Diferència entre revisions de la pàgina «Jespersen, Otto: universals conceptuals»
De Wikisofia
(Es crea la pàgina amb «{{RecursWiki |Tipus=Extractes d'obres }} {{RecursoEnlace |Enllaç= }} {{Multimèdia |Upload Type= |File= |Service= |Embed= }} {{RecursBase |Nom=Jespersen,...».) |
m (bot: - extralingüísticas, vaig a usar l'adjectiu + extralingüísticas, faré servir l'adjectiu) |
||
| (4 revisions intermèdies per un altre usuari que no es mostra) | |||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
| − | {{RecursWiki | + | {{PendentRev}}{{RecursWiki |
|Tipus=Extractes d'obres | |Tipus=Extractes d'obres | ||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
}} | }} | ||
{{RecursBase | {{RecursBase | ||
| Línia 15: | Línia 6: | ||
|Idioma=Español | |Idioma=Español | ||
}} | }} | ||
| − | Hem de reconèixer que al costat de (o per damunt o per sota de) les categories sintàctiques que depenen de l'estructura de cada llengua tal com efectivament les trobem, existeixen altres categories extralingüísticas que són independents dels fets més o menys accidentals de les llengües existents; són universals en la mesura en què són aplicables a totes les llengües, encara que rares vegades apareguin expressades en elles de forma clara i unívoca. Algunes d'elles es refereixen a fets de la realitat extralingüística com el sexe, unes altres a estats mentals o a la lògica, però, mancant un nom comú millor per a aquestes categories extralingüísticas, | + | Hem de reconèixer que al costat de (o per damunt o per sota de) les categories sintàctiques que depenen de l'estructura de cada llengua tal com efectivament les trobem, existeixen altres categories extralingüísticas que són independents dels fets més o menys accidentals de les llengües existents; són universals en la mesura en què són aplicables a totes les llengües, encara que rares vegades apareguin expressades en elles de forma clara i unívoca. Algunes d'elles es refereixen a fets de la realitat extralingüística com el sexe, unes altres a estats mentals o a la lògica, però, mancant un nom comú millor per a aquestes categories extralingüísticas, faré servir l'adjectiu ''conceptual ''i el substantiu ''concepte''. Pel que fa a això la missió dels gramàticos consistirà a investigar en cada cas la relació entre les categories conceptuals i sintàctiques. |
| − | {{Ref|Ref=''La | + | {{Ref|Ref=''La filosofía de la gramática'', Anagrama, Barcelona 1975, p. 51.|Títol=La filosofía de la gramática|Cita=true}} |
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | }} | ||
{{InfoWiki}} | {{InfoWiki}} | ||
Revisió de 13:22, 21 oct 2017
Hem de reconèixer que al costat de (o per damunt o per sota de) les categories sintàctiques que depenen de l'estructura de cada llengua tal com efectivament les trobem, existeixen altres categories extralingüísticas que són independents dels fets més o menys accidentals de les llengües existents; són universals en la mesura en què són aplicables a totes les llengües, encara que rares vegades apareguin expressades en elles de forma clara i unívoca. Algunes d'elles es refereixen a fets de la realitat extralingüística com el sexe, unes altres a estats mentals o a la lògica, però, mancant un nom comú millor per a aquestes categories extralingüísticas, faré servir l'adjectiu conceptual i el substantiu concepte. Pel que fa a això la missió dels gramàticos consistirà a investigar en cada cas la relació entre les categories conceptuals i sintàctiques.
| La filosofía de la gramática, Anagrama, Barcelona 1975, p. 51. |
Original en castellà
Tenemos que reconocer que junto a (o por encima o por debajo de) las categorías sintácticas que dependen de la estructura de cada lengua tal como efectivamente las encontramos, existen otras categorías extralingüísticas que son independientes de los hechos más o menos accidentales de las lenguas existentes; son universales en la medida en que son aplicables a todas las lenguas, aunque raras veces aparezcan expresadas en ellas de forma clara y unívoca. Algunas de ellas se refieren a hechos de la realidad extralingüística como el sexo, otras a estados mentales o a la lógica, pero, a falta de un nombre común mejor para dichas categorías extralingüísticas, voy a usar el adjetivo conceptual y el sustantivo concepto. Con respecto a esto la misión de los gramáticos consistirá en investigar en cada caso la relación entre las categorías conceptuales y sintácticas.