Accions

Recurs

Diferència entre revisions de la pàgina «Jespersen, Otto: universals conceptuals»

De Wikisofia

(adding es)
m (bot: - extralingüísticas, vaig a usar l'adjectiu + extralingüísticas, faré servir l'adjectiu)
 
(Una revisió intermèdia per un altre usuari que no es mostra)
Línia 1: Línia 1:
{{TextOriginal|es}}
+
{{PendentRev}}{{RecursWiki
Tenemos que reconocer que junto a (o por encima o por debajo de) las categorías sintácticas que dependen de la estructura de cada lengua tal como efectivamente las encontramos, existen otras categorías extralingüísticas que son independientes de los hechos más o menos accidentales de las lenguas existentes; son universales en la medida en que son aplicables a todas las lenguas, aunque raras veces aparezcan expresadas en ellas de forma clara y unívoca. Algunas de ellas se refieren a hechos de la realidad extralingüística como el sexo, otras a estados mentales o a la lógica, pero, a falta de un nombre común mejor para dichas categorías extralingüísticas, voy a usar el adjetivo ''conceptual ''y el sustantivo ''concepto''. Con respecto a esto la misión de los gramáticos consistirá en investigar en cada caso la relación entre las categorías conceptuales y sintácticas.
 
{{TextOriginalSeparador|dev}}
 
{{RecursWiki
 
 
|Tipus=Extractes d'obres
 
|Tipus=Extractes d'obres
 
}}
 
}}
Línia 9: Línia 6:
 
|Idioma=Español
 
|Idioma=Español
 
}}
 
}}
Hem de reconèixer que al costat de (o per damunt o per sota de) les categories sintàctiques que depenen de l'estructura de cada llengua tal com efectivament les trobem, existeixen altres categories extralingüísticas que són independents dels fets més o menys accidentals de les llengües existents; són universals en la mesura en què són aplicables a totes les llengües, encara que rares vegades apareguin expressades en elles de forma clara i unívoca. Algunes d'elles es refereixen a fets de la realitat extralingüística com el sexe, unes altres a estats mentals o a la lògica, però, mancant un nom comú millor per a aquestes categories extralingüísticas, vaig a usar l'adjectiu ''conceptual ''i el substantiu ''concepte''. Pel que fa a això la missió dels gramàticos consistirà a investigar en cada cas la relació entre les categories conceptuals i sintàctiques.
+
Hem de reconèixer que al costat de (o per damunt o per sota de) les categories sintàctiques que depenen de l'estructura de cada llengua tal com efectivament les trobem, existeixen altres categories extralingüísticas que són independents dels fets més o menys accidentals de les llengües existents; són universals en la mesura en què són aplicables a totes les llengües, encara que rares vegades apareguin expressades en elles de forma clara i unívoca. Algunes d'elles es refereixen a fets de la realitat extralingüística com el sexe, unes altres a estats mentals o a la lògica, però, mancant un nom comú millor per a aquestes categories extralingüísticas, faré servir l'adjectiu ''conceptual ''i el substantiu ''concepte''. Pel que fa a això la missió dels gramàticos consistirà a investigar en cada cas la relació entre les categories conceptuals i sintàctiques.
 
{{Ref|Ref=''La filosofía de la gramática'', Anagrama, Barcelona 1975, p. 51.|Títol=La filosofía de la gramática|Cita=true}}
 
{{Ref|Ref=''La filosofía de la gramática'', Anagrama, Barcelona 1975, p. 51.|Títol=La filosofía de la gramática|Cita=true}}
 
{{InfoWiki}}
 
{{InfoWiki}}

Revisió de 13:22, 21 oct 2017

Hem de reconèixer que al costat de (o per damunt o per sota de) les categories sintàctiques que depenen de l'estructura de cada llengua tal com efectivament les trobem, existeixen altres categories extralingüísticas que són independents dels fets més o menys accidentals de les llengües existents; són universals en la mesura en què són aplicables a totes les llengües, encara que rares vegades apareguin expressades en elles de forma clara i unívoca. Algunes d'elles es refereixen a fets de la realitat extralingüística com el sexe, unes altres a estats mentals o a la lògica, però, mancant un nom comú millor per a aquestes categories extralingüísticas, faré servir l'adjectiu conceptual i el substantiu concepte. Pel que fa a això la missió dels gramàticos consistirà a investigar en cada cas la relació entre les categories conceptuals i sintàctiques.

La filosofía de la gramática, Anagrama, Barcelona 1975, p. 51.

Original en castellà

Tenemos que reconocer que junto a (o por encima o por debajo de) las categorías sintácticas que dependen de la estructura de cada lengua tal como efectivamente las encontramos, existen otras categorías extralingüísticas que son independientes de los hechos más o menos accidentales de las lenguas existentes; son universales en la medida en que son aplicables a todas las lenguas, aunque raras veces aparezcan expresadas en ellas de forma clara y unívoca. Algunas de ellas se refieren a hechos de la realidad extralingüística como el sexo, otras a estados mentales o a la lógica, pero, a falta de un nombre común mejor para dichas categorías extralingüísticas, voy a usar el adjetivo conceptual y el sustantivo concepto. Con respecto a esto la misión de los gramáticos consistirá en investigar en cada caso la relación entre las categorías conceptuales y sintácticas.