pura els principis transcendentals d'una suposada cosmologia pura (racional), no perquè la considerem vàlida ni perquè ens la apropiem, sinó -tal com indica el simple nom de conflicte de la raó- per exposar-la com una idea d'aparença deslumbradora, però falsa, com una idea incompatible amb els fenòmens. | Anomeno a totes les idees transcendentals, en la mesura en què es refereixen a l'absoluta totalitat en la síntesi dels fenòmens, ''conceptes còsmics''. Tal denominació s'ha de [...] a aquesta mateixa totalitat incondicionada en la qual es basa també el concepte d'univers, que és, al seu torn, una simple idea [...]. Així, doncs, igual que els paralogismes de la raó pura asseien les bases d'una psicologia dialèctica, de la mateixa manera ens oferirà l'antinòmia de la raó pura els principis transcendentals d'una suposada cosmologia pura (racional), no perquè la considerem vàlida ni perquè ens la apropiem, sinó -tal com indica el simple nom de conflicte de la raó- per exposar-la com una idea d'aparença deslumbradora, però falsa, com una idea incompatible amb els fenòmens. | ||
| − | {{Ref|Ref=I. Kant, ''Crítica de la | + | {{Ref|Ref=I. Kant, ''Crítica de la razón pura'', Dialéc. trasc. l. 2, cap. 2, B 435 (Alfaguara, Madrid 1988, 6ª ed., p. 383).|Cita=true}} |
{{InfoWiki}} | {{InfoWiki}} | ||
Revisió del 23:08, 31 ago 2015
Anomeno a totes les idees transcendentals, en la mesura en què es refereixen a l'absoluta totalitat en la síntesi dels fenòmens, conceptes còsmics. Tal denominació s'ha de [...] a aquesta mateixa totalitat incondicionada en la qual es basa també el concepte d'univers, que és, al seu torn, una simple idea [...]. Així, doncs, igual que els paralogismes de la raó pura asseien les bases d'una psicologia dialèctica, de la mateixa manera ens oferirà l'antinòmia de la raó pura els principis transcendentals d'una suposada cosmologia pura (racional), no perquè la considerem vàlida ni perquè ens la apropiem, sinó -tal com indica el simple nom de conflicte de la raó- per exposar-la com una idea d'aparença deslumbradora, però falsa, com una idea incompatible amb els fenòmens.
| I. Kant, Crítica de la razón pura, Dialéc. trasc. l. 2, cap. 2, B 435 (Alfaguara, Madrid 1988, 6ª ed., p. 383). |