Accions

Recurs

Diferència entre revisions de la pàgina «James, William: el pragmatisme com a mètode»

De Wikisofia

(adding es)
(modificant original)
Línia 1: Línia 1:
{{TextOriginal|es}}
+
{{PendentRev}}{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=James, William: el pragmatisme com a mètode|Idioma=Español}}
el pragmatismo como método
 
 
 
El pragmatismo representa una actitud perfectamente familiar en filosofía, la actitud empírica: pero la representa, a mi parecer, de un modo más radical y en una forma menos objetable. El pragmatismo vuelve su espalda de una vez para siempre a una gran cantidad de hábitos muy estimados por los filósofos profesionales. Se aleja de abstracciones e insuficiencias, de soluciones verbales, de malas razones ''a priori'', de principios inmutables, de sistemas cerrados y pretendidos «absolutos» y «orígenes». Se vuelve hacia lo concreto y adecuado, hacia los hechos, hacia la acción y el poder. Esto significa el predominio del temperamento empirista y el abandono de la actitud racionalista. Significa el aire libre y las posibilidades de la Naturaleza contra los dogmas, lo artificial y la pretensión de una finalidad en la verdad.
 
{{TextOriginalSeparador|dev}}
 
{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=James, William: el pragmatisme com a mètode|Idioma=Español}}
 
 
el pragmatisme com a mètode
 
el pragmatisme com a mètode
  

Revisió del 23:28, 24 maig 2017

el pragmatisme com a mètode

El pragmatisme representa una actitud perfectament familiar en filosofia, l'actitud empírica: però la representa, al meu semblar, d'una manera més radical i en una forma menys objetable. El pragmatisme torna la seva esquena una vegada per sempre a una gran quantitat d'hàbits molt estimats pels filòsofs professionals. S'allunya d'abstraccions i insuficiències, de solucions verbals, de males raons a priori, de principis immutables, de sistemes tancats i pretesos «absoluts» i «orígens». Es torna cap al concret i adequat, cap als fets, cap a l'acció i el poder. Això significa el predomini del temperament empirista i l'abandó de l'actitud racionalista. Significa l'aire lliure i les possibilitats de la Naturalesa contra els dogmes, l'artificial i la pretensió d'una finalitat en la veritat.

Pragmatismo, Aguilar, Buenos Aires 1973, p. 56.

Original en castellà

el pragmatismo como método

El pragmatismo representa una actitud perfectamente familiar en filosofía, la actitud empírica: pero la representa, a mi parecer, de un modo más radical y en una forma menos objetable. El pragmatismo vuelve su espalda de una vez para siempre a una gran cantidad de hábitos muy estimados por los filósofos profesionales. Se aleja de abstracciones e insuficiencias, de soluciones verbales, de malas razones a priori, de principios inmutables, de sistemas cerrados y pretendidos «absolutos» y «orígenes». Se vuelve hacia lo concreto y adecuado, hacia los hechos, hacia la acción y el poder. Esto significa el predominio del temperamento empirista y el abandono de la actitud racionalista. Significa el aire libre y las posibilidades de la Naturaleza contra los dogmas, lo artificial y la pretensión de una finalidad en la verdad.