Accions

Recurs

Diferència entre revisions de la pàgina «Kant: antinòmia del judici teleològic»

De Wikisofia

(Es crea la pàgina amb «{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Kant: antinòmia del judici teleològic|Idioma=Español}} En aquesta unitat contingent de les lleis particulars...».)
 
 
(5 revisions intermèdies per 2 usuaris que no es mostren)
Línia 1: Línia 1:
 
{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Kant: antinòmia del judici teleològic|Idioma=Español}}
 
{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Kant: antinòmia del judici teleològic|Idioma=Español}}
En aquesta unitat contingent de les lleis particulars pot ocórrer que el Judici, en la seva reflexió, parteixi de dues màximes, una que el mer enteniment ''a priori'' li proporciona, i una altra que és ocasionada per experiències particulars que posen la raó en joc per instaurar, segons un principi determinat, el judici de la naturalesa corporal i les seves lleis. Encuéntrase després, en això, que aquestes dues màximes diferents no semblen poder coexistir una al costat d'una altra, per tant es produeix una dialèctica que indueix a error al Judici en el principi de la seva reflexió.
+
En aquesta unitat contingent de les lleis particulars pot ocórrer que el Judici, en la seva reflexió, parteixi de dues màximes, una que el mer enteniment ''a priori'' li proporciona, i una altra que és ocasionada per experiències particulars que posen la raó en joc per a instaurar, segons un principi determinat, el judici de la naturalesa corporal i les seves lleis. Es troba després, en això, que aquestes dues màximes diferents no semblen poder coexistir una al costat d'una altra, per tant es produeix una dialèctica que indueix a error al Judici en el principi de la seva reflexió.
  
 
La ''primera màxima ''de la mateixa és la tesi: Tota producció de coses materials i de les seves formes ha de ser jutjada com a possible segons lleis merament mecàniques
 
La ''primera màxima ''de la mateixa és la tesi: Tota producció de coses materials i de les seves formes ha de ser jutjada com a possible segons lleis merament mecàniques
Línia 6: Línia 6:
 
La ''segona màxima ''és l'antítesi: Alguns productes de la naturalesa material no poden ser jutjats només segons lleis merament mecàniques (el seu judici exigeix una llei de la causalitat totalment diferent, a saber, la de les causes finals). [...].
 
La ''segona màxima ''és l'antítesi: Alguns productes de la naturalesa material no poden ser jutjats només segons lleis merament mecàniques (el seu judici exigeix una llei de la causalitat totalment diferent, a saber, la de les causes finals). [...].
  
Tota l'aparença d'una antinòmia entre les màximes de la manera d'explicació pròpiament físic (mecànic) i del teleològic (tècnic) descansa, doncs, en què es confon un principi del Judici reflexionante amb un del determinant, i la ''autonomia ''del primer (que val només subjectivament per al nostre ús racional, en consideració de les lleis particulars de l'experiència) amb la ''heteronomía'' de l'altre, que ha de regir-se segons les lleis (universals o particulars) donades per l'enteniment.
+
Tota l'aparença d'una antinòmia entre les màximes de la manera d'explicació pròpiament físic (mecànic) i del teleològic (tècnic) descansa, doncs, en què es confon un principi del Judici reflexionant amb un del determinant, i l{{'}}''autonomia ''del primer (que val només subjectivament per al nostre ús racional, en consideració de les lleis particulars de l'experiència) amb l{{'}}''heteronomia'' de l'altre, que ha de regir-se segons les lleis (universals o particulars) donades per l'enteniment.
 
{{Ref|Ref=''Crítica del judici'', § 70-71 (Espasa Calpe, Madrid 1991, 5ª ed., p. 360-364).|Títol=Crítica del judici|Cita=true}}
 
{{Ref|Ref=''Crítica del judici'', § 70-71 (Espasa Calpe, Madrid 1991, 5ª ed., p. 360-364).|Títol=Crítica del judici|Cita=true}}
 
{{InfoWiki}}
 
{{InfoWiki}}

Revisió de 14:52, 13 juny 2018

En aquesta unitat contingent de les lleis particulars pot ocórrer que el Judici, en la seva reflexió, parteixi de dues màximes, una que el mer enteniment a priori li proporciona, i una altra que és ocasionada per experiències particulars que posen la raó en joc per a instaurar, segons un principi determinat, el judici de la naturalesa corporal i les seves lleis. Es troba després, en això, que aquestes dues màximes diferents no semblen poder coexistir una al costat d'una altra, per tant es produeix una dialèctica que indueix a error al Judici en el principi de la seva reflexió.

La primera màxima de la mateixa és la tesi: Tota producció de coses materials i de les seves formes ha de ser jutjada com a possible segons lleis merament mecàniques

La segona màxima és l'antítesi: Alguns productes de la naturalesa material no poden ser jutjats només segons lleis merament mecàniques (el seu judici exigeix una llei de la causalitat totalment diferent, a saber, la de les causes finals). [...].

Tota l'aparença d'una antinòmia entre les màximes de la manera d'explicació pròpiament físic (mecànic) i del teleològic (tècnic) descansa, doncs, en què es confon un principi del Judici reflexionant amb un del determinant, i l'autonomia del primer (que val només subjectivament per al nostre ús racional, en consideració de les lleis particulars de l'experiència) amb l'heteronomia de l'altre, que ha de regir-se segons les lleis (universals o particulars) donades per l'enteniment.

Crítica del judici, § 70-71 (Espasa Calpe, Madrid 1991, 5ª ed., p. 360-364).