Recurs:José Gaos: filosofia hispànica

La negació de l'índole de filosòfic al «pensament» hispànic és conclusió de raonaments que poden sintentizarse en aquesta fórmula:

Filosofia és la Metafísica d'Aristòtil, La Ètica de Spinoza, la Crítica de la raó pura, la Lògica de Hegel.

És així que els Motius de Proteo (Va rodar), Del sentiment tràgic de la vida (Unamuno), les Meditacions del Quixot (Ortega), la Existència com a economia, desinterès i caritat (Cas), s'assemblen poc a aquelles obres.

Després aquestes no són filosofia.

Mes per què no raonar d'aquesta altra manera?

Els Motius, el Sentiment, les Meditacions del Quixot, la Existència s'assemblen molt poc a la Metafísica, a la Ètica, a la Crítica, a la Lògica...

I són filosofia.

Després no són filosofia exclusivament la Metafísica, etc., sinó també els Motius, etc.

Confesiones profesionales, FCE, México1958, p. 114.

---

Original en castellà

La negación de la índole de filosófico al «pensamiento» hispánico es conclusión de razonamientos que pueden sintentizarse en esta fórmula:

Filosofía es la Metafísica de Aristóteles, La Ética de Spinoza, la Crítica de la razón pura, la Lógica de Hegel.

Es así que los Motivos de Proteo (Rodó), Del sentimiento trágico de la vida (Unamuno), las Meditaciones del Quijote (Ortega), la Existencia como economía, desinterés y caridad (Caso), se parecen poco a aquellas obras.

Luego éstas no son filosofía.

Mas ¿por qué no razonar de esta otra manera?

Los Motivos, el Sentimiento, las Meditaciones del Quijote, la Existencia se parecen muy poco a la Metafísica, a la Ética, a la Crítica, a la Lógica...

Y son filosofía.

Luego no son filosofía exclusivamente la Metafísica, etc., sino también los Motivos, etc.