Accions

Recurs

Diferència entre revisions de la pàgina «José Gaos: filosofia hispànica»

De Wikisofia

(adding es)
Línia 15: Línia 15:
  
 
Luego no son filosofía exclusivamente la ''Metafísica'', etc., sino también los ''Motivos'', etc.
 
Luego no son filosofía exclusivamente la ''Metafísica'', etc., sino también los ''Motivos'', etc.
{{TextOriginalSeparador|dev}}
+
{{TextOriginalSeparador}}
 
{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=José Gaos: filosofia hispànica|Idioma=Español}}
 
{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=José Gaos: filosofia hispànica|Idioma=Español}}
La negació de l'índole de filosòfic al «pensament» hispànic és conclusió de raonaments que poden sintentizarse en aquesta fórmula:
+
La negació de l'índole de filosòfic al «pensament» hispànic és conclusió de raonaments que es poden sintetitzar en aquesta fórmula:
  
Filosofia és la ''Metafísica ''d'Aristòtil, La ''Ètica'' de Spinoza, la ''Crítica de la raó pura'', la ''Lògica'' de Hegel.
+
Filosofia és la ''Metafísica ''d'Aristòtil, L' ''Ètica'' de Spinoza, la ''Crítica de la raó pura'', la ''Lògica'' de Hegel.
  
És així que els ''Motius de Proteo ''(Va rodar), ''Del sentiment tràgic de la vida ''(Unamuno), les ''Meditacions del Quixot'' (Ortega), la ''Existència com a economia, desinterès i caritat ''(Cas), s'assemblen poc a aquelles obres.
+
És així que els ''Motivos de Proteo ''(Rodó), ''Del sentimiento trágico de la vida ''(Unamuno), les ''Meditaciones del Quijote'' (Ortega), l' ''Existencia como economía, desinterés y caridad ''(Caso), s'assemblen poc a aquelles obres.
  
Després aquestes no són filosofia.
+
Per tant aquestes no són filosofia.
  
 
Mes per què no raonar d'aquesta altra manera?
 
Mes per què no raonar d'aquesta altra manera?
  
Els ''Motius,'' el ''Sentiment, ''les ''Meditacions del Quixot'', la ''Existència ''s'assemblen molt poc a la ''Metafísica,'' a la ''Ètica'', a la ''Crítica'', a la ''Lògica''...
+
Els ''Motivos,'' el ''Sentimiento, ''les ''Meditaciones del Quijote'', l' ''Existéncia ''s'assemblen molt poc a la ''Metafísica,'' a l' ''Ètica'', a la ''Crítica'', a la ''Lògica''...
  
 
I són filosofia.
 
I són filosofia.
  
Després no són filosofia exclusivament la ''Metafísica'', etc., sinó també els ''Motius'', etc.
+
Per tant, no són filosofia exclusivament la ''Metafísica'', etc., sinó també els ''Motivos'', etc.
 
{{Ref|Ref=''Confesiones profesionales, ''FCE, México1958, p. 114.|Títol=Confesiones profesionales, |Cita=true}}
 
{{Ref|Ref=''Confesiones profesionales, ''FCE, México1958, p. 114.|Títol=Confesiones profesionales, |Cita=true}}
 
{{InfoWiki}}
 
{{InfoWiki}}

Revisió del 15:25, 18 set 2016

Text original editat en castellà.


La negación de la índole de filosófico al «pensamiento» hispánico es conclusión de razonamientos que pueden sintentizarse en esta fórmula:

Filosofía es la Metafísica de Aristóteles, La Ética de Spinoza, la Crítica de la razón pura, la Lógica de Hegel.

Es así que los Motivos de Proteo (Rodó), Del sentimiento trágico de la vida (Unamuno), las Meditaciones del Quijote (Ortega), la Existencia como economía, desinterés y caridad (Caso), se parecen poco a aquellas obras.

Luego éstas no son filosofía.

Mas ¿por qué no razonar de esta otra manera?

Los Motivos, el Sentimiento, las Meditaciones del Quijote, la Existencia se parecen muy poco a la Metafísica, a la Ética, a la Crítica, a la Lógica...

Y son filosofía.

Luego no son filosofía exclusivamente la Metafísica, etc., sino también los Motivos, etc.


Text traduït al català.


La negació de l'índole de filosòfic al «pensament» hispànic és conclusió de raonaments que es poden sintetitzar en aquesta fórmula:

Filosofia és la Metafísica d'Aristòtil, L' Ètica de Spinoza, la Crítica de la raó pura, la Lògica de Hegel.

És així que els Motivos de Proteo (Rodó), Del sentimiento trágico de la vida (Unamuno), les Meditaciones del Quijote (Ortega), l' Existencia como economía, desinterés y caridad (Caso), s'assemblen poc a aquelles obres.

Per tant aquestes no són filosofia.

Mes per què no raonar d'aquesta altra manera?

Els Motivos, el Sentimiento, les Meditaciones del Quijote, l' Existéncia s'assemblen molt poc a la Metafísica, a l' Ètica, a la Crítica, a la Lògica...

I són filosofia.

Per tant, no són filosofia exclusivament la Metafísica, etc., sinó també els Motivos, etc.

Confesiones profesionales, FCE, México1958, p. 114.

Original en castellà

La negación de la índole de filosófico al «pensamiento» hispánico es conclusión de razonamientos que pueden sintentizarse en esta fórmula:

Filosofía es la Metafísica de Aristóteles, La Ética de Spinoza, la Crítica de la razón pura, la Lógica de Hegel.

Es así que los Motivos de Proteo (Rodó), Del sentimiento trágico de la vida (Unamuno), las Meditaciones del Quijote (Ortega), la Existencia como economía, desinterés y caridad (Caso), se parecen poco a aquellas obras.

Luego éstas no son filosofía.

Mas ¿por qué no razonar de esta otra manera?

Los Motivos, el Sentimiento, las Meditaciones del Quijote, la Existencia se parecen muy poco a la Metafísica, a la Ética, a la Crítica, a la Lógica...

Y son filosofía.

Luego no son filosofía exclusivamente la Metafísica, etc., sino también los Motivos, etc.