Accions

Recurs

Kant: Déu, ànima, món

De Wikisofia

La revisió el 23:31, 24 maig 2017 per Sofibot (discussió | contribucions) (modificant original)
(dif.) ← Versió més antiga | Versió actual (dif.) | Versió més nova → (dif.)

El subjecte pensant és l'objecte de la psicologia; el conjunt de tots els fenòmens (el món) és l'objecte de la cosmologia, i la cosa que tanca la suprema condició de la possibilitat de quant podem pensar (l'ésser de tots els éssers) constitueix l'objecte de la teologia. Així, doncs, la raó pura subministra la idea d'una doctrina transcendental de l'ànima (psychologia rationalis), d'una ciència transcendental del món (cosmologia rationalis) i, finalment, d'un coneixement transcendental de Déu (theologia rationalis).

Crítica de la razón pura, Dialéctica trasc., libro primero, sec. tercera, B 392 (Alfaguara, Madrid 1988, 6ª ed., p. 323).

Original en castellà

El sujeto pensante es el objeto de la psicología; el conjunto de todos los fenómenos (el mundo) es el objeto de la cosmología, y la cosa que encierra la suprema condición de la posibilidad de cuanto podemos pensar (el ser de todos los seres) constituye el objeto de la teología. Así, pues, la razón pura suministra la idea de una doctrina trascendental del alma (psychologia rationalis), de una ciencia trascendental del mundo (cosmologia rationalis) y, finalmente, de un conocimiento trascendental de Dios (theologia rationalis).